Demà dimecres entra en funcionament el vuitè jutjat de primera instància de Reus

Un nou jutjat penal i un de social, les necessitats més urgents als Jutjats de Reus

Advocats i jutges també reclamen un cinquè jutjat d'instrucció | La manca de recursos humans i tècnics, a la llista d'assignatures pendents

Avui fa una setmana que va entrar en funcionament el vuitè jutjat de primera instància dels Jutjats de Reus. Jutges i advocats admeten que és una bona notícia i que ha de servir per alleugerir la càrrega de feina d'una estructura saturada, però que cal seguir reivindicant solucions per a l'encara preocupant manca de recursos tècnics, humans i, alhora, per seguir reclamant els jutjats d'altres àmbits que consideren imprescindibles.

Encarnación Orduna, degana de l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Reus, sentencia que «és un problema històric que tenim a Reus des de fa molt de temps». En alguns casos, segons dades del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, alguns jutjats arriben a acumular un 80% de feina més de la prevista per llei.

El vuitè jutjat de Reus ha de permetre alleugerir la saturació dels de primera instància

Els darrers anys s'han posat en marxa dos jutjats, el setè de primera instància, que funciona com a jutjat de família, i el vuitè, engegat la setmana passada. «La creació dels jutjats està molt bé i en aquest sentit estem satisfets, però sí que és veritat que manquen recursos», valora Orduna.

Una radiografia que comparteix el jutge degà dels Jutjats de Reus, Diego Álvarez de Juan. «La situació no és nova; és cert que s'ha posat en funcionament el jutjat número vuit, que ha d'alleugerir l'àmbit de la jurisdicció civil, és un jutjat de primera instància pur, que és un sector que a Reus està raonablement bé».

«Instància està bé a Reus», resumeix. «Ha millorat molt amb els nous jutjats creats els últims tres anys, que és una bona notícia i alleugereix la situació». Tot i això, destaca, hi ha altres àmbits judicials on cal centrar l'atenció i reclamar noves sales per poder funcionar de manera eficient. En el cas de la primera instància, admet Orduna, amb el vuitè ja en funcionament «anem prou bé, tot i que seguim tenint manca de dotació de mitjans i de personal».

Imatge d'una sala amb prestatgeries plenes d'arxivadors
La posada en marxa del vuitè jutjat de primera instància hi ha alleugerit la feina | Àngel Ullate

Les necessitats més urgents: un jutjat social i un de penal

Advocats i jutges coincideixen que hi ha àmbits judicials que necessiten ampliar la seva estructura. «Per reivindicar que no quedi, nosaltres entenem que encara ens falten més jutjats», reclama Encarnación Orduna. En aquesta llista hi situa un segon jutjat social per alliberar de càrrega de treball l'únic que hi ha ara, i que fa anys que arrossega situacions de saturació.

A més, puntualitza, «la pandèmia també ha fet que hi hagi molts més procediments a l'àmbit laboral, però ja veníem d'una situació molt anterior; és impossible que, amb la càrrega de feina el jutjat social actual pugui afrontar, sol, tota la quantitat d'assumptes que portem».

«És un òrgan sobrecol·lapsat, amb un volum d'entrada molt alt», coincideix Diego Álvarez de Juan. «El social ja venia amb retard i segurament notarà un repunt de feina arran de la pandèmia». No és l'únic àmbit que caldria ampliar. «Ara mateix el problema el tenim als jutjats penals, que només n'hi ha dos i van acumulant molt de volum de feina», subratlla.

Destaca que registren una mitjana d'entre 400 i 450 sentències cada any per jutjat, però la càrrega de feina justificaria, a parer de jutges i advocats, una tercera sala. «El tercer jutjat penal seria la necessitat més peremptòria juntament amb una altra de les jurisdiccions més afectades, que és la social, amb un volum de feina que justificaria un segon jutjat», insisteix de Juan.

«Si em preguntes què és més prioritari et diré que tots dos; és com si et pregunten si t'estimes més al pare o a la mare, no es poden diferenciar perquè les necessitats estan equilibrades», conclou. De fet, en el cas del penal s'hi ha notat l'increment dels darrers anys de qüestions de violència de gènere que es poden veure notablement retardats en el temps.

Tot i això, puntualitza el jutge degà, «el jutjat de violència de gènere funciona raonablement bé; sí que hem notat un augment en la quantitat d'assumptes els últims anys, no del 2018 al 2019, però a partir del 2015 sí que hi ha un increment notable».

Imatge de l'entrada del jutjat d'instrucció número dos de Reus
El torn de guàrdia alenteix la feina dels jutjats d'instrucció, on reclamen obrir-ne un de nou | Àngel Ullate

El cinquè jutjat d'instrucció per pal·liar l'efecte de les guàrdies

En el cas dels jutjats d'instrucció, valora el jutge degà, «probablement en necessitaríem un més perquè som quatre jutjats i fem una guàrdia al mes». Hi coincideix Encarnación Orduna, «jo sempre he reivindicat que se'n necessitaria un altre d'instrucció». El problema, exposa, és que una setmana al mes estan de guàrdia, i la feina que això implica fa que tinguin dificultats per avançar en les seves tasques ordinàries.

La situació, segons relata Orduna, és que «durant tota una setmana tot el seu personal baixa al jutjat de guàrdia i se n'ocupa les 24 hores del dia, per tant, es paralitza el jutjat, i la setmana següent han de registrar tot el que han fet a la guàrdia de la setmana anterior i es comencen a practicar diligències i declaracions; hi ha una setmana que la dediquen a fer judicis per delictes lleus, i tornen a estar de guàrdia la setmana següent».

Manca de recursos tècnics i humans

Jutjats a banda, la inversió pública en recursos tècnics i humans també es considera insuficient. «Per una banda tecnològics; la pandèmia ens ha posat en relleu que no estàvem prou preparats tecnològicament», alerta Encarnación Orduna. «Si volem arribar al paper 0 i tenir-ho tot digital no estem a la fase de poder aconseguir-ho, i evidentment també necessitem més personal, de reforç i format», afegeix.

Des del punt de vista de Diego Álvarez de Juan, la manca de recursos acaba afectat directament als drets de la ciutadania. En concret per la manca de funcionaris o per la lentitud amb la qual es cobreixen les baixes laborals. «Ara mateix tardem sis mesos per cobrir una baixa; tenim el cas concret d'un jutjat on hi ha un funcionari que està de baixa perquè és població de risc arran de la Covid».

La situació, exposa, és que està de baixa «des del 15 de març i, després de sis mesos, aquesta plaça no s'ha cobert, i situacions com aquesta als jutjats n'hi ha diverses, una baixa per embaràs va tardar cinc mesos a cobrir-se». «Per l'estrès pressupostari o pel que sigui, la Generalitat no cobreix aquestes places, i això té un efecte essencial a l'hora d'atendre es ciutadans».

En concret, sentencia de Juan, «afecta de manera directa al dret de tutela judicial efectiva dels ciutadans, és així; si hi ha menys funcionaris, els procediments es tramitaran de manera més lenta i més costosa». En alguns casos, aquestes mancances afectes jutjats concrets, com el de violència domèstica.

«El problema més gran que tenim per al funcionament del jutjat de violència és la falta d'advocats d'ofici, que depenen de la Generalitat», exposa el jutge degà. «Hi ha moltes vegades que l'advocat d'ofici que està de guàrdia al jutjat de violència també està a tres o quatre llocs més i fa que sigui molt més complicat, no ajuda a la situació dolenta dels jutjats que el torn d'ofici estigui infradotat», conclou.


Comentaris