Un magatzem ple de capses, bosses, mobles i material

El Bravium entoma «l'exili» entre la impotència i l'agraïment

Han establert al carrer de Sant Llorenç la seva 'seu' provisional | Els membres de l'entitat es desfan en agraïments cap a les entitats i particulars que els han ajudat

Fa una setmana i mitja que Bravium Teatre va deixar definitivament la que havia sigut casa seva durant setanta anys, el Centre Catòlic. El 25 de març l'Arquebisbat de Tarragona va informar que les condicions de l'edifici no deixaven cap escenari alternatiu possible. Dolguts i resignats, els membres de l'entitat van acatar una decisió que no compartien.

Després de setmanes de trasllat i d'una despesa de 9.000 euros, Bravium Teatre ha trobat un lloc provisional. Han aconseguit mantenir bona part de la programació traslladant-la a altres espais que les entitats els han ofert. De mica en mica, i amb la imprescindible col·laboració d'entitats i particulars, han aconseguit també recuperar la seva activitat interna.

Els cursos de Teatre es podran acabar a la Palma i la temporada d'espectacles s'ha acabat entre la Sala Santa Llúcia, el Teatre Bartrina i l'Orfeó Reusenc. Tot i el cop anímic i el trasbals que s'ha patit al Bravium, els seus integrants ja preparen les Varietées de Sant Pericu i el Mercat al Mercadal.

Han de servir de traca final d'un dels pitjors moments que recorden. També volen que serveixi per ajudar-se a superar el que qualifiquen directament d'«exili». Tal com es presentarà pròximament, les Varietées de Sant Pericu seran els dies 25, 26 i 27 de juny a la Bassa de Mas Iglesias. El Mercat al Mercadal serà el divendres 18 de juny, en aquest cas traslladat al Mercat Central per adaptar-lo a les restriccions.

Dues col·laboracions diferents porten el Bravium al mateix lloc

«Ha sigut molt dur» admet Ferran Figuerola, president de l'entitat. Ens rep al despatx que han habilitat a la nova seu temporal del Bravium, al carrer de Sant Llorenç. Paret amb paret amb el teatre de l'Orfeó hi ha un magatzem que havia sigut nau industrial.

És propietat d'una família de socis de l'entitat que l'ha cedit perquè puguin sortir del pas. «Ens van trucar de seguida per explicar-nos que tenien un magatzem que feia vint anys que no feien servir», recorda el president de l'entitat. «Estem molt agraïts a aquesta família; ho hem formalitzat mitjançant un document, però econòmicament no hi ha cap prestació», matisa.

Ara hi tenen tot el material d'attrezzo, des de decorats de cartró fins a sofàs i pianos, i també el vestuari. A més han habilitat una sala de reunions i un despatxet. Com que l'espai estava gairebé en desús, l'entitat cultural ha fet fer una instal·lació elèctrica nova i han pintat l'actual sala de reunions temporal.

Tenen previst, encara, tornar a instal·lar un lavabo al nou espai. Tot plegat perquè no descarten poder-hi fer alguna activitat de cara a la temporada vinent. Ferran Figuerola insisteix que, en tot moment, ho veuen com un espai provisional. Però com que no saben quant de temps hi hauran de ser, volen poder-hi fer, potser, els cursos de teatre.

A més es troba a tocar de l'Orfeó Reusenc, entitat que els ha acollit amb els braços oberts. «L'Orfeó va ser una de les primeres entitats que ens va obrir les portes pel que convingués», agraeix el president del Bravium. De fet no només hi ha trobat lloc l'entitat cultural, sinó que la Cobla Reus Jove també ha trobat un espai. L'entitat cultural confia començar-hi la temporada vinent.

A la dreta, la porta del nou local provisional, una persiana metàl·lica al carrer de Sant Llorenç
El nou local provisional queda justament a tocar de l'Orfeó Reusenc, entitat que els acull temporalment | Jordi Olària Gras

«Ha vingut gent que no havíem vist mai»

Durant tres dissabtes s'han dedicat a traslladar tot el material que tenien al carrer de la Presó. Amb un camió de les Brigades Municipals s'han fet fins a 17 viatges entre la seu de l'entitat i l'espai provisional, al carrer de Sant Llorenç. «Vam demanar per les xarxes una mica d'ajuda per traslladar els 70 anys que teníem allà dins», recorda Figuerola.

