Pla tancat d'un patinet elèctric circulant en un carril bici amb el símbol d'una bici dibuixat

Quinze multes cada setmana a patinets elèctrics a Reus: entre l'incivisme i el «populisme»

El govern insisteix en els programes d'educació viària i la planificació de la mobilitat | Algunes veus consideren que només es vol construir un discurs «populista»

La Guàrdia Urbana de Reus ha posat, des del mes d'agost passat, 516 multes a usuaris de patinets elèctrics. Suposa una mitjana d'unes 60 al mes, quinze cada setmana. La dada serveix, al govern municipal, per insistir en la crida al civisme i a una circulació correcta per part d'aquests usuaris. Altres veus de l'àmbit de la mobilitat, però, consideren que l'únic que fan aquestes xifres és evidenciar la manca de voluntat i d'actuacions que s'emprenen per buscar, realment, la seguretat viària.

Des del govern s'ha defensat, repetidament, que ja s'han engegat els procediments necessaris per regular la mobilitat i adaptar la ciutat a noves modalitats. Dolors Vázquez, regidora de Seguretat, Civisme i Convivència, exposa que, «portem a terme una doble tasca per facilitar l’adaptació d’aquest nou mitjà de transport: la formació, amb el programa d’educació viària que fem als instituts, i la sanció, com a la resta d’usuaris de vehicles que no en fan un ús correcte».

Encara no ens segueixes a Telegram? 📲 Forma part de la nostra comunitat! Comenta i rep les notícies més importants de Reus al moment al teu mòbil i GRATIS. Clica aquí, t'estem esperant!

Algunes veus de l'àmbit de la mobilitat, però, consideren que dades com la del nombre de multes, molt cridaneres, no responen a la realitat dels problemes de la mobilitat a la ciutat. Ester Àvila, presidenta de Bicicamp, exposa que «hi ha una ordenança que indica molt bé què s'ha d'anar a perseguir, però no està basada en dades empíriques que expliquin on és realment el perill».

Es refereix al fet que, a la ciutat de Reus, com a qualsevol altre municipi, «per les dades que s'han publicat per part de la Generalitat, el problema en accidents urbans son els atropellaments de cotxes a vianants, no precisament els de patinets o altres models de mobilitat».

Tot i la falta de dades públiques, entitats com Bicicamp recullen dades dels pocs indicatius oberts d'aquest àmbit i del que es publica als mitjans de comunicació. Amb aquesta base, apunta, «continua sent el cotxe qui ocasiona els problemes». És per això que veuen amb un altre objectiu la publicació insistent de les dades específicament sobre patinets elèctrics.

«Ens enfrontem a una mena de populisme d'inseguretat en termes de mobilitat en el qual, les accions que es duen a terme no van dirigides a resoldre la inseguretat sinó a generar un discurs», etziba Àvila. Considera, en el cas concret dels patinets elèctrics, que, «o bé tenen algunes dades que no posen a disposició, o bé resulta que ara cal promoure aquesta idea, aquest missatge de la inseguretat d'uns models que encara no son majoritaris a la ciutat».

Més de 500 multes en vuit mesos

La regulació actual de la circulació dels patinets elèctrics a Reus depèn de l'ordenança de civisme. Amb els canvis aplicats a partir del 30 de juliol del 2020 «no poden circular per voreres i zones de vianants; i en conseqüència, només poden circular per les vies expressament autoritzades, que són: calçades, carrils bici i vies de velocitat 30», el mateix que s'aplica en el cas de les bicicletes.

Precisament la manera com es regula la circulació de bicicletes i patinets ha sigut una de les crítiques constants contra la política del govern local. El fet d'incloure punts específics sobre bicicletes i patinets a l'ordenança de civisme, cosa que no passa amb els cotxes i les motos per exemple, no ha agradat ni a l'oposició ni a les entitats per a la mobilitat sostenible.

