Tarragona Digital

Telegram : +34 639 048 422

E-Mail: info@tarragonadigital.com

Agustí Segarra: «El model territorial de Catalunya és excessivament centralitzat»

El catedràtic d'Economia Aplicada explica com cal treballar per al futur de l'àrea del Camp de Tarragona
Agustí Segarra durant l'entrevista de TarragonaDigital | Àngel Ullate

 

Agustí Segarra és catedràtic d'Economia Aplicada a la URV, llicenciat a la Universitat de València i doctorat a la de Barcelona. Foment Empresarial i del Treball de Reus va comptar amb ell per pronunciar una conferència en el marc del centenari de l'entitat, una ponència que va dedicar a dibuixar els reptes de futur de Reus, però també de Tarragona i de totes dues ciutats com a pols econòmics i demogràfics d'una mateixa àrea metropolitana. TarragonaDigital el va entrevistar per conèixer quin futur espera i quin futur necessita aquesta àrea metropolitana.

 

—Pronuncieu una conferència titulada 'Reus i segle XXI: els principals reptes'. Us referiu a reptes econòmics, o de ciutat?

—A reptes de ciutat, és una reflexió des del punt de vista de Reus, però amb una visió  global. Jo crec que una de les característiques de l'impàs actual és que molts problemes locals són compartits per diferents àmbits del planeta, i per tant, sense conèixer quins són els reptes globals difícilment podríem dissenyar, qui hagi de fer-ho, jo no, evidentment —afegeix somrient—, l'estratègia de com s'ha de desenvolupar aquest territori.

 

Agustí Segarra durant l'entrevista de TarragonaDigital | Àngel Ullate

 

—Podem enumerar aquests reptes, o almenys els principals?

—És evident que Reus és un gra de sorra en el conjunt de la humanitat, però cadascú ha d'assumir el que pot en tant que els problemes globals ens afecten a tots. Per mi, un problema important que marcarà el segle XXI és la pressió demogràfica. El creixement s'ha alentit, però no para. Estem parlant de més de 7.500.000.000 de persones, és com mil Catalunyes, i això condiciona molt tota la resta d'estratègies que es puguin fer.

 

Però està també vinculada al gran impacte tecnològic; hem de saber com regular i gestionar els mercats eficients perquè aquestes noves tecnologies vagin apareixent, perquè apareguin bons negocis. I tot això reverteix en una ciutat i un entorn. Jo no tinc una perspectiva excessivament localista, no sóc d'aquí, visc als afores de Reus i a l'estiu visc a Cambrils. Sí que em considero molt del Camp, sóc una persona que ve de Castelló de la Plana però aquest territori té molts recursos.

 

Jo crec que la gent que ha vingut de fora cap aquí valora molt el territori, el conjunt del territori, i el que voldrien és que una sèrie d'actors locals arribessin a poder generar les energies suficients per arribar a una sèrie d'acords, molt poquets, però puntuals, no en l'àmbit de la retòrica. Per exemple, un és ben obvi, on fiquem l'estació que no hem ficat? El dia que passi el primer EuroMed i pari a Cambrils ens adonarem del cost de no arribar a acords.

 

Agustí Segarra durant l'entrevista de TarragonaDigital | Àngel Ullate

 

—Hi ha de jugar algun paper important l'empresa o la societat, o queda tot en mans de la política?

—Els planificadors, a diferents nivells, territorial, urbanístic... fan la seva funció. A l'àmbit polític hi ha d'haver un encaix en dues figures, que no té res a veure amb un confrontament de caràcter partidista o ideològic, que són Reus i Tarragona. Han de fer un pas endavant, el dia que els dos municipis tinguin la valentia i les energies per fer-ho, la resta vindrà tot donat, però sense aquests dos no hi ha Camp de Tarragona.

 

—Considereu que estem en un bon punt de partida, o que les batalles de campanar pesen massa?

