El regidor Edgar Fernández, Sebastià Guillemat, Issam Oudriss i Raquel Alba amb un faristol de la CUP davant l'Ajuntament de Reus

La CUP insisteix que el govern de Reus es nega a empadronar persones que viuen a la ciutat

Recorden que l'Ajuntament està obligat a empadronar tothom que demostri que viu al municipi

El padró municipal és bàsic per a les persones vulnerables i l'Ajuntament està obligat a garantir-lo. És el plantejament que, de nou, ha volgut exposar la CUP de Reus aquest dijous. Han exposat diferents casos de persones a les quals se'ls ha denegat el padró per donar visibilitat a la reivindicació  que entitats com ARSU i els usuaris de la Illeta, o també Reus Refugi fa temps que defensen.

El regidor cupaire Edgar Fernández ha denunciat, novament, que l'habitatge, al govern de Reus, està dividit en tres regidories diferents. Ha criticat que la constitució del Consell Municipal de l'Habitatge hagi tardat tres mesos i servís només per presentar l'òrgan, sense entrar a tractar qüestions de fons sobre la matèria.

La segona sessió s'ha previst per al mes de març i el regidor assegura que serà el «primer autogol d'aquest govern municipal a l'hora de parlar d'habitatge, que és assumir el marc polític en contra de l'ocupació il·legal». Es refereix a la qüestió de l'ocupació il·legal que es tractarà a proposta de Ciutadans.

«L'ocupació, si n'hi ha, és il·legal; el problema no és si hi és o no, sinó com la soluciones i com l'evites», reivindica Fernández. En paral·lel la formació vol donar veu a la problemàtica amb el padró municipal. Una problemàtica que el govern ha negat repetidament que existeixi assegurant que s'empadrona tothom que ho sol·licita i compleix els requisits.

La CUP, juntament amb entitats com Reus Refugi o ARSU, insisteixen que hi ha persones a les quals es nega el padró sense explicacions o encara que es compleixin els requisits. Una situació que, tal com denuncien, «fa que no tinguis targeta sanitària, que no puguis anar a l'oficina d'habitatge, que no puguis anar a serveis socials».

Edgar Fernández carrega contra Junts per Reus, ERC i Ara Reus per aquesta qüestió. Considera que «és el cercle viciós que acaba donant forma a la guerra social contra els pobres que porta el govern de dretes de la ciutat de Reus». Afegeix, encara, que «l'Ajuntament ha de garantir el padró a qualsevol persona que demostra que viu a Reus independentment de tenir un títol de lloguer o una propietat, i això no s'està fent i és un delicte».

Arran de la compareixença de la CUP, fonts municipals neguen rotundament les acusacions. Mantenen que el consistori «compleix la normativa i no deixa d'empadronar ningú que compleixi els requisits de la llei d'empadronament». També destaquen que hi ha un espai al web municipal on asseguren que hi ha tota la informació necessària i a través del qual es poden fer tots els tràmits.

Per «posar cara a aquestes situacions» i per demostrar que es produeixen, a la roda de premsa de la CUP hi han participat tres persones que, segons denuncien, o no se'ls permet empadronar-se sense motiu, o tracten directament amb famílies que viuen situacions de vulnerabilitat pel mateix motiu.

Manca de recursos a Serveis Socials i negatives al padró

Issam Oudriss és veí del barri Fortuny i ha volgut fer palesa la situació que es viu, segons l'ha ubicat, a la zona sud de la ciutat. «Tenim multitud de famílies nombroses i monoparentals amb ingressos ridículament baixos, parlem de situacions clarament d'exclusió social», denuncia.

«Un lloguer a la perifèria de Reus per sobre dels 450 euros totalment inaccessible i irracional per pisos d'entre 50 i 60 metres quadrats en dúplex», exemplifica. «No hi ha ningú en aquesta ciutat que pugui emparar aquestes famílies», afegeix i, de fet, assegura que serveis socials no dona l'abast.

