Daniel Recasens, regidor de Cultura: «És difícil garantir la seguretat; val més la pena no fer la Tronada»

El regidor reusenc exposa, en una entrevista a TarragonaDigital, de quina manera s'ha treballat per decidir el model de la Festa Major de Sant Pere

La Festa Major de Sant Pere de Reus és una de les primeres damnificades del calendari festiu estiuenc, com ho ha sigut també la de Sant Joan a Valls. L'Ajuntament de Reus, a través de la regidoria de Cultura, ja ha anunciat que no se celebraran actes multitudinaris, i que es treballa per concretar una programació que permeti celebrar la festa adaptant-se a les circumstàncies, és a dir, conservant els actes que es pugui i modificant aquells que sigui viable fer-ho.

El regidor de l'àmbit, Daniel Recasens, ha mantingut des del principi de la crisi actual que es treballava en tres escenaris: poder celebrar Sant Pere, poder-lo celebrar amb condicionants, o no poder-lo celebrar de cap manera. El procés que s'ha seguit per acabar definint el model de Festa Major que es durà a terme ha implicat, a més de l'equip de l'Institut Municipal Reus Cultura, la comissió de protocol local i les entitats que participen i nodreixen Sant Pere.

TarragonaDigital entrevista Daniel Recasens per conèixer com s'ha dut a terme aquest procés de decisió. El regidor deixa clar que, per responsabilitat institucional i pels marges de temps que demana l'organització dels actes, és possible que el programa de Sant Pere tal com s'ha anunciat que es treballa sembli que es queda curt en comparació amb les condicions que hi pugui haver a finals de juny.

En paral·lel, també, es manté Misericòrdia o fins i tot una possible Solemnitat Extraordinària com a alternatives per poder recuperar actes festius o litúrgics que la situació actual no permeti programar ara mateix. Tot plegat després de setmanes i mesos de treballar, segons remarca, amb la incertesa com a premissa constant.

Daniel Recasens a la plaça del Teatre de Reus, en una imatge d'arxiu | Jordi Olària Gras

Trapezi i Sant Pere, primers reptes del confinament a Cultura

—Quin procés s'ha seguit, a l'hora de decidir com celebrar la Festa Major de Sant Pere d'enguany?

—Comença en el moment en el qual es posa en marxa el confinament i l'estat d'alarma, quan la incertesa era el leitmotiv de la major part de l'actuació política i tècnica, i per tant veiem que es va allargant. Des del primer moment agafem l'agenda d'actes i anem veient què tenim per avançat i què s'ha de començar a treballar amb un marge de temps important, i per tant, amb els dos casos grans que teníem primer, que eren Trapezi i Sant Pere, els que ens posem és en marxa en aquest sentit: on som avui i on podrem ser.

En el cas del Trapezi constituïm una mena de comitè de crisi tenint en compte que hi ha altres partners, que no és només l'Ajuntament —finalment se n'ha modificat el model per programar-lo en tres fases—, i en el cas de Sant Pere ens plantegem com ho hem de tractar.

—I què us plantegeu?

—Establim quin és el programa habitual i, a partir d'aquí veiem que tot això té una sèrie d'afectacions evidents respecte a la situació que teníem i a la que era molt possible que tinguéssim. La primera indicació a l'equip de festes i festivals de Cultura és dir 'imaginem-nos que...' i ens plantegem els tres escenaris.

Un pot ser que haurem de continuar treballant com si no passés res, i per tant preparar Sant Pere com si pogués acabar celebrant-se de manera normal, i vam veure que s'anava allargant la situació, però podria no haver estat així. Des de l'Institut es fan tres programacions: la natural, que és la que haguéssim fet si no hagués passat res, la programació en el cas que sigui impossible per veure què caldria, si la decisió és simplement anul·lar o hi ha alternatives, i la decisió del mig que és dir 'treballem per un possible desconfinament ja veurem com'.

—I la que s'acaba imposant és la darrera opció, no?

—Quan diem que és l'opció del mig, la veritat és que és més una opció del mig cap al no, per entendre'ns. Nosaltres també ens movem, en el treball que fem en equip, en diferents models d'alguns dels actes que sí que es fan amb una certa participació. No ens plantegem només un no, un sí i un sí virtual, sinó també un sí presencial, tenint en compte que, en l'estadi inicial no teníem ni idea de com aniria, i ho anem coneixent a poc a poc.

