Tarragona Digital

Telegram : +34 639 048 422

E-Mail: info@tarragonadigital.com

EXCLUSIVA: Una enquesta electoral dóna la victòria a Pellicer però a poca distància del segon

TarragonaDigital ha tingut accés a una enquesta preelectoral exclusiva que mostra com podria quedar el consistori després del 26-M | Un augment de participació pot fer perdre fins a dos regidors a alguns partits
Els candidats, a punt per a la campanya electoral que acabarà el dia 24 de maig | Laia Solanellas

 

 

Els resultats de les eleccions generals just un mes abans de les municipals i europees ha deixat a molta gent desorientada de cara a les eleccions del pròxim dia 26 de maig. Les estratègies de campanya i els missatges que inicialment s'estaven treballant de cara a la campanya que avui comença s'han anat matisant o directament canviant durant aquests darrers dies en un clima enrarit i desconcertant.

 

A l'horitzó s'albira la possibilitat que alcaldes consolidats i que semblava fins fa quatre dies que tenien la reelecció assegurada, encara que les seves marques electorals estiguessin molt deteriorades, acabin sent superats pels partits que han pujat més a les generals, gràcies precisament a la força de les seves marques. En el cas de Reus, l'escenari que es presenta pot canviar completament el govern municipal com no provocar cap mena d'alternació al plenari municipal.

 

  • No et perdis l'actualitat i els resultats de les eleccions municipals a Reus. T'arribarà GRATIS al mòbil abans que a ningú: clica aquí!

 

Els alcaldes, per sobre dels partits

 

Aquesta és una inquietud que tenen alguns alcaldes com Ada Colau a Barcelona o Carles Pellicer a Reus, els quals han vist com els seus partits patien davallades electorals contundents a les eleccions generals. El cas paradigmàtic a Catalunya és precisament d'Ada Colau a Barcelona, que a les generals va quedar tercera força amb "només" un 16,4% molt per darrere del PSC (22,8%) i ERC (23,1%) que va quedar primera força.

  

A l'enquesta del CIS, però, publicada aquesta setmana de cara a les eleccions municipals, Colau es recupera clarament i ja està frec a frec amb Maragall (ERC) acusant mínimament el notable desgast i els enfrontaments interns de la seva marca electoral; i és que el que constaten les tendències de diferents estudis i enquestes polítiques realitzats aquests darrers mesos és que ja no hi ha un vot fidel a un partit d'una majoria del cos electoral com passava fins a l'any 2005-2010.

 

Carles Pellicer ha començat la campanya descobrint el cartell abans d'enganxar-lo | Laia Solanellas

 

  

En un context on costa trobar referents polítics i autèntics líders, la figura dels alcaldes (si la seva gestió no ha estat desastrosa) és la més consolidada en clau de lideratge polític i acaba pesant molt electoralment. Els ajuntaments, de fet són institucions clarament presidencialistes i on l'alcalde o alcaldessa acaba erigint-se com el referent polític més pròxim al ciutadà.

  

València, el gran error de càlcul de Ximo Puig

 

Un cas paradigmàtic de la volatilitat i de l'escassa fidelitat del vot (un fenomen que s'accentua en zones urbanes i entre les generacions més joves) és el de la ciutat de València on es va donar aquesta nova dinàmica de forma molt clara en la cita electoral doble del 28-A (autonòmiques i generals) per disgust de Ximo Puig, president de la Generalitat pel PSPV-PSOE.

  

Quan Pedro Sánchez va convocar per sorpresa les eleccions pel 28-A Ximo Puig va creure que se li obria una gran oportunitat d'aprofitar l'efecte "arrossegament" de la previsible pujada de Pedro Sánchez i va convocar les eleccions autonòmiques pel mateix dia. L'operació ha estat un fracàs contundent perquè Ximo Puig i els estrategs del PSPV encara funcionen amb el "Manual Electoral dels 80 i 90" que deia que els vots eren pràcticament propietat de cada partit. Van calcular equivocadament que avançant les eleccions podrien fer més petits els seus socis de govern del pacte del Botànic (Compromís i Podem) i tenir una segona legislatura més còmode i sense tantes dependències. A la ciutat de València (zona urbana i relativament jove) el tir li va sortir clarament per la culata. La gent sap molt bé què i a qui vol votar a cada elecció i l'efecte arrossegament entre una elecció i la següent és mínim, tot i produir-se en un mateix dia i amb les urnes, l'una al costat de l'altra.