El departament municipal, explica, «es demostra explícitament incapaç d'assistir aquestes famílies i oferir alternatives; ens reunim amb serveis socials i et diuen clarament que no tenen els recursos o la capacitat per donar aquesta assistència, i parlem d'oferir una assistència bàsica».

El segon cas que s'ha exposat durant la roda de premsa és el de Sebastià Guillemat. És voluntari i membre de l'Associació Reus Som Útils, una de les entitats que fa temps que lluita perquè s'obri el padró municipal a persones sense llar o en situació de vulnerabilitat.

En el seu cas, exposa, és nascut a Reus i també hi viu, però «no em volen empadronar, diuen que no em puc empadronar». La sol·licitud del padró se li denega, tal com explica, sense cap justificació, i sense que serveixi de res empadronar-se a casa de la seva mare. El problema principal, alerta, és que «no puc tenir la meva medicació perquè no em donen la targeta sanitària».

És una de les conseqüències que, entitats com ARSU i a espais com La Illeta fa temps que es denuncien. Insisteixen que l'empadronament és bàsic i necessari perquè les persones que són al carrer o que necessiten ajuda puguin fer els primers passos per sortir-se'n.

Façana de la Fonda Suïssa i el Bar Cantàbric, a l'inici del carrer Ample
Denuncien que l'Ajuntament de Reus concentri persones i famílies en situació de vulnerabilitat a la Fonda Suïssa | Jordi Olària Gras

Sebastià Guillemat recorda que el que demanen és «asseure'ns i parlar amb l'administració, perquè només ens diuen que no i ja no sabem on dirigir-nos». Un altre dels casos que la CUP ha exposat avui és el de Raquel Alba Rodríguez. És d'Andalusia, i quan va morir la seva mare va venir cap a Reus, d'on és la seva parella.

Comparteix habitació a la Fonda Suïssa per un preu de 225 euros per cap. Tal com explica, ha demanat la renda garantida i se li ha denegat perquè no està empadronada i perquè té un pis en propietat. Per l'habitatge cobra un lloguer de 300 euros, que són els seus únics ingressos.

«No puc viure amb 75 euros al mes, si vaig a l'Ajuntament, em deneguen el padró i ara amb la Covid no hi ha feina; no en tinc ni per pagar-me les ulleres, i si vaig a l'assistenta social, em deneguen les ajudes perquè no tinc padró, igual que la targeta del bus», denuncia.

La CUP insisteix que la Fonda Suïssa no és la solució

Edgar Fernández denuncia que «si jo ara me'n vaig a Barcelona i em vull empadronar, no puc fer-ho, però si tens gent que està pagant una pensió o gent que viu a casa de la seva mare, els motius no hi són o són massa rebuscats». Insisteix, precisament, que sense el padró no es pot accedir a cap mena d'ajut.

Uns ajuts que, remarca, no són la finalitat d'aquestes persones, sinó el camí per poder-se valer per si mateixes. «Tenim uns serveis socials que estan totalment col·lapsats i els diners els destinen, únicament i exclusivament a pagar la Fonda Suïssa», critica. «Aquesta gent el que està demanant és poder ser autònoms», insisteix.

Carrega novament contra la política municipal de concentrar els casos de persones i famílies sense sostre en un sol establiment. «Independentment de la seva situació i de les seves necessitats, se'ls aboca a la Fonda Suïssa», una situació de la qual responsabilitza Montserrat Vilella, regidora de Benestar social.

«La senyora Vilella potser està pensant més en primàries i en el Parlament que en la gent que viu a la seva ciutat, però de moment té una responsabilitat per a la qual li paguen 5.000 euros al mes», carrega el regidor de la CUP. «Algun dia ens haurem de preguntar quina obsessió hi ha a posar tothom a la mateixa pensió, perquè són molts diners mensuals, molts, s'hauria pogut comprar més d'un pis», etziba.


Comentaris