El Centre Cívic Gregal s'ubicarà a la nau municipal del carrer de Castellvell

La primera fase del futur Centre Cívic Gregal de Reus, a punt de culminar

Els pressupostos municipals hi contemplen una partida de 185.000 euros

El futur Centre Cívic Gregal de Reus ha de donar cobertura a la zona del barri Niloga, el voltant del carrer Ample i el de la plaça de la Llibertat. Els pressupostos municipals preveuen destinar-hi 185.000 euros perquè es redacti el projecte executiu. Prèviament es redactarà el projecte bàsic que, finalment, es farà des de l'àrea municipal d'Urbanisme.

S'ubicarà a un espai que ja és municipal del carrer de Castellvell on ara es desen diversos dels passos de Setmana Santa i amb la previsió inicial que les obres puguin començar a principis del 2022. Actualment es duu a terme la fase participativa, en la qual entitats i agents de la zona s'impliquen en el disseny del funcionament de l'equipament.

Posteriorment, i en paral·lel a les obres del Centre Cívic Gregal, es posarà en marxa la fase participativa del Centre Cívic Garbí, previst a la zona de l'antic Velòdrom, al Parc de Claudi Tricaz. Tots dos projectes es van licitar a principis d'any, però l'oferta pública es va retirar per modificar-la.

Finalment seran els tècnics municipals qui redactin els projectes bàsics, fet que reduirà el pressupost inicialment previst. El projecte executiu, és a dir, el que ha de donar pas a les obres, sí que es licitarà a una empresa externa. En el cas del Gregal, el primer que es durà a terme, amb la partida del pla d'inversions de 185.000 euros, una xifra superior al que s'havia previst inicialment.

La primera fase de la iniciativa compta amb la participació de les entitats, col·lectius i actors de la zona, amb qui la regidoria de Participació s'ha posat en contacte. «Estem fent un treball de proximitat gairebé de tu a tu», explica Montserrat Flores, regidora de Participació, Bon Govern i Serveis Generals.

Admet que la pandèmia i les restriccions han limitat les possibilitats de fer reunions i trobades, i que s'ha hagut d'optar per un model de consultes i debats menys multitudinari. «Una fase de participació de proximitat», aclareix; «els expliquem què serà i per on anirà la cosa pel que fa als terminis i recollim propostes i suggeriments de funcionament».

Un equipament de barri per a tota la ciutadania

Aquesta fase va començar el mes de setembre i s'està estudiant la possibilitat de fer «alguna acció pública» abans de final d'any. El motiu és que «al Centre Cívic hi ha agents molt concrets que es poden identificar, col·lectius o entitats que és notori que treballen a l'àrea que ha de cobrir el Centre Cívic», explica Montserrat Flores.

«Després hi ha la ciutadania de tot l'entorn d'aquest Centre Cívic», apunta la regidora, que en aquest cas ha de cobrir l'àrea del barri Niloga, la zona del carrer Ample i els carrers que queden per sota de la plaça de la Llibertat. A més també es vol tenir en compte tota la ciutadania de Reus.

«Als Centres Cívics hi passen coses que tenen a veure amb la proximitat i altres que no, els cursos i tallers que s'hi fan, de vegades, no són d'aquella zona, només el fan servir com a equipament públic», argumenta. Aquesta acció pública, per tant, vol servir per explicar obertament el projecte i per seguir recollint, encara, propostes i suggeriments per al futur equipament.

La fase participativa ha servit, també, per constatar que l'equipament feia falta. El que s'ha rebut per part de les entitats i agents consultats és això, tal com confirma Montserrat Flores, que la zona necessitava aquest equipament. En el cas del Gregal, afegeix, «està ubicat en una zona de trama urbana molt densa, hi ha molta gent vivint-hi i molta vida econòmica, social i de tota mena».

Les entitats confirmen la necessitat de l'equipament

Entre els implicats en aquesta fase de participació hi ha diverses entitats i col·lectius de la zona a la qual ha de donar servei l'equipament. Uns agents que, actualment, tenen com a referència el Centre Cívic Mestral, al barri Gaudí. Un exemple és l'associació de veïns 25 de setembre, que cobreix l'àrea del barri Niloga.

El seu president, Josep Ramon Ferré, constata que el nou equipament «feia molta falta». Argumenta que, un col·lectiu d'usuaris habituals dels centres cívics són la gent gran, a qui no els és fàcil, apunta, anar fins al barri Gaudí. «Estem molt contents que es faci, i més encara si es fa davant de casa nostra, la col·laboració pot ser molt interessant», afegeix.

