Tarragona Digital

Telegram : +34 639 048 422

E-Mail: info@tarragonadigital.com

La segregació escolar a Reus: econòmica i per origen familiar

Un estudi encarregat pel govern municipal evidencia les diferències entre centres educatius
Un estudi demostra la segregació escolar a Reus | Cedida

 

L'escolarització a Reus és molt desigual d'un centre a un altre. Aquesta tesi queda demostrada amb un estudi que el govern municipal va encarregar i que evidencia les diferències que hi ha entre les famílies d'unes escoles i les d'altres centres de la ciutat. Dues de les característiques principals d'aquestes variacions són la renda de les famílies i el seu origen.

 

Aquest estudi no es va presentar públicament, fet que ha criticat darrerament la plataforma Unitat Contra el Feixisme i el Racisme de Reus. El govern va justificar l'any passat que no volia estigmatitzar determinats centres escolars; per a la plataforma, no conèixer les dades de l'estudi dificulta aplicar solucions a la situació.

 

Segons els seus autors, l'objectiu d'aquest document és plasmar la situació actual de l'escolaritat de Reus perquè es pugui treballar per aconseguir que les escoles siguin un reflex de la societat i, per tant, les famílies dels alumnes siguin heterogènies. Planteja algunes línies d'actuació per aconseguir-ho com a propostes per al govern local.

 

Imatge d'uns alumnes escrivint a classe | Cedida

 

Les diferències econòmiques de les famílies

Les dades de l'estudi s'extreuen dels qüestionaris que els seus autors van distribuir entre les famílies dels alumnes de segon i de sisè de primària del curs passar de totes les escoles públiques i concertades. Alerten que cal tenir en compte el baix percentatge de retorn dels qüestionaris en alguns centres concrets, per bé que la taxa general va ser del 65 %.

 

Pel que fa a la renda, es van dividir les famílies entre aquelles que tenen uns ingressos anuals inferiors als 15.000 euros (el 35 %), les que perceben entre 15.000 i 25.000 euros (un 26 %), les que cobren entre 25.000 i 35.000 euros (prop d'un 15 %), les que ingressen entre 35.000 i 45.000 euros (un 9 %), i les que compten amb una renda de més de 45.000 euros (prop d'un 14 %).

 

Aquesta diferència de poder adquisitiu no es distribueix de manera igual entre les escoles de Reus. Agafant com a referència els grups de famílies amb les rendes més alta i més baixa, hi ha escoles on sí que estan representats per una proporció similar, com l'Arce, La Salle, la Montsant o La Vitxeta. En altres casos, però, la realitat no és aquesta.

 

Escoles com la Maria Cortina, el Pare Manyanet, la Puigcerver o La Presentació compten amb una proporció molt superior de famílies amb rendes altres. La quinzena llarga de centres restants se situen a l'altre extrem. Compten amb una proporció de famílies amb rendes inferiors als 15.000 euros anuals que suposa, com a mínim, el doble que el nombre de famílies amb rendes superiors als 45.000.

 

Imatge d'arxiu d'una aula | Àngel Ullate

 

L'origen familiar, un altre element de segregació

La llengua que es parla a casa o l'origen de les famílies també evidencia diferències importants entre escoles. Un 5,5 % de l'alumnat de Reus ha nascut fora de l'Estat espanyol, però no es reparteix equitativament entre totes les escoles. Mentre que al Maria Cortina, a La Salle o al Ciutat de Reus no hi ha alumnes nascuts a l'estranger, al Misericòrdia superen el 20 %, i al Marià Fortuny el 15 %.

 

L'estudi es fixa també en l'origen familiar, i destaca que «aquesta desigual escolarització és encara més accentuada». Un cas curiós és el de l'escola Ciutat de Reus, on no hi ha cap alumne nascut a l'estranger, però tots tenen famílies que sí que han nascut fora de l'Estat. Rosa Sensat i Marià Fortuny s'acosten al 80 % i Prat de la Riba, Pompeu Fabra i Sant Pau ronden el 60 %.

