Tarragona Digital

Telegram : +34 639 048 422

E-Mail: info@tarragonadigital.com

Els Nanos, el Carrasclet i el Lleó de Reus, d'aniversari aquest Sant Pere

Fa 300 anys que el bandoler Carrasclet va entrar a Reus, en fa 50 que Constantí va dissenyar els nous Nanos i el Lleó de Reus compleix 15 anys
Els Nanos de Reus, el Carrasclet i el Lleó estan d'aniversari | Laia Solanellas

 

Com cada any, diferents elements de la Festa Major de Reus estan d'aniversari. Enguany és el torn dels Nanos de David Constantí que fa 50 anys que es van tornar a fer, també de Pere Joan Barceló, més conegut com a Carrasclet, que fa 300 anys que va entrar a la ciutat i finalment, el Lleó de Reus que enguany fa 15 anys que es va incorporar als elements del seguici festiu.

 

Els Nanos de Constantí fan 50 anys

Enguany és un any molt especial pels Nanos de Reus, el motiu és que fa 50 anys que l'escultor David Constantí va refer un dels elements més especials de la ciutat, els quals ara i després de 50 anys encara són els que més fascinen als infants. Aquest serà sens dubte un Sant Pere diferent pels portadors, l'Agrupament Escolta La Mulassa, i pels Nanos de Reus amb motiu del seu aniversari, perquè després de 50 anys les figures de David Constantí segueixen sent uns dels personatges més populars i estimats dels nens i nenes de la ciutat.

 

L'escultor David Constantí creant els nanos Xiquet i Xiqueta | Cedida

 

Una renovació necessària

L'any 1969 l'Ajuntament de Reus va encarregar a l'escultor reusenc David Constantí que fes uns nous Nanos, ja que els d'aquella època estaven malmesos, pesaven molt i feien por a la canalla. Els nanos antics eren obra de Modest Gené, que es va inspirar en els capgrossos de l'any 1927. Els nanos de Modest van ser pagats pel poble, és a dir, amb aportacions populars i amb l'objectiu que representessin els pobles de l'antiga corona d'Aragó: catalans, valencians, mallorquins i aragonesos.

 

El nou disseny va suposar un canvi notable

Els nous Nanos van sortir per primer cop el dia 27 de juny de l'any 1969 i enguany ja fa mig segle que per festa major i Corpus ballen i saluden a un públic reusenc que els hi té molta estima. També estan d'aniversari la parella de nanos Xiquet i Xiqueta, ja que van ser una creació nova de Constantí prenent com a models al seu fill i la seva esposa. Aquestes figures van subsistir al Xiquet i la Xiqueta comprats a Barcelona. El mateix Modest Gené va quedar impressionat per l'obra de David Constantí.

 

David Constantí va dissenyar i esculpir els nanos que avui encara surten per festa major | Cedida
 

Lleugeresa i dulcificació de les faccions

Una portadora de l'AE La Mulassa i excap de colla, Noèlia Bergadà, explica que amb motiu dels 50 anys dels Nanos de Constantí els seus portadors «han preparat diferents sorpreses», algunes d'elles es desvelaran per Sant Pere. Manifesta que el nou disseny «va suposar un canvi molt notable» i afegeix que els antics portadors «eren de la brigada de l'ajuntament i el comportament que tenien no acabava de convèncer a la casa de la Vila, per aquest motiu l'any 1982 van proposar a l'Agrupament que fossin els portadors».

 

Des de l'AE La Mulassa expliquen que «procurem sempre tenir la màxima comoditat pels portadors, ja que són moltes hores que els duem i sense poder fer relleus» Per aquest motiu canvien les espatlleres i adapten els vestits perquè puguin ser duts per tota mena de constitució del portador. A més, Noèlia informa que «després de cada Festa Major necessiten una revisió, tant els caps com la roba».