  

Continuant l'anàlisi valenciana, el passat 28-A, el PSOE de Pedro Sánchez va treure 113.216 vots (25,11%) i Compromís només 35.033 vots (7.77%). A les autonòmiques, a l'urna del costat de la de les generals, es va girar la truita completament i Compromís s'enfilava al 20,88% (94.352 vots) i el PSOE de Ximo Puig es quedava amb només el 19,68% (88.923 vots). Compromís doncs aconsegueix en dues eleccions convocades en un mateix dia triplicar gairebé el vot passant de 35.033 a les generals a 94.352 a les autonòmiques. El que dèiem, un gran disgust per Ximo Puig.

 

Andreu Martín amb el cartell del partit per aquestes municipals | Laia Solanellas

  

Enquesta posteleccions generals a la ciutat de Reus

 

Tarragona Digital ha pogut tenir accés a un tracking encomanat i elaborat d'urgència després de les eleccions generals a la ciutat de Reus. Els resultats del 28-A van capgirar algunes de les previsions que es feien fins a la data i els nervis en alguns dels candidats a l'alcaldia van augmentar exponencialment. Els resultats que es desprenen d'aquest tracking deixen bastant clar que la influència d'unes eleccions sobre les següents cada vegada pesa menys, dada que aquesta mateixa setmana també apunta sense fissures l'enquesta del CIS.

 

  

Tal com hem pogut esbrinar des de TarragonaDigital es tracta d'un tracking fet amb molt poques enquestes – avui dia, els grans partits no tenen la capacitat econòmica de fa uns anys – realitzades durant els cinc primers dies de maig, en plena ressaca postgenerals. L'enquesta obre molts interrogants però també deixa força clares les tendències generals, que queden bastant intactes de la dinàmica pre 28-A.

 

Foto de família de la CUP de Reus abans de la primera encartellada | Laia Solanellas

 

 

La barrera del 5% i la participació, aspectes claus

  

El tracking no respon massa incògnites, deixant unes forquilles molt àmplies per cada partit i amb una important dependència dels resultats que aconsegueixin els 'partits petits' o del que és el mateix, si són capaços de passar la barrera del fatídic 5% i aconseguir representació municipal. Passar aquest obstacle o no fer-ho és clau pel repartiment de regidors entre els partits a la vegada que també és clau la participació per determinar el nombre de vots que ha de treure un partit per obtenir un regidor de més.

 

Començant per baix, sembla que el primer partit que pot tenir possibilitats de sortir és En Comú Podem. Tot i que està més a prop dels 0 regidors que d'entrar al consistori, el tracking no descarta que pugui passar molt justet el 5% i tenir 1 regidor. El següent partit amb possibilitats, en aquest cas de mantenir-se, és el PP, afavorit per un cert retorn de votants de VOX a les eleccions generals i en menor mesura la crisi local de Ciutadans. Fa setmanes que el PP era un partit que quedava clarament fora del consistori reusenc i ara, segons les dades de què disposa aquest mitjà, es mouria en una forquilla de 0-2.

  

El cartell d'Ara Reus, amb tots els membres de la candidatura | Laia Solanellas

  

Ara Reus seguiria amb representació al consistori

  

Ara Reus té en principi la plaça a l'Ajuntament bastant assegurada. Només una pujada clara de la participació per damunt del 63-65% el podria deixar fora del consistori, perquè pel que s'observa dels resultats del tracking, en comparació amb les dades de les anteriors eleccions municipals, la seva base de vots és molt estable i fidel. Una pujada de la participació, en el cas d'Ara Reus, no suposa un augment de vots per a ells però sí un 'encariment' important de la barrera del 5%. El tracking els dóna 0-2 regidors.

 

ERC Reus encara la campanya després dels bons resultats a les eleccions generals | Laia Solanellas

 

La incògnita de la CUP i la tendència a l'alça d'ERC

  

La CUP és una de les incògnites més importants d'aquestes eleccions, en el sentit que no hi ha dades fiables de la capacitat que tindrà de retenir vot útil cap a ERC. El tracking detecta una àmplia frontera d'indecisos entre ERC i la CUP a Reus que depèn de cap on caiguin deixarien un regidor en mans d'un partit o l'altre. El tracking els dóna 2-3 regidors, enfront dels 6 que tenen actualment.

 

 

ERC, per la seva banda experimenta una clara tendència a l'alça, segons les conclusions derivades del tracking reusenc, afavorida per la conjuntura política catalana, però molt condicionada, com diem, a ser capaç d'esgarrapar un miler llarg de vots que es disputa amb la CUP (i que fa 4 anys van caure gairebé tots en mans dels anticapitalistes). En funció de com es resolgui aquesta batalla, els republicans podrien obtenir 3 o 4 regidors. Val la pena recordar que a la capital del Baix Camp, Esquerra ha tingut històricament problemes de lideratge a escala local i això ha suposat, també històricament, un càstig electoral a les eleccions municipals, quedant molt per sota d'altres cites electorals, dins un mateix cicle. Sembla que aquest cop, aquesta dinàmica es podria trencar per primera vegada a la història.