Durant la segona meitat del 2020, la Guàrdia Urbana de Reus va imposar 355 multes per incomplir aquestes restriccions, i 161 més durant el que portem de 2021, un total de 500 multes en poc més de vuit mesos. La policia local ha integrat els patinets elèctrics a les sessions d'educació viària que es fan als instituts i al parc de trànsit del passeig de Mata.

La regidora Dolors Vázquez manté que «la mobilitat amb patinet elèctric i altres vehicles de mobilitat personal és una opció de futur». La considera «una aposta per la mobilitat sostenible, que hem de gestionar adequadament perquè també sigui una mobilitat segura».

Imatge del passeig de Sunyer de Reus amb un senyal que indica el límit de velocitat i la preferència que hi tenen les bicicletes
Els carrils de convivència han de servir per reduir la velocitat dels cotxes i guanyar en seguretat | Jordi Olària Gras

La regulació de la mobilitat, en paral·lel a la seva implantació

El de la mobilitat és un àmbit en el qual el govern local ha posat l'accent durant aquest mandat. Segueix treballant-se el Pla Específic de la Bicicleta, que ha de permetre ordenar la mobilitat dels vehicles de mobilitat personals, una de les inversions previstes aquest 2021 en aquest capítol.

Un dels agents que participa en les comissions de mobilitat de l'Ajuntament on participen entitats externes és Bicicamp. Ester Àvila, apunta que «sabem que s'estan planificant i a punt de treure a licitació alguns projectes». Des del seu punt de vista, aquest pla ha de servir per resoldre «definitivament la mobilitat en bicicleta entesa com una manera més de moure's de manera normal, quotidiana i segura per la ciutat».

Enguany s'ha de connectar l'estació de trens amb el futur baixador de Bellissens passant per l'estació d'autobusos. Per una banda a través dels passejos i l'avinguda de la Salle, i per l'altra a través del carrer Ample, el tomb de ravals, l’avinguda del Carrilet i el carrer de Rocamora. Juntament amb la Generalitat també s'ha d'executar el carril bici fins a la urbanització Blancafort.

El Pla Específic de la Bicicleta s'emmarca en el Pla de la Mobilitat Urbana, licitat a principis d'any. Ha de ser un paraigua que ha d'acabar desembocant, també, en una ordenança de mobilitat que actualitzi una regulació que, ara mateix, data de 1992. El que s'ha fet, deixant de banda l'adaptació de nous carrils bici, és avançar, almenys pel que fa a normativa i senyalització, en els anomenats carrils de convivència, que han de poder compartir cotxes, i vehicles de mobilitat personal, amb preferència pels darrers.

Reus estudia implantar una Girocleta pròpia i obrir-se al lloguer de patinets

També segueix sobre la taula l'interès d'algunes empreses per oferir lloguer de patinets elèctrics. Des de l'Ajuntament es manté que «es continua estudiant la implantació d'un servei de patinets compartits a la ciutat», una situació vigent almenys des de l'any 2019.

S'ha volgut esperar a tenir una ordenança de mobilitat aprovada i vigent abans d'obrir aquesta porta. El servei consistiria en el que funciona a la ciutat de Tarragona, que es va posar en marxa a principis d'any. Igual que va passar a Reus, a Tarragona es van adonar que les ordenances municipals no regulaven la circulació d'aquests vehicles.

Després d'aplicar-hi els canvis necessaris, i amb el retard corresponent respecte al primer anunci fet, el servei s'ha posat en marxa i darrerament ha incorporat una tercera empresa que ofereix patinets elèctrics per a llogar. En paral·lel, la regidora d'Urbanisme i Mobilitat, Marina Berasategui, ha establert un conveni de col·laboració amb l'Ajuntament de Girona.

En concret, el govern reusenc, s'ha interessat per la Girocleta, el servei públic de lloguer de bicicletes que hi funciona des del 2009. A diferència del Bicing de Barcelona, que l'Ajuntament externalitza, el de Girona és un servei ofert i explotat pel mateix consistori. Es tracta d'un servei que, fa deu anys, el darrer govern tripartit reusenc va anunciar que deixaria «lligat» abans d'acabar el mandat, l'any 2011.