NOVETAT

Totes les notícies del Tsunami Democràtic gratis al teu mòbil

ALERTA

Almenys onze detinguts en la quarta nit d'aldarulls a Tarragona

ATENCIÓ

El CDR convoca noves mobilitzacions a Tarragona avui i demà

Fòssils mil·lenaris, un dels secrets amagats de les llambordes de la plaça del Mercadal de Reus

L’empedrat compleix enguany els 160 anys d'història a la ciutat | Les llambordes apleguen fòssils de mol·luscs marins, les numeracions de les parades del mercat i un refugi antieri
Es desconeix de quina pedrera procedeixen les llambordes de la plaça del Mercadal de Reus | Adrià Morte

 

Les llambordes de la plaça del Mercadal de Reus no només són unes simples llambordes, sinó que també amaguen històries. Una de les més curioses, i possiblement més desconeguda, és la presència de fòssils de mol·luscs marins. N’hi ha un bon grapat i de tota mena. La documentació de l’època indica que l’empedrat es va instal·lar el 1859, ara fa 160 anys, tot i que es desconeix exactament de quina pedrera provenen les llambordes. Malgrat això, el més probable és que les extraguessin prop de la ciutat.

 

NOVETAT: Sigues el primer en conèixer les notícies i els successos de Reus gratis al mòbil. Fes clic aquí!

 

L'empedrat de la plaça del Mercadal també amaga altres històries de la ciutat com la numeració de les parades de l’antic mercat, el refugi antiaeri de la Guerra Civil amb els seus respectius accessos o la variació del seu nom durant els anys.

 

Fòssils mil·lenaris a la plaça del Mercadal de Reus

Els fòssils són restes d’un organisme que ha estat enterrat en els antics dipòsits sedimentaris de l’escorça terrestre, com ara restes de fons marins, fang i tota mena de materials, conservant la seva forma per l’efecte d’un procés fisioquímic, similar a una gran compressió. A la plaça del Mercadal de Reus es poden trobar nombrosos fòssils de mol·luscs marins mil·lenaris entre les diferents llambordes que formen l’empedrat. La majoria són petxines i closques encara que també es pot trobar algun petit caragol.

 

La procedència exacta de les llambordes és desconeguda i per tant, es desconeix d’on provenen les pedres que apleguen els fòssils marins. Segons l’arqueòleg i historiador, Jaume Massó, les llambordes «deuen procedir d’alguna pedrera propera a la zona». De fet, assenyala que «encara que no hi sembli» al territori n’hi ha diverses com ara a Salou, La Selva del Camp, Alcover, Altafulla, Tarragona o inclús Tortosa. 

 

Imatge actual de la plaça del Mercadal de Reus | Adrià Morte

 

Es compleixen 160 anys de l’empedrat de la plaça del Mercadal de Reus

L’arqueòleg i historiador, Jaume Massó, indica que «les referències documentals ens diuen que la plaça del mercadal es va empedrar el 1859, ara fa 160 anys» i que això «va significar un canvi molt important». De fet, Massó assenyala que inclús Eduard Toda, fill il·lustre de la ciutat, explica en un article que de petit havia vist empedrar la plaça Mercadal. El famós arqueòleg va néixer el 1855 i per tant, va veure com posaven les llambordes des de ben petit, quan tenia entre 4-5 anys.

 

Per una altra banda, Massó comenta que el 1844 és nomenat alcalde de Reus, Joan Martell, i que aquest va ser «el principal impulsor de les reformes urbanes a la ciutat decidint crear un projecte per empedrar els carrers i places, tota una tendència en aquella època», un any després el batlle va renunciar al càrrec però va deixar el projecte lligat per iniciar-lo cap al 1848, en unes obres que es van finalitzar al 1859. 

 

Empedrar una plaça com la plaça del Mercadal va significar un canvi molt important a l’època. Més enllà de la seva funció estètica, les llambordes van permetre millorar la higiene facilitant la neteja i evitant el fang i la pols del mercat. «L’empedrat era molt car. S’havia d’anar a buscar la pedra, treballar-la, portar-la i posar-la», indica Jaume Massó. 

 

Les numeracions de les parades del mercat

A banda dels fòssils de mol·luscs marins mil·lenaris que s’hi poden trobar, a la plaça del Mercadal també s'hi pot veure la numeració de les diferents parades del mercat. Segons Massó, l’objectiu era que «no hi hagués problemes de distribució entre les parades i millorar l’organització entre els paradistes». Afegeix que és probable que algun número hagi pogut desaparèixer a causa l’erosió d’aquests darrers 160 anys de vida de l’empedrat. De fet, a banda de l'erosió del pas del temps, la plaça del Mercadal és un dels punts més transitats de la ciutat. A més, cal destacar que durant el dia desenes de cotxes i camions de repartidors trepitgen aquestes històriques llambordes.

 

La numeració de les parades del mercat permetia mantenir una correcta organització entre paradistes | Adrià Morte

 

El refugi antiaeri de la plaça Mercadal 

La plaça Mercadal compta amb un refugi antiaeri sota les seves llambordes. L’espai, que es va bastir a partir del 1937, consisteix en dues galeries obrades d’uns 132 metres en total i amb una capacitat per a 554 persones. Durant la guerra, es cobria la plaça amb munts de terra extreta de la construcció del mateix refugi que reforçava la seguretat de la construcció. Tal com indica Massó «quan es va construir el refugi això va comportar obrir alguna part per crear les entrades però el tipus de llambordes del Mercadal són fàcils de treure i posar i pràcticament no van patir cap deteriorament».

 

El refugi antiaeri s’utilitzava per protegir-se dels bombardeigs efectuats per l’aviació italiana al servei del general Franco. La construcció dels refugis antiaeris a la ciutat, el de la plaça del Mercadal no va ser l’únic, va suposa un gran esforç per la ciutadania. 

 

Imatge del refugi antiaeri de la plaça del Mercadal de Reus l'any 1939 | Cedida

 

La plaça del Mercadal i els seus diferents noms

Al llarg de la història la plaça del Mercadal, tal com es coneix avui en dia, ha canviat el seu nom en múltiples ocasions, sempre en funció de l’època que es vivia. Actualment conserva aquest nom, ja que antigament se celebrava el mercat on es venia fruita i verdura. Tot i això, també ha anat alternant el seu nom amb el de plaça Major i plaça del Mercat.

 

Tal com indica la documentació, cap al segle XIII-XIV l’antic mercat se situava al voltant de l’església de Sant Pere però aquest era un mercat molt petit per a una ciutat medieval. Va ser cap al segle XIV-XV quan es va traslladar al Mercadal, com a punt cèntric de la ciutat. Després, a partir del segle XIX la plaça Prim va començar a agafar pes en les qüestions polítiques i, d’aquesta manera, quan arriba un personatge important es comença a fer tot en aquesta plaça. 

 

De fet, tal com indica Jaume Massó, la plaça Prim és un lloc molt més ben comunicat per fer aquest tipus d’actes, ja que la plaça Mercadal està envoltada de carrers estrets, típicament medievals. Per una altra banda, cal destacar que la plaça del Mercadal també es va anomenar plaça de la Constitució, de la Revolució i durant el franquisme va adquirir els noms de plaça Reial, d’Isabel II, de la República i d’Espanya. 

 

A la plaça del Mercadal de Reus s'hi poden trobar fòssils de mol·luscs marins de tota mena | Adrià Morte

 

💬 Fes clic aquí per rebre al teu mòbil l'actualitat de Reus. És gratis!

Comentaris
*
Són seccions de grans eriçons de mar, del Miocè. Exactament Clypeaster i la oedra és molt semblant a la pedra d'aigüera de Tarragona, d'on probablement prové.
Anton Sala
Molts alumnes han estudiat aquestes rocas i fosils al credit de sintesis de primer Eso del Ies Gabriel Ferrater