—Per algú de fora és difícil d'entendre, aquesta situació. Per exemple a Reus, això que diuen dels RTV, 'reusencs de tota la vida', quants n'hi pot haver? Reus té uns 104.000 habitants, posem que en siguin 30.000, que serien aquestes persones que han nascut a Reus, que pràcticament no han conegut cap altra ciutat, que viuen a Reus i que fan la vida pràcticament a Reus. A Tarragona també posa que n'hi hagi 30.000 més, la resta són del Camp de Tarragona. Si pel que fa a nínxols electorals som cada vegada més grans, no entenc per què no arriben a rendibilitzar una aposta d'aquestes característiques.

 

Agustí Segarra durant l'entrevista de TarragonaDigital | Àngel Ullate

 

—El punt de partida el veieu més aviat optimista o pessimista?

—Jo el veig sempre optimista, estem en un territori amb un potencial de qualitat de vida molt gran, la relació entre qualitat de la vida i cost de la vida té un potencial molt gran, i precisament s'ha de conrear. Aquí hi ha d'haver una aposta d'aquestes dues figures locals, que poden anar acompanyades de la Diputació o no, o de la Generalitat, però sobretot elles.

 

—Què canviarà, en el dia a dia de la ciutadania, quan s'abordin tots aquests reptes?

—Això afecta l'àmbit de la qualitat de vida. Al segle XXI menjarem d'una manera diferent; tindrem una seguretat, tant alimentària com pel que fa a medicaments, que mai s'ha tingut; experimentarem un creixement en l'esperança de vida que, fins ara, no s'havia registrat mai; per tant, quan parlem de revolucions tecnològiques, ja estan afectant directament al ciutadà, però també en altres dimensions.

 

Un exemple és el mercat de treball; benvinguda sigui la revolució tecnològica, però pot arraconar parts de la societat que no troben un futur laboral. Ara tenim un repte que hem de resoldre entre tots, que és aquesta generació que ve darrere, tan ben preparada, no es pot quedar al marge de dissenyar el futur. La revolució tecnològica actual està arraconant, reduint, externalitzant, deslocalitzant, una sèrie d'activitats que aquí no es faran, se'n faran d'altres.

 

Agustí Segarra durant l'entrevista de TarragonaDigital | Àngel Ullate

 

—I quines són, les activitats que es faran?

—(riu) Jo no les sé, això va per modes. Jo vaig tenir responsabilitat a la Generalitat de Catalunya com a director general d'Indústria i en aquell moment es parlava que el que volia Catalunya era el trio de l'excel·lència, que eren la biotecnologia, les ITT i una aposta per l'aeronàutica; qui no ho vol això? Pensem que al món hi ha molts milers de Reus o de Tarragona i tots tenen aquestes aspiracions.

 

—I llavors, què es pot fer, des d'aquí, com es pot competir per atraure aquests sectors?

—Ara és moment de començar una estratègia no tan focalitzada a activitats d'excel·lència sinó més a potenciar aquelles qualitats de l'entorn vital que ens fan diferents dels altres. Aquesta és una zona que té moltes característiques de caràcter d'empatia, de gaudir de la vida; anar a fer un passeig per Torredembarra o per Cambrils un diumenge que fa sol, això no té preu, això és molt bo per la creativitat.

 

Agustí Segarra durant l'entrevista de TarragonaDigital | Àngel Ullate

 

—Heu mencionat un dels punts forts del territori, quins altres tenim?

—Hi ha un punt molt fort que ve donat i que no és una característica nostra, que és la localització. Estem a la cruïlla dels dos rius econòmics de l'Estat espanyol, el que es deia la Vall de l'Ebre, i l'arc de la Mediterrània. Nosaltres tenim un potencial logístic molt important i una característica molt bona que no sempre s'utilitza de la manera adequada.

 

—Però falten infraestructures, no?

—Quan es resolgui la qüestió de les connexions de tren, i no d'alta velocitat, estarem a 40 minuts de Barcelona, i això vol dir, també, canviar el model territorial de Catalunya. El model territorial de Catalunya és un model excessivament centralitzat, hi ha Barcelona, la seva àrea, i la resta. Doncs no, les petites i mitjanes ciutats catalanes han de jugar un paper que ara per ara no juguen, i Reus i Tarragona han de fer un lideratge, i apuntar al club a ciutats com Manresa, Girona, Lleida o Terrassa.

Comentaris