Tres persones dretes a l'avinguda de Marià Fortuny de Reus

Mas Magrané de Reus engega una associació de veïns per revitalitzar la zona i «arreglar les mancances»

Civisme i neteja, veïns grans que viuen sols i vida cultural formen part de les prioritats de l'entitat

A la zona de Mas Magrané de Reus fa mesos que s'hi està organitzant una nova associació de veïns que, tot i haver-se trobat amb la pandèmia, ja ha començat a fer reunions i a donar-se a conèixer. Cobrirà la zona que va des de la plaça de Pompeu Fabra, al final de l'avinguda de Sant Jordi, el tram de l'avinguda de Marià Fortuny fins a la rotonda del camí de Valls, aquest carrer cap endins fins a la Riera de Miró, i tot el tram de la Riera que torna a enllaçar amb la plaça de Pompeu Fabra.

Al capdavant de l'entitat hi ha un grup de vuit persones «que volíem fer coses pel barri, revitalitzar-lo i fer de nexe d'unió» entre els veïns i els serveis i institucions que puguin necessitar. Al grup promotor hi ha la Cori Parra, presidenta, la Núria Gras, secretària i l'Antonio Huertas, vocal de l'entitat, amb qui TarragonaDigital ha conversat sobre les motivacions i els objectius que persegueixen a l'hora de posar en marxa l'associació veïnal.

No és la primera de la zona, i recorden que deu fer uns sis anys que va desaparèixer la que hi havia. Ara, per començar des de zero, han decidit emprendre aquesta Associació de Veïns de Mas Magrané. Una de les primeres línies de treball que volen posar en marxa, i que de fet ja han començat a fer-ho, és l'acompanyament i assessorament a gent gran que viu sola.

L'entitat es posa en marxa amb feina feta

Passades les festes seguiran reunint-se, per exemple amb la Federació d'Associacions de Veïns de Reus, de la mateixa manera que ja ho han fet tant amb l'Ajuntament —l'alcalde els va rebre institucionalment setmanes enrere— com amb alguns dels partits que hi tenen representació.

«Tenim el convenciment que podrem arreglar moltes coses», asseguren amb decisió. Cori Parra explica que «és un barri amb moltes mancances i, si no hi ha un portaveu que vagi cap a l'Ajuntament, que faci de fil directe...». És per això que van decidir engegar l'associació.

Ella va parlar amb qui és el vicepresident i també amb Antonio Huertas, i el boca-orella va acabar de fer la resta. Núria Gras afegeix que han creat un grup de Whatsapp on ja hi ha una trentena de persones que són les que haurien d'acabar integrant l'entitat quan estigui formalment constituïda.

Parra i Huertas fa anys que es coneixen, igual que part del grup impulsor. En altres casos, com el de Gras, recorda rient que «a mi em van pescar pel carrer, fa tres anys que soc aquí i m'he enredat del tot». Van començar amb empenta i volien fer l'assemblea inaugural al mes de maig, però la pandèmia els ho va impedir.

Del civisme a l'acompanyament social i les activitats culturals

Amb l'entitat encara en procés de formar-se, ja han començat a treballar. Han estat passejant pel barri a diferents dies i hores per parlar amb el veïnat i tenir les seves percepcions sobre les necessitats, demandes i mancances que detecten. «Això ho hem presentat a l'Ajuntament i als partits que ens han cridat; hi detallem gairebé totes les mancances que té el barri i les hem classificat per prioritats», aclareixen.

Cori Parra detalla que «volem treballar el civisme molt prioritàriament». Expliquen que es refereixen, per una banda, a una feina social, d'aconseguir que la brossa es llenci on toca i a l'hora establerta, però també de cara a l'Ajuntament. «Acaba generant un problema, tan personal com a l'àmbit del carrer», manté Núria Gras.

Admeten que hi ha una part del problema que és cívic, com llençar voluminosos a les illes de contenidors o deixar la brossa fora de lloc. Afegeixen, també, que al barri hi falten contenidors i papereres; «el que no pot ser és que a les deu o les onze del matí, els contenidors ja estiguin plens», afegeix Antonio Huertas.

En segon terme, i ja amb feina feta, també es volen dedicar a la gent gran que viu sola, o a les famílies que poden tenir necessitats concretes perquè, per exemple, es trobin en situació de vulnerabilitat. «Volem fer de pont amb serveis socials o les entitats que sigui, orientar-los, avisar a qui sigui que hi ha una persona o un bloc que té un problema en concret», posa d'exemple Cori Parra.

«Això crea unitat i pot contribuir a crear un clima bo, de confiança i de relacions socials», valora Núria Gras. Antonio Huertas apunta, en el cas de la gent gran, que «ara mateix ja ho fem, la gent sap que jo tinc temps i no em costa res anar a la botiga a comprar-los el que sigui; la gent que hi som coneixem molta gent al barri, jo fa quaranta anys que hi soc, conec tothom».

De cara al futur, a més, ja tenen al cap «fer, quan es pugui, una visita guiada, perquè en aquest barri hi ha molta història, hi havia la saboneria que li dóna nom i quatre o cinc llocs que la gent del barri potser ni coneix», explica Cori Parra. Núria Gras hi afegeix que «volem fer caminades i tallers, però ens hem d'esperar que puguem fer-ho».