 

De nou, a l'extrem oposat, el Maria Cortina, el Mare Molas, la Presentació, l'Alberich i Casas, el Sant Josep, el Pare Manyanet o el Cèlia Artiga no arriben al 10 % d'alumnes amb famílies nascudes a l'estranger. Les famílies nascudes a l'estranger, apunta l'estudi, solen matricular els seus infants en escoles amb altres alumnes amb el mateix origen familiar.

 

Segons destaca l'estudi, «l'alumnat de famílies magrebines opta majoritàriament per les escoles Eduard Toda, Marià Fortuny i Rubió i Ors; els infants de l'Amèrica Llatina s'escolaritzen principalment a les escoles Joan Rebull, Alberich i Casas i General Prim; per la seva part, les famílies de l'Europa de l'Est es concentren principalment a les escoles Eduard Toda, Pompeu Fabra i Sant Josep».

 

Imatge d'arxiu d'un alumne | TarragonaDigital.com

 

La llengua materna

En aquest capítol, l'estudi també es fixa en la llengua que s'utilitza a l'entorn familiar i, en consonància amb les dades sobre l'origen dels alumnes o els seus pares i mares, la distribució és desigual. L'informe destaca que, fixant-se amb les famílies que no utilitzen ni el català ni el castellà a casa, l'escola Ciutat de Reus compta amb la proporció més gran, un 55,6 %.

 

La segueixen l'escola Marià Fortuny, amb un 31 %, i la Rosa Sensat, amb un 25 %. De nou, al cantó oposat del gràfic, Maria Cortina, La Presentació, Cèlia Artiga, Sant Josep, La Salle o el Pare Manyanet.

 

Les solucions a la segregació escolar

Un total de 26 propostes d'actuació conclouen l'estudi, que també detalla altres dades en relació al perfil no només dels alumnes escolaritzats, sinó també del tipus d'escoles que aquesta escolarització desigual ha acabat produint.

 

Tal com ja van apuntar els seus autors quan es va presentar l'informe, hi ha centres de ciutat, que atrauen famílies de fora de la seva àrea de referència, i altres que són escoles de barri, amb poca demanda fora del seu radi d'influència.

 

Tota la comunitat educativa pot jugar un paper a l'hora de combatre la segregació | Laia Solanellas

 

Per fer front a tot plegat s'apunten algunes possibles solucions, com línies de beques per a transport i menjador a famílies desafavorides per facilitar-los l'escolarització en centres més allunyats del seu lloc de residència. En paral·lel, s'aposta per reforçar la xarxa educativa pública i la creació de projectes conjunts, a més del reforç comunicatiu en la difusió dels projectes educatius de les escoles menys demandades per evitar un impacte negatiu en la demanda de places.

 

Les escoles bressol, indica el document, poden servir per informar i millorar la imatge social dels centres d'educació primària de la ciutat. A l'altre extrem de l'etapa escolar, l'assignació a cada institut d'unes escoles determinades permetria forçar l'heterogeneïtat que ara no es produeix a l'etapa d'educació primària.

 

L'administració local també s'ha d'involucrar més, es considera, en l'educació en el lleure i les activitats extraescolars a través, per exemple, de convenis amb entitats esportives, socials o culturals. A més, cal que les associacions de mares i pares també juguin un paper important. Per una banda motivant la seva organització i proactivitat en aquells centres on tinguin menys pes.

 

Per altra banda, i per aconseguir el primer objectiu, s'aposta per impulsar un treball en xarxa entre les AMPAs i AMiPAs per aconseguir un benefici generalitzat i per ajudar també a estirar les famílies d'aquells centres amb menys protagonisme de pares i mares.

📍 Fes clic aquí per rebre al teu mòbil les notícies més importants de Reus. És gratis!

🍅 Ets un apassionat de la cuina? Subscriu-te gratis al butlletí per rebre la recepta de la setmana al teu correu!

Comentaris