 

Enganxada de cartell de Ciutadans Reus | Cedida

Ciutadans paga – però no gaire - la seva crisi interna

 

Ciutadans nota clarament el desgast de la crisi interna, però segons el tracking, es mou entre els 3 i els 4 regidors, amb un resultat més proper al tercer que al quart però veient-se clarament afavorits per la pujada d'àmbit espanyol que el partit ha experimentat a les eleccions generals. En qualsevol cas, si aconsegueixen repetir els resultats del 2015, atesa la greu crisi interna que ha patit fa escasses setmanes i els números que es desprenen de les enquestes, es poden donar més que per satisfets.

 

PSC i JuntsXReus, depenent dels partits petits 

 

Respecte als partits més grans, PSC i JuntsXReus, el tracking amplia les forquilles deixant més obert el resultat en funció del que acabi passant amb els partits petits, essencialment, en funció de si Ara Reus i el PP mantenen o no representació al consistori i si obtenen un o dos regidors. En cas que es quedessin fora, els grans afavorits serien, per aquest ordre: JuntsXReus i PSC, que es quedarien clarament amb els regidors sobrants i en virtut de la Llei D'Hondt i del recompte de vots que planteja per repartir els 27 regidors del consistori.

 

Dolors Compte i Sebastià Domènech enganxen els primers cartells del PP de Reus | Laia Solanellas

  

Per aquest motiu, l'enquesta que estem explicant des de TarragonaDigital atorga 4-6 regidors al PSC, mostrant una clara tendència a l'alça i 7-9 a Junts per Reus. Aquests resultats no varien en funció del nombre de vots que s'obtinguin sinó principalment, en funció de si els petits passen la barrera del 5% i entren o no ho acaben aconseguint.

 

En Comú Podem Reus durant l'enganxada de cartells | Cedida
 

Cal tenir en compte també que el tracking reflecteix que els partits més petits que clarament no tindrien representació al consistori (En Comú Podem Reus, Entre Veíns, dCIDE, Primàries i Vox) poden obtenir, sumant conjuntament els seus vots, un 7-8% del total, fet que també condicionaria el repartiment final de regidors al consistori. Els percentatges de vot en els que es mouen aquests partits oscil·la entre l'1% d'Entre Veïns i Decide i el 3% de VOX. Primàries – Reus per la República aconseguiria al voltant del 2% del total de vots.

 
Primàries - Reus per la República també va enganxar el seu primer cartell electoral | Laia Solanellas
 

Els indecisos sobrepassen el 20%

  

A menys d'un mes de les eleccions municipals, a principis de maig que és quan es va realitzar el tracking a diversos punts de Reus, la bossa d'indecisos era de poc més que del 23% i es concentra en dos grans blocs: Per un cantó la frontera entre ERC/CUP i per l'altre entre VOX/PP/Cs. En menor mesura es detecta també una frontera electoral entre ERC i JuntsXReus.

 

D-Cide també es presenta a les eleccions municipals de Reus | Cedida

 

Altres aspectes rellevants que es desprenen de l'enquesta són per exemple que un 27% dels reusencs vol que Pellicer sigui alcalde i que més d'un 58% dels enquestats pensa que ho serà (més enllà de les seves preferències personals). Pel que fa als graus de coneixement i al nivell de preferència de la resta de candidats és molt baix, a excepció de Daniel Rubio i Noemí Llauradó que passen del 30% i del 40% en grau de coneixement respectivament. Així i tot només un 2% en el cas de Rubio i un 4% en el cas de Llauradó pensen que seran el proper alcalde o alcaldessa de la ciutat.

 

'Entre veïns' | Laia Solanellas

 

Mobilització de l'electorat

 

En resum, les dades d'intenció de vot recollides preveuen doncs bons resultats per Pellicer, i apunten que serà el clar guanyador de les eleccions, per sobre d'ERC i del PSC, que serien els seus màxims competidors. En aquests casos en què es dibuixa una victòria a les enquestes, la distorsió pot venir de la desmobilització de les bases dels partits, que poden caure en un excés de confiança i quedar-se a casa. Si això no acaba passant i la participació és prou alta, tot indica que l'actual alcalde de Reus guanyaria les eleccions sense massa problemes tot i que a relativa poca distància respecte del segon partit.

 

Vox és un dels partits que es presenten per primera vegada a les eleccions municipals de Reus | Laia Solanellas

 

L'anàlisi

🍅 Ets un apassionat de la cuina? Subscriu-te gratis al butlletí per rebre la recepta de la setmana al teu correu!

📍 Fes clic aquí per rebre al teu mòbil les notícies més importants de Reus. És gratis!

Comentaris