 

 

 

 

Fa 300 anys que Carrasclet va entrar a Reus

Una altra efemèride que recordem aquest any és el tricentenari de l'entrada de Pere Joan Barceló a Reus. Més conegut com a Carrasclet, Pere Joan Barceló era un bandoler que havia lluitat durant la guerra de Successió al bàndol de l'Arxiduc Carles d'Àustria. Austriacista reconegut va alliberar a diferents pobles de les mans dels borbònics, i això va fer amb la ciutat de Reus.

 

En aquella època, es creu que la població reusenca era majoritàriament austriacista, tot i això, la part més rica i poderosa de la ciutat era borbònica. Era època de repressió i, després del Decret de Nova Planta, els reusencs austriacistes van acudir a Carrasclet perquè els ajudés a alliberar la ciutat. El Carrasclet i els seus van arribar a Reus el vespre del 26 de juliol de 1719 i, segons apunten alguns indicis, el Carrasclet hauria intentat entrar a Reus diverses vegades, finalment ho va aconseguir la matinada del 27.

 

El bandoler Carrasclet va alliberar moltes poblacions catalanes dels borbònics | Sàpiens
 

La ciutat de Reus, en mans del bandoler Carrasclet

Ja el dia 27 al matí, els «botiflers» reusencs van comunicar al comandant de Tarragona que no estaven disposats a defensar la ciutat i, és així, com Reus va quedar en mans del Carrasclet. Els reusencs van rebre al Carrasclet d'una manera festiva i multitudinària al Mercadal.

 

Segons explica l'antic arxiver de Reus, Ezequiel Gort, la plaça «estava plena de gom a gom», els ciutadans estaven «expectants de què passaria, conscients de viure un moment únic», perquè es deia que allà on entrava el Carrasclet es respiraven «unes hores de llibertat, de retorn a la Catalunya anterior al 1714». Després que el comandant de Tarragona amenacés als reusencs, l'1 d'agost van marxar els fusellers que quedaven a la vila i és així com Reus tornava a queda en mans borbòniques.

 

Reus recorda al bandoler cada festa major

Anys més tard, un grup de reusencs van decidir construir un gegant en record a la seva figura. Un gegant que no només fos un element de la festa major, sinó que també fos un símbol del record històric i reivindicatiu de la ciutat. Així doncs l'any 1985, l'escultor Manel Llauradó va iniciar la construcció del gegant que té una alçada de 4 metres i un pes de 76 quilos.  

 

El gegant Carrasclet surt cada any per la Festa Major de Sant Pere de Reus   | Gerard Martí

 

 

El Lleó de Reus celebra quinze anys

Finalment, una altra efemèride assenyalada d'aquesta Festa Major reusenca és l'aniversari del Lleó de Reus. El 'rei de la festa major' arriba als 15 anys de vida enguany i per celebrar-ho ho ha fet d'una manera molt dolça: amb una galeta de la pastisseria Huguet que representa al Lleó de Reus. Aquest element del bestiari popular de Reus forma part del Seguici Festiu de Reus des de l'any 2004. A més, enguany per Sant Pere lluiran nous vestits que seran molt similars als actuals però amb una cara més renovada.

 

El Lleó de Reus va ser creat per l'escultor Manel Llauradó amb la col·laboració d'Antoni Mas que va fer la corona de la bèstia. L'autor de la música és Daniel Carbonell, i la coreografia de la dansa del Lleó és creació de Jordi Torrente. Tots els membres del Lleó han fet possible que durant quinze anys aquesta bèstia llueixi pels carrers de la ciutat durant les festes majors.

 

Aquest any, el Lleó de Reus compleix 15 anys | Laia Solanellas
 
 

📍 Fes clic aquí per rebre al teu mòbil les notícies més importants de Reus. És gratis!

🍅 Ets un apassionat de la cuina? Subscriu-te gratis al butlletí per rebre la recepta de la setmana al teu correu!

Comentaris