NOVETAT

Totes les notícies del Tsunami Democràtic gratis al teu mòbil

EN DIRECTE

⛈ Ja han caigut més de 40 l/m² en algunes zones, a l'espera del plat fort de la llevantada

El govern de Reus vol aprovar el Pla d'Acció Municipal i el pressupost a final d'any

Noemí Llauradó ha anunciat l'inici del procés per redactar el full de ruta per al mandat | Comptarà amb una fase de participació ciutadana
Noemí Llauradó, vicealcaldessa de Reus, durant la roda de premsa de presentació | Jordi Olària Gras

 

El govern de Reus preveu aprovar el Pla d'Acció Municipal, les ordenances fiscals i el pressupost per al 2020 abans que acabi enguany. La data establerta és el ple del mes de novembre, almenys pel que fa al PAM. Així ho ha anunciat aquest matí la vicealcaldessa de la ciutat, Noemí Llauradó. Per ERC era una promesa electoral i, ara, es començarà a treballar en el document que ha d'establir la tasca que durà a terme el govern fins al 2023.

 

NOVETAT: Sigues el primer en conèixer les notícies i els successos de Reus gratis al mòbil. Fes clic aquí!

 

«Avui iniciem el curs polític a Reus donant el tret de sortida públic al Pla d'Acció Municipal», ha sentenciat Llauradó. Ha detallat que aquest Pla «té com a finalitat definir els objectius i les accions que aquest govern municipal vol dur a terme entre el 2019 i el 2023». El govern està immers en la primera fase del projecte, que és la planificació interna. En paraules de la número dos del govern municipal, «volem generar una visió més global, més transversal del model de ciutat, independentment de com estiguin distribuïdes les competències entre les regidories».

 

Imatge d'arxiu d'un estand de participació ciutadana de Reus | TarragonaDigital.com

 

Govern, ciutadania i oposició

Aquesta feina hauria d'estar acabada i presentada públicament, s'ha compromès, a principis del mes d'octubre per poder donar pas a la segona fase, la participativa. «La fase de participació tindrà lloc entre el 7 i el 21 d'octubre», apunta; «la ciutadania podrà votar quines són les accions incloses en el PAM que tenen major importància i  els regidors i regidores ho podran tenir en compte per donar major o menor èmfasi a les seves accions».

 

Aquesta priorització de les accions pot suposar destinar-hi més pressupost o, simplement, executar-ho abans que una altra actuació. Pel que fa a la implicació de la ciutadania, Llauradó afirma que «si es pot consolidar la mateixa participació que han tingut els pressupostos participatius, ens donaríem per molt satisfets, però si és menor, tampoc no ens importarà; el que és important és anar consolidant aquesta nova manera d'entendre la política».

 

Finalment, el document arribarà al plenari municipal, on confia que l'oposició municipal hi digui la seva. «El PAM podria no presentar-se al ple, però hem considerat important donar-li la tramitació que s'aprovi al ple d'aquesta ciutat perquè així també donem joc que l'oposició pugui fer les seves aportacions i valoracions», ha explicat la vicealcaldessa.

 

Noemí Llauradó, vicealcaldessa de Reus, ha presentat l'elaboració del Pla d'Acció Municipal | Jordi Olària Gras

 

«Un document de compromís»

El PAM, com a qualsevol altre municipi, s'entén com el full de ruta que seguirà el govern durant el mandat. Llauradó, però, també ha fet èmfasi en la seva qualitat de «mecanisme de retiment de comptes perquè manifestem, de manera pública, què volem fer, quins objectius tenim, com els volem assolir i en quins terminis; és un document de compromís, allò que consti en el PAM, els regidors i regidores ens veiem en l'obligació de donar-hi compliment».

 

Amb tot, apunta, no serà un document inalterable. «Sí que és cert que, com tot document de treball, és viu», sentencia. «Això vol dir que, si per qualsevol força major, per qüestions tècniques o per incidència d'una altra administració, no poguéssim acomplir alguna de les accions previstes, haurem d'explicar públicament perquè no s'ha pogut dur a terme o perquè no s'ha assolit al 100 %».