Quan fem la roda de premsa ja tenim el quadre dels desescalaments i és fàcil d'entendre, però quinze dies enrere no ho era tant. Tots els actes ens els plantegem, per exemple, amb un 'i si hi hagués la possibilitat de petits grups?'. No era només un sí, un no i un virtual, sinó tot aquell grau de possibilitats que un possible desescalament ens permetés.

Això és el que treballem dins de l'equip de Reus Cultura. El que també posem sobre el paper és quins contres hi ha, quines dificultats ens podem trobar, i on es veu molt clar és en algun acte com la Tronada. Suposant que hi hagués una manera de fer-ho presencial, amb què ens trobaríem? De qui depenem? Quines són les eines i recursos que ens caldrien? El fonament intel·lectual de l'activitat quin és i on ens porta? I anem tenint diferents reunions i ens anem trobant i discutint sobre això. L'equip es troba, en concret respecte a això, almenys un cop per setmana.

Imatge de l'última Tronada de Sant Pere 2019 | Laia Solanellas

Els altres actors implicats en el debat

—És llavors quan es trasllada el debat més enllà de l'equip de la regidoria?

—A partir d'aquí decidim marcar aquestes tres fases, fer aquest dibuix dels tres escenaris sense prendre una decisió en funció de cada moment, i això ho compartim amb la comissió de protocol. Pel pes que té en l'àmbit de Sant Pere i perquè té una configuració força diversa que agrupa ja algunes de les entitats i amb un perfil força heterogeni.

N'anem parlant i, en una de les comissions de protocol, proposem aquest model que entenem que seria el més viable. El discutim en la seva modalitat, el posem a disposició de tots i anem atenent cadascun dels membres per saber com ho veuen, exposen pros i contres i nosaltres també posem sobre la taula els que hem anat treballant.

Acabem més o menys definint un model que ens sembla el més òptim, i aquesta proposta de model, i tenint en compte que també expliquem tot aquest recorregut, el que ens proposem és compartir-lo amb les entitats, no només del Seguici, sinó amb totes les que formen part de la festa.

—I això es trasllada a la reunió del dia 29 d'abril; com responen les entitats?

—El que fem és presentar aquest model que ens sembla més idoni i demanar-los com ho veuen, com s'hi senten, que ens exposin la seva posició. A les diferents entitats els fem dues preguntes, i per algunes és una opinió personal perquè no s'han pogut reunir per prendre una decisió concreta, i també els diem que a posteriori de la reunió, si es reuneixen amb els seus equips, ens poden fer arribar les seves impressions.

En aquell moment els exposem el model i els preguntem la seva opinió sobre la possibilitat de la Solemnitat. Ens plantegem fixar-la, per exemple, com un acte solemne en relació amb que s'hagi descobert la vacuna, o si al setembre encara som en aquesta desescalada i encara tenim dificultats per a les grans manifestacions, com s'hauria de moure dins del calendari.

Posant de manifest, també, que el coronavirus posa en una situació econòmica concreta el govern municipal en tant que hi ha tot un Pla de Reactivació per ajudar a donar suport a tothom i que, per tant, caldrà tenir-ho en compte de cara a les possibles vies d'escapament, per dir-ho així.

—La reunió amb les entitats acaba determinant la configuració final de Sant Pere?

—Després de la trobada amb les entitats tornem a fer tancament amb l'equip en el sentit de dibuixar ja quin és, més o menys, el volum definitiu d'activitats i com les treballarem. El primer gran grup, per entendre'ns, que és el més vistós, és el que mostrem en roda de premsa, i d'una manera més concreta és el que mostrarem quan presentem la programació.

Un dels actes que quedava a la corda era la Tronada, i fem una decisió pràcticament a favor o en contra per acabar veient que és molt difícil de garantir la seguretat, és molt difícil garantir la participació sense posar-nos militaritzats, per entendre'ns. Per tant, tenint en compte que estem parlant de Festa Major, per abocar-nos a una situació desagradable, decidim que la Tronada val molt més la pena no fer-la que no pas fer-la. De fet, ja ho he dit i ho repeteixo, en cap moment vam dir, en cap cas ni en cap lloc, una Tronada per ningú.

Daniel Recasens durant la roda de premsa de presentació del model de Sant Pere 2020 | Laia Solanellas

Festa Major confinada, la tònica d'aquest estiu

—La situació que ha viscut Reus s'ha repetit a tots els municipis que tenen festes majors. Tenint en compte que llocs com Valls o Reus són dels primers del calendari estiuenc, hi ha hagut Ajuntaments que s'hagin posat en contacte per saber com es treballava?