«Jo he recuperat coses que no sabia que encara hi eren i he descobert coses que no havia vist mai», explica. I el mateix els ha passat amb la gent. «Ha vingut gent que jo no havia vist mai i que venien del Tebac, dels Xiquets de Reus, de tantes entitats», explica.

«I el Xavi Pàmies, del forn Sistaré, que ens ha portat esmorzar i s'han quedat dues hores a ajudar». La col·laboració ciutadana els ha fet menys difícil el trasllat, «ha sigut molt enriquidor». Això no ha evitat haver-se gastat, fins ara, 9.000 euros durant el procés.

Van haver de contractar algunes persones per ajudar-los a moure els elements més grossos. Aquí s'hi suma la instal·lació elèctrica al nou magatzem i altres mesures que han hagut d'emprendre per mantenir la seva activitat. «On som ara hi estem molt a gust, i agraïm moltíssim als propietaris —i a l'Orfeó— que ens hagin cedit aquests espais», deixa clar Ferran Figuerola. Insisteix, alhora, que «el que volem nosaltres és tornar a casa», al carrer de la Presó.

Dolguts amb l'Arquebisbat per la manera de fer les coses

Tot i el sentiment de tristesa dels últims mesos, Figuerola admet que «també hi ha hagut moments bons, d'optimisme, de riure i de dir 'vinga va, que tornarem'». Tot i que no és la tònica general; «de moment estem molt tristos, hem tingut moments molt tristos, de plors i de ràbia».

Una ràbia que, principalment, respon a la manera com l'Església va comunicar i decidir les coses. Durant la seva primera compareixença pública ja va ser una de les crítiques principals cap a l'Arquebisbat. I des de llavors, els membres del Bravium no han canviat la manera de veure-ho.

El tancament immediat de l'edifici es va justificar amb un informe tècnic. Segons es va explicar en roda de premsa, l'immoble corria el risc d'ensorrar-se i calia desallotjar-lo urgentment. Després d'una primera negativa, l'Església va acabar mostrant l'informe al Bravium.

Comparteixen una part de les conclusions de la institució eclesiàstica, però consideren que la situació no és tan dramàtica com es va anunciar. «Els problemes estructurals o de fonaments que pugui tenir la casa, segons l'informe tècnic, no són tan greus», apunta Figuerola.

Alguns dels membres de la junta i dels col·laboradors habituals de Bravium experts en la matèria s'han mirat l'informe. El president de l'entitat admet que «sí que hi ha alguns punts que sembla que s'haurien de reforçar, jo no hi entenc». Tot i això, subratlla que els espais més malmesos són, precisament, els que ells no feien servir.

Imatge d'un magatzem amb maniquís, focus i teles
El nou espai els ha permès conservar tot el material que volien | Jordi Olària Gras

«Tenim ganes de tornar a casa»

De fet, consideren que no justificava «fer-nos buidar la casa, aturar-nos l'activitat sense saber fins quan». La temporada l'han acabat aquest diumenge, sis de juny, la mateixa setmana en la qual han vist que els primers operaris al Centre Catòlic. Tot just una setmana després d'haver acabat de buidar-la.

És per això que creuen que haurien pogut acabar la programació prevista i fer el trasllat després. «Crec que s'haurien pogut esperar una mica i fer les obres a partir d'ara», lamenta Ferran Figuerola. Tot i això, mantenen la voluntat inequívoca de tornar-hi. De fet, van aconseguir-ne el compromís signat pel Prior de Sant Pere de Reus.

El document va ser fruit del seguit de reunions en les quals també va participar l'Ajuntament de Reus. L'alcalde, Carles Pellicer, i el regidor de Cultura, Daniel Recasens, van fer d'intermediaris. També hi va participar Tomàs Barberà, home de confiança del batlle i membre del consell econòmic de la Prioral.

Resumidament, el compromís del prior estableix que «Bravium Teatre podrà tornar a exercir la seva activitat cultural i tenir la seva seu social al carrer de la Presó número 13». L'entitat confia en aquest document, tot i que assumeixen que pot haver-hi canvis.

Principalment en les condicions amb les quals tornaran. Ara mateix les desconeixen, però auguren que, si es fan les obres, és perquè l'Arquebisbat voldrà treure algun rèdit de l'edifici. Ferran Figuerola, però, prefereix no avançar-se als esdeveniments; «esperem que l'exili duri el mínim possible, tenim ganes de tornar a casa».