 

Les actuacions que figuraran al PAM, segons ha explicat la vicealcaldessa reusenca, seran el resultat del treball intern que es farà entre els tres partits del govern a partir, principalment, de les promeses electorals fetes a principis d'any. «En el PAM incorporarem accions noves, no les que ja s'anaven fent; a no ser que alguna acció d'aquestes recurrents entenem que sigui molt important per assolir un determinat objectiu».

 

Imatge d'arxiu del plenari de Reus | Jordi Olària Gras

 

Novembre, la data presentació

El Pla d'Acció Municipal estarà definitivament acabat a meitats de novembre. Segons les previsions que ha anunciat la vicealcaldessa de Reus, «el presentarem com a document a principis d'octubre, tindrem el procés participatiu fins al dia 21, després aglutinarem tota la informació interna i del procés participatiu, i calculem que al novembre ja el tindrem; el podríem presentar, si tot va bé, al ple de novembre».

 

Si no es convoca de manera extraordinària, el ple del novembre se celebrarà el dia 15, tercer divendres del mes. A partir d'aleshores, per tant, quedarà establert què vol fer el govern de Reus fins a la primavera del 2023, quan acabarà el mandat. El PAM, però, també permetrà esbossar els pressupostos municipals i, de retruc, les ordenances fiscals.

 

Això suposa que el govern, possiblement, presentarà i aprovarà —compta amb majoria absoluta— uns pressupostos municipals per al 2020 abans que acabi el 2019, una dinàmica que, a Reus, no es va veure en tot l'anterior mandat. El mateix podria passar amb les ordenances fiscals —el document que estableix, entre altres qüestions, les taxes i impostos que són potestat de l'Ajuntament i, per tant, part dels seus ingressos—.

 

Foto de família del govern de Reus | Jordi Olària Gras

 

L'APUNT: Canvi de tauler

Per fer efectiu el PAM cal saber què costa i preveure-ho al pressupost municipal. I el pressupost municipal està vinculat a les ordenances, que permeten intuir els ingressos que tindrà l'Ajuntament. Si hi sumem el compromís de Noemí Llauradó que, com a mínim PAM i pressupost, es presentaran en dates força similars, el 2020 pot acabar sent l'any en què tots dos documents es tornen a aprovar a la primera i, a més, abans que s'hagi d'executar, que de fet és quan se solen presentar i aprovar els pressupostos.

  

  

A Reus, però, fa força anys que això no passa. Durant el darrer mandat es van aprovar uns comptes, els del 2016, al febrer d'aquell any, i van ser els últims que van veure llum verda amb la col·laboració d'algun grup de l'oposició, en aquell cas, l'abstenció de la CUP. Els anys 2017 i 2018 l'alcalde es va sotmetre a una qüestió de confiança, l'únic mecanisme que permet, a un govern en minoria, poder aprovar uns comptes municipals, i els de l'any 2019 es van prorrogar.

  

  

Després de les eleccions —de fet el 31 de juliol, últim dia hàbil abans de les vacances d'estiu—, es van aprovar uns comptes «d'urgència» per acabar de passar l'any. El mandat, per tant, comença diferent de com va anar l'anterior. Una dinàmica que és possible que, ara que JxR, ERC i Ara Reus compten amb majoria, es podria anar repetint sovint durant els pròxims quatre anys.

  

  

I no deixa de ser el temor de l'oposició —PSC, Cs i CUP—, que es pot veure arraconada a fer d'espectadora d'un govern que no la necessita per aprovar res si no és per donar una imatge dialogant i de mà estesa. Molt haurien de canviar les coses perquè un govern i una oposició que, els darrers tres anys, no s'han posat d'acord en els pressupostos —i que cadascú jutgi com es reparteixen les culpes—, ara comencessin a coincidir-hi. Però com que és tècnicament possible, tampoc s'ha de descartar tan de pressa, i al cap i a la fi, qui més qui menys s'ha pres el final del mandat passat com un punt i a