—Ha passat, però amb municipis no tan propers al nostre, però que o bé la seva festivitat també és Sant Pere, o perquè hi ha alguna afinitat personal. Hem parlat de quin era el model, i en alguns casos han optat per algun altre. Nosaltres el que vam fer va ser aixecar el cap bastant per avançat, i de seguida vam veure que calia fer-ne partícips tant com poguéssim aquells que en formen part, i per altra banda, veure com hi hauríem d'acabar anant.

A nosaltres com a Cultura, i no només com a Festa Major, ens feia i ens fa patir molt aquesta visió d'anul·lar a la primera de canvi, sense mesurar si és possible alguna alternativa, la que sigui. Tinguem en compte també que nosaltres ens vam mobilitzar prou de pressa com a govern en el sentit d'aquesta activitat de confinament, amb tot el programa de Reus a casa, fins i tot amb el moviment de Sant Jordi, que després també es va donar de manera generalitzada a tot el país.

Ja hem anat agafant aquesta dinàmica de buscar alternatives, de provocar-les i d'intentar consensuar-les. Sí que hem tingut inputs d'altres ciutats, però al mateix temps, veient algunes decisions d'altres ciutats molt per avançat cap a l'anul·lació, vèiem que no era el model.

No només políticament sinó també tècnicament, l'equip de la regidoria ha estat al darrere, treballant, empenyent i amb la mentalitat que tot allò que s'ha de poder fer, s'ha de fer, i per tant això ens allunya d'aquest model simplement de voluntat política, i al final entenc que acaba donant una comprensió més àmplia de la situació real.

Les Festes de Misericòrdia podrien servir per recuperar actes propis de Sant Pere | Laia Solanellas

Misericòrdia i la Solemnitat com a alternatives

—Hi ha hagut llocs on s'han decidit ajornar, almenys, alguns actes especialment significatius. Podem dir que a Reus s'ha optat per fer el que es pogués per Sant Pere i deixar la porta oberta a recuperar actes a través d'una Solemnitat, si no es pogués ni per Misericòrdia?

—Probablement altres ciutats no tenen aquesta figura ritual, solemne, històrica, tradicional que a nosaltres ens dona un cert marge. Jo alguna vegada n'he dit, parlant en un terme molt poc ajustat, que en el fons no deixa de ser una molt bona excusa que tenim i que altres ciutats probablement no tenen.

És veritat que la Solemnitat ens permetria, en el cas que les circumstàncies siguin favorables, i amb això vull dir en termes de salut, de seguretat i econòmics, no fer cap disbarat. És a dir, anar a fer una celebració pública, social, ciutadana, però que a més pot recollir tots aquests elements litúrgics de la nostra festa. No és només preparar uns concerts des de Cultura, sinó reprendre en aquest punt la festa.

Això ens dona una certa sensació que, si en algun moment és possible, es faria. Ara mateix no ho sabem, ara mateix no sabem com estarem al setembre. Sabem que la Festa Major aboca moltíssima gent, i que aquestes mesures que posen números i espais són molt més fàcils d'acabar duent a la pràctica amb un determinat espectacle o esdeveniment que no pas amb actes de Festa Major que tenen aquest caràcter popular, molt sentit i molt poc ordenat, per entendre'ns.

—Per tant, ens plantegem esperar a veure com pot anar Misericòrdia, o encara hi pot haver canvis respecte a Sant Pere?

—De cara al setembre veurem on som. Si podem acabar fent una Misericòrdia natural, perfecte, i intentaríem reprendre tot el que puguem. Si la manera és la Solemnitat per tal que les entitats puguin participar-hi d'una manera més intensa del que seria normal, perfecte, i si no pot ser, veurem si hi ha un moment de l'any que ens ho permet, si la capacitat econòmica de la regidoria i del govern ho permet.

En relació amb tot això s'ha dit que Reus es deixa una porta oberta. Sempre, totes les portes han d'estar obertes, sempre hi ha d'haver la possibilitat de repensar-ho, de treballar-ho, i també d'acabar dient que no i acabar-ho justificant i fonamentant. Ja ho he dit i ho he de tornar a dir: en algun moment vam dir 'encara falta un mes i mig i tot pot canviar'.

Ha de quedar clar que, tal com nosaltres ho presentem, és ara i d'aquí a un mes i mig, encara que després sembli que el carrer està ple de gent. Els actes que plantegem avui són els que hem decidit que seran i, per tant, si d'aquí a un mes i mig la sensació és que podríem ser tots al carrer fent no sé què, no serà així.

"Gràcies: Reus recapta milers d'euros per lluitar contra el càncer" "A primera línia: Així ha canviat la Guàrdia Urbana durant el coronavirus"