La seu de l'associació veïnal, de fet, és just davant de l'espai on anirà el Centre Cívic Gregal. «La quantitat d'activitats que es poden fer en un centre cívic ara intentem fer-les nosaltres, però no tenim prou espai ni prou mitjans», exposa. La nova instal·lació, apunta, «pot ser un revulsiu per al barri».

Ho veu com un espai de socialització, i també per organitzar-hi tota mena d'actes. En concret, proposa, «hi pot haver una sala d'actes suficientment gran per poder fer una projecció d'una pel·lícula, per exemple». «Un Centre Cívic té molt més recorregut que una associació de veïns on, a més, dissortadament sempre anem curts de calés», afegeix rient. «Creiem que és un benefici per al barri i estem al costat de l'Ajuntament perquè es faci, si podem ajudar en alguna cosa, ho farem».

Imatge de l'espai d'esbarjo per a gossos del parc de Claudi Tricaz
El parc de Claudi Tricaz acollirà el segon Centre Cívic previst, el Garbí | Adrià Morte

El segon Centre Cívic, a la zona del Velòdrom

En paral·lel, i mentre s'estigui redactant aquest projecte, es posarà en marxa la fase participativa del segon Centre Cívic previst, que ha d'anar ubicat a la zona del Velòdrom, al Parc de Claudi Tricaz. «El Garbí va un pas més enrere perquè no podem fer dues coses a la vegada», explica Montserrat Flores.

«Els tècnics de participació aconsellen que els processos de participació públics vagin d'un en un perquè si no, generes confusió», aclareix. Se seguirà la mateixa dinàmica, parlant primer amb les entitats, col·lectius i agents clarament identificats i obrint-se progressivament a la resta de la ciutadania.

Igual que en el cas del Gregal, el futur Centre Cívic Garbí també es considera una necessitat. Flores argumenta que «hi ha persones que viuen en aquesta zona que fa temps que tenen clar que en aquella àrea no hi ha cap equipament municipal, i potser també hi ha gent que no s'ho ha plantejat i té assumit que en aquella àrea no hi ha res com si no hi pogués ser».

L'objectiu, per tant, és «generar un referent en aquell espai; el procés participatiu ha de servir perquè la ciutadania que potser no ha pensat mai que allí podria fer-hi coses, pensi què pot demanar de fer en aquell espai que s'ha de construir».

Una altra de les diferències entre el primer i aquest segon equipament és la situació urbanística. «En el cas del Gregal, l'edifici ja el tenim; s'ha de reformar, evidentment, de dalt a baix, però ja hi ha una visualització de què hi ha, i en el cas del Garbí no hi ha res i es fa més difícil que la gent es pugui fer a la idea», apunta.

Entitats que cobreixen la manca d'oferta

Un dels exemples que algunes entitats exposen per defensar la necessitat d'un centre cívic és la seva pròpia activitat. En el cas de l'associació de veïns 25 de setembre, programa tallers i cursos que van des de les puntes de coixí a la producció musical de sessions de discjòqueis.

«Fem ioga, que té molt d'èxit i tenim dues professores que fan dos tipus de ioga diferents, amb unes 40 persones entre tots els grups», exemplifica el president veïnal. Les puntes de coixí és una de les activitats que s'han aturat, com també ho ha fet la de punt de mitja.

«La gent agafa por, els fa respecte ajuntar-se, i ja ho entenem», apunta Josep Ramon Ferré. En general, la majoria de cursos es duen a terme en grups molt reduïts per poder-se mantenir. Una programació que s'ha vist afectada de ple per la pandèmia. «Últimament estem anul·lant moltes coses perquè no ens les permeten les restriccions», lamenta.

«Arrencar ara és complicadíssim», afegeix, en relació amb alguns cursos que han de començar pròximament, com el d'informàtica o el de regals fets a mà. La seva activitat, però la plantegen també fora de la seu de l'associació de veïns. «Tenim una professora de teatre, la Maria Bravo, que també fa el contacontes per la canalla», entre les activitats que s'han hagut d'aturar.

Més enllà es plantegen arribar a crear un grup de cant coral i una programació de música i poesia al barri. En els plans de futur encara tenen organitzar tallers de «gimnàstica de manteniment» pensada per la gent gran, «no es tracta que vagin a cap competició, però sí que es puguin cordar les sabates».

De cara al barri, afegeix, «volem pintar murals en espais que estiguin buits per donar vida i color al barri», segueix el president veïnal. «Si pintem un mural bonic i la gent ve, passarà per davant de les botigues, per exemple». Una idea per dinamitzar el barri que també es vol assolir amb el projecte 'Estimem els avis', que pretén organitzar activitats de socialització o visites culturals per a la gent gran que viu sola.


Comentaris