Concentració contra la massificació de parcs solars i eòlics maig

El clam contra la massificació de plaques solars i molins de vent reuneix fins a 200 persones a Reus

Entitats agrícoles i ecologistes reclamen derogar el decret, donar veu al mon local i planificar les plaques i els molins a prop d'on se'n consumeix l'energia

Reus ha estat un dels escenaris de les mobilitzacions simultànies arreu de Catalunya que, aquest diumenge, volien fer sentir el seu «renovables sí, però no així». Si han reunit entre 150 i 200 persones amb la presència d'una desena de tractors que hi han donat suport de manera molt gràfica. Consideren que l'actual model impulsat per la Generalitat perquè les empreses implantin parcs eòlics i solars és «un desgavell» i exigeixen que es derogui, s'aturin les tramitacions i es plantegi un model energètic.

Una proposta que volen que es faci amb la veu i la participació de les entitats locals, des d'associacions i col·lectius fins a ajuntaments i consells comarcals. No volen, per tant, que siguin la Generalitat i el Parlament en solitari que prengui les decisions com ha passat al decret 16/2019, el d'energies renovables.

Resumidament consideren que ha flexibilitzat molt els tràmits per aprovar projectes de molins de vent i plaques solars. Les dades evidencien un increment molt notable, acumulant més de 200 projectes en tràmit en l'últim any. A més, i aquesta és la segona crítica que les mobilitzacions d'avui volien deixar clara, amb un desequilibri territorial evident.

El sud i el sud-oest de Catalunya reben la gran majoria dels projectes que ara mateix s'estan tramitant i dels que esperen rebre el vistiplau per començar el procés. Reclamen, per tant, que la producció de l'energia renovable es faci seguint criteris de proximitat de consum, és a dir, que les plaques solars s'instal·lin a les teulades dels polígons industrials, per exemple, en lloc de fer-ho en mig de camps agrícoles o zones rurals.

«Renovables sí, però així no»

A grans trets reclamen la derogació del decret del 2019 i una moratòria per als projectes que s'estan tramitant actualment. «No diem no a les renovables, al contrari, diem fiquem-nos-hi ja, a parar aquest desgavell i a fer una transició energètica sostenible, democràtica, participativa i compatible amb la preservació dels espais naturals i agraris», deixa clar Xavier Jiménez, president de Gepec.

Exigeixen que la transició energètica «es basi en la ubicació d'aquestes centrals productores d'energia als llocs que en tenen vocació, com els polígons industrials, les zones periurbanes i les d'activitat portuària». La concentració d'aquest diumenge també ha comptat amb el suport i l'impuls d'Unió de Pagesos, de la Plataforma pel Territori Sostenible i Xarxa Sud.

A tots aquests col·lectius se'ls ha acusat d'oposar-se a frontalment a la instal·lació de models d'energia renovable, un extrem que neguen rotundament. Durant l'acte s'han repetit els crits de «renovables sí, però així no». Jiménez exposa que «s'ha de fer una altra manera; no ha de ser a costa dels paisatges, dels espais naturals i l'activitat agrària».

De fet, subratlla que la Llei de Canvi Climàtic de Catalunya, que quan es va aprovar es va considerar pionera, estableix el contrari del que s'està impulsant actualment. «Diu que les renovables s'han d'instal·lar als espais que Catalunya ja té degradats, i el que fem ara és el contrari, estem ocupant espais agraris, naturals i rurals».

Diversos tractors circulant per l'avinguda dels Països Catalans de Reus
Una desena de tractors han fet evident la implicació d'Unió de Pagesos amb la mobilització | Àngel Ullate

Una situació que es produeix perquè les empreses energètiques busquen abaratir costos, segons denuncia. I en canvi, afirma que «tenim potencial per fer energia renovable preservant tots aquests valors territorials». Des d'Unió de Pagesos, el coordinador territorial del Camp de Tarragona, Pere Guinovart, apunta directament als consellers Calvet i Tremosa, de Territori i Sostenibilitat i d'Empresa i Coneixement —inclou Indústria i Energia— respectivament. «Actuen amb una prepotència que el territori no es mereix».

«Des de les DO de tots els territoris estem en contra de la fórmula com s'està portant a terme i demanem que els alcaldes de la zona i els consells comarcals s'hi impliquin d'una vegada per totes, la situació és molt greu», afegeix. Durant la lectura del manifest i els diferents parlaments no ha sigut l'únic que ha reclamat la implicació d'ajuntaments i consells.

Fermí Bernardos, de la Plataforma pel Territori Sostenible, ha recordat el moviment viscut a la Conca de Barberà i l'Alt Camp durant els anys noranta en contra del Pla de Residus. Les mobilitzacions, manifestacions i dimissions en bloc d'alcaldes i consellers comarcals van acabar aturant aquell pla.

«Quan les lleis no respecten el poble, el poble ha de lluitar-hi en contra», sentencia. Reclama que s'escolti les veus locals, d'entitats, veïns, ajuntaments i consells comarcals per establir un diàleg sobre el model energètic. Diàleg que confia que arribi abans no sigui tard i encara hi hagi marge de maniobra; alhora que confia que arribi abans que les protestes puguin arribar a escalar.

Diversos manifestants i pancartes en contra de la massificació de projectes eòlics i solars
Reclamen participació local a la planificació i impuls dels projectes d'energies renovables | Àngel Ullate

El seu transport fa que l'energia deixi de ser sostenible

«Si un poble necessita 30 hectàrees (de plaques solars) per ser sostenible, per què n'hi han de posar més de 600?», es pregunta Sílvia Abellà, de la Plataforma pel Territori Sostenible. «On ha d'anar, aquesta energia?, és conegut que l'energia, durant el transport, es perd, i l'energia renovable deixa de ser sostenible», apunta.

El model que es defensa és el de centrals productores, siguin eòliques o solars, a prop de la zona on es consumeix. «Demanem que els molins i les plaques solars es posin al costat de les ciutats i a prop de les indústries», insisteix Marie Hulsens, de la Xarxa Sud.

Des que es va aprovar el decret, el novembre del 2019, s'han presentat arreu de Catalunya 133 projectes per construir parcs de molins de vent i 320 de plaques solars segons les dades de Gepec. 62 i 156 projectes respectivament han superat la fase prèvia i s'han començat a tramitar, encara sense haver-se aprovat.

D'aquests més de 200 projectes en total, «una bona part s'ubiquen a les nostres demarcacions, bàsicament Terres de l'Ebre, el sud del Segrià i les Garrigues, la zona nord de la Conca de Barberà i l'Anoia i una part a cavall entre el Baix Camp i el Priorat», denuncia el president de Gepec, Xavi Jiménez.

L'oposició a aquesta massificació no es genera només pel parc eòlic o solar en concret, sinó per tot el que implica. «Venen acompanyats de centenars de quilòmetres de noves línies elèctriques que travessaran espais naturals i agraris i grans actuacions per fer camins i pistes per accedir a aquests espais naturals», alerta.