NOVETAT

Totes les notícies del Tsunami Democràtic gratis al teu mòbil

EN DIRECTE

Primeres pluges a Tarragona, a l'espera del plat fort de la llevantada

Es quadrupliquen en dos anys els informes de famílies vulnerables de Reus

Dels 253 que es van elaborar l'any 2016 s'ha passat als 1.121 del 2018
Imatge d'arxiu d'una família il·luminant-se amb una espelma | Cedida

 

L'any 2018 va créixer un 56 % el nombre d'informes de vulnerabilitat social que va emetre l'Ajuntament de Reus. Dels 718 del 2017 es va passar als 1.121 de l'any passat. Es tracta d'un increment molt substancial, i més si es té en compte que el 2017 es van multiplicar gairebé per tres els 253 informes del 2016. En dos anys, doncs, el nombre d'aquests informes que ha expedit Serveis Socials s'ha multiplicat per quatre vegades i mitja. Aquests documents són els que permeten evitar que a una família se li talli la llum, el gas o l'aigua en cas de no poder fer front al seu cost.

 

NOVETAT: Sigues el primer en conèixer les notícies i els successos de Reus gratis al mòbil. Fes clic aquí!

 

En paral·lel als informes, des de Benestar Social també es gestionen ajuts, tant d'urgència com subvencions anuals. L'any passat se'n van atorgar prop d'un 20 % menys que el 2017, passant de 2.673 a 2.148. La punta més alarmant d'aquest capítol es va registrar l'any 2015, quan de les 1.131 ajudes atorgades el 2014 es va passar a 2.354. Des d'aleshores, tant el 2016 com el 2017 havia seguit creixent el nombre d'ajuts, però en menor mesura que ara fa quatre anys.

 

Aquests ajuts, que poden ser bonificacions en el subministrament d'aigua, subvencions socials o ajuts puntuals, van suposar un import de 336.096 euros durant l'any passat, una xifra que l'any 2017 havia sigut de 425.521 euros, que l'any 2016 s'havia situat als 337.732, i que el 2015 va ser de 299.195 euros. Per fer front a aquestes situacions, des de Benestar Social es van posar en marxa els tallers d'eficiència energètica i el Punt d'Assessorament Energètic.

 

Un total de 49 ajuntaments es van reunir a Terrassa per fer front a l'ultimàtum de les elèctriques | Ajuntament del Vendrell

 

L'amenaça d'Endesa

El passat 1 d'agost, Endesa va amenaçar de tallar el subministrament elèctric, l'1 d'octubre, a aquelles famílies que, tot i tenir acreditada la seva situació de vulnerabilitat, mantinguessin un deute amb l'empresa. Va enviar per carta un ultimàtum als Ajuntaments perquè assumissin el 50 % d'aquest deute acumulat, una amenaça davant de la qual les administracions locals es van plantar, en el cas de la de Reus, en dues ocasions diferents durant un mateix plenari.

 

La Diputació de Tarragona tampoc hi va accedir i, finalment, no es té constància que l'elèctrica hagi executat cap tall de subministrament. Algunes fonts apunten que l'elèctrica s'hauria tornat a reunir amb la Generalitat per seguir treballant el protocol d'actuació que estableix la Llei de l'Habitatge, que és d'aplicació catalana però que no s'ha acabat de desplegar.

 

A l'espera de com acaba aquest protocol, i quina actitud prenen les empreses subministradores i comercialitzadores, l'Ajuntament de Reus manté serveis com el del Punt d'Assessorament Energètic, una iniciativa que va néixer arran dels tallers d'eficiència engegats l'any 2017. La regidora de Benestar Social, Montserrat Vilella, explica que «l'any 2017 vam veure que, molta de la gent que anava als tallers, tenia mal contractada l'energia, i vam establir com a objectiu que tothom que demani ajuda ha de passar per aquesta assessoria».

 

La regidora Montserrat Vilella i l'enginyer Aleix Manonellas al Punt d'Assessorament Energètic de Reus | Jordi Olària Gras

 

El Punt d'Assessorament Energètic

En el cas dels tallers, durant l'any 2018 se'n van organitzar una dotzena, per on van passar 281 persones. Es tractava de sessions obertes a la ciutadania però pensades específicament per als beneficiaris d'ajuts i subvencions, als quals es donaven directrius sobre com gastar menys a la factura de la llum, l'aigua o el gas. El seu relleu l'ha agafat, des d'aleshores, el Punt d'Assessorament Energètic.

 

Es tracta d'un servei que també és obert a qualsevol persona empadronada a Reus, però que solen visitar, molt majoritàriament, persones o famílies en situació de vulnerabilitat. De fet, dirigir-s'hi és un requisit imprescindible per poder optar al bo social, una bonificació a les factures del subministrament energètic. Durant tot l'any passat, aquest punt va atendre 892 persones, i nou de cada deu van sortir-ne amb alguna recomanació per fer.

 

Montserrat Vilella, explica que «a qui vam fer recomanacions l'any 2018 ja les ha de tenir fetes; si torna a demanar la subvenció pel 2019, ha de demostrar que, com a mínim, ha intentat aplicar-les». Es poden produir situacions en què no es pugui com, per exemple, un propietari que es negui a canviar el contracte per posar-lo a nom del llogater, o a rebaixar-ne la potència o a fer el canvi de tarifa.

 

Les atencions es van centrar en el consum elèctric, amb un 64 % de les consultes, mentre que el gas (21 %) i l'aigua (15 %) van quedar en un segon terme. Pel que fa a les recomanacions, en el cas de l'electricitat, les més habituals van ser canviar la tarifa contractada i sol·licitar el bo social, a més de canviar la seva factura al mercat regulat i, per últim, rebaixar la potència contractada.

 

Aleix Manonellas estudiant una factura elèctrica al Punt d'Assessorament Energètic | Jordi Olària Gras

 

El perfil familiar i de l'habitatge

Al capdavant del PAE hi ha Aleix Manonellas, enginyer del Col·legi d'Enginyers Tècnics. L'Ajuntament de Reus col·labora amb l'entitat per tal de dur a terme aquestes sessions, que són individualitzades. Quan l'usuari hi arriba, el primer que es fa és establir quin perfil té. «Mirem la gent que hi ha empadronada a l'habitatge; quins ingressos hi ha i de quin origen, si són de nòmines, d'una subvenció, d'ajuda, de pensions com les de viudetat...; si hi ha alguna discapacitat o dependència o si són víctimes del terrorisme o de la violència de gènere, i també si són família nombrosa o monoparental».

 

La segona part consisteix a fer una radiografia de l'habitatge en qüestió, des de saber si té veïns als costats, a dalt i a sota i, per tant, està menys exposat al fred, o de quin material són les finestres. També es registra si hi ha calefacció o estufes, i quins electrodomèstics hi ha. Un element imprescindible en la tasca del PAE és la factura de l'usuari.

 

«Comprovo quin consum anual hi ha per tenir una idea del perfil consumidor que hi ha i podem detectar fraus, com que algú s'hagi connectat a aquest subministrament sense que el propietari ho sàpiga; hi ha gent que ve amb la sospita que això passa». Per detectar-ho, apunta Aleix Manonellas, un sistema és traient tota la llum de casa, baixant el diferencial, comprovar la lectura del comptador i marxar de casa unes hores, i tornar-la a comprovar en tornar a casa.

 

El Centre Cívic del Carme acull el PAE | TarragonaDigital

 

Les cinc recomanacions del PAE

Per completar l'informe es fan cinc darreres comprovacions, que seran les recomanacions que l'usuari prendrà cap a casa en cas de necessitar-les i no complir-les. Per una banda, ser el titular del contracte de subministrament; si entra dins dels barems de Serveis Socials, se li recomana passar al mercat regulat, un requisit imprescindible per la tercera recomanació: sol·licitar el bo social, una recomanació que van rebre el 86 % de les persones que van passar pel PAE l'any passat.

 

Per últim, canviar la tarifa per tenir-la amb discriminació horària —amb catorze hores diàries a preu barat i deu a un preu més car— i rebaixar la potència completen els consells que s'ofereixen des del PAE. L'eficiència d'aquest Punt d'Assessorament Energètic rau en el fet que aquestes recomanacions s'ajusten al perfil familiar, de la llar i de la factura amb la qual l'usuari ha anat a la seva cita.

 

Es comprova el consum anual, la potència contractada i la despesa elèctrica per acabar d'ajustar les recomanacions i, finalment, es lliura l'informe, si cal, perquè l'usuari el faci servir de guia en cas d'haver d'anar a fer tràmits a la companyia subministradora. Des de Benestar Social es valora molt positivament aquest servei, i Aleix Manonellas apunta que «ens trobem moltes vegades que ve una persona gran amb un acompanyant i l'acompanyant acaba demanant cita també».

 

Les famílies vulnerables poden sol·licitar el bo social per fer front a la factura elèctrica | TarragonaDigital

 

El mercat regulat i el bo social

El bo social l'autoritza el Ministeri, però són les companyies qui el gestionen. Per poder-s'hi acollir cal ser client d'una empresa elèctrica del mercat regulat. Fins a l'any 1996, el mercat elèctric el controlava l'Estat. Va ser llavors quan es va liberalitzar afirmant «que la competitivitat beneficiaria l'usuari», recorda Aleix Manonellas. És a dir, que qualsevol empresa privada podia entrar a Espanya per subministrar i comercialitzar electricitat.

 

«Aquesta liberalització va provocar que sortissin moltes empreses i que hi hagués certa competència, però l'usuari també s'ha vist desprotegit perquè és un producte molt desconegut i no hi entenem, i les empreses ho saben; la majoria busquen maximitzar els beneficis, i això passa perquè els usuaris paguin més», reflexiona. El cas és que, tot i obrir el mercat, l'Estat encara obliga les cinc principals empreses del sector a tenir una part de les factures sota el preu que se'ls dicta des del Ministeri.

 

Endesa, Iberdrola, Gas Natural Fenosa / Naturgy, EDP España i Viesgo estan obligades a oferir aquest preu als usuaris però, en paral·lel, també ofereixen tarifes del mercat lliure. És a dir, que aquestes empreses poden tenir clients de les dues tipologies, però només els del mercat regulat poden optar al bo social. Aquesta bonificació pot suposar una rebaixa del 25 % de la factura en el cas de famílies vulnerables, o del 40 % en el cas de les vulnerables severes.

 

El funcionament de les empreses, segons expliquen els tècnics, fa que el personal dels punts de servei posi els clients, per defecte, al mercat lliure. En alguns casos, fins i tot, tenen bonificacions per passar clients del mercat regulat al mercat lliure. S'han arribat a produir casos en els quals famílies amb el bo social, a les comercialitzadores les han convençut per canviar-se al mercat lliure, perdent per tant l'ajut per pagar la factura.

 

Imatge arxiu comptador elèctric | Cedida

 

La potència contractada

Un element que incideix molt en el cost de la factura és la potència contractada. Es tracta del màxim de potència que podem consumir alhora a casa nostra, tal com explica Aleix Manonellas. «En funció dels electrodomèstics que hi ha a casa, hi ha unes mitjanes de potència per element. No acostumem a baixar de 3,45 kW si no és un cas molt concret en què només tinguin rentadora i nevera, i llavors es pot baixar a 2,3 kW».

 

Afegeix, de fet, que «amb 3,45 kW pot viure tothom, amb vehicle elèctric i aire condicionat; si tens un terra radiant elèctric per tota la casa, llavors malament». Per saber quina potència es pot necessitar, al PAE compten amb barems de consum mitjà de cada electrodomèstic, però també es pot comprovar a casa. «Agafes l'etiqueta dels equips que es fan servir i se sumen; allò és el mínim necessari per tenir-ho tot contractat a la vegada».

 

Generalment, però, «no ho fem servir tot a la vegada, fem simultaneïtats: quin és el mínim que necessitem tenir contractat? El de l'element consumidor més alt més la nevera», que sol ser l'únic electrodomèstic que consumeix constantment. «Si tens el forn que gasta 2 kW i la nevera 0,5, com a mínim necessites 2,5 kW, perquè si no, quan engeguessis el forn, saltaria». «A partir d'aquí, la simultaneïtat te la pots muntar tu, organitzar-te per saber quins electrodomèstics pots fer servir alhora si es decideix baixar més la potència».

💬 Fes clic aquí per rebre al teu mòbil l'actualitat de Reus. És gratis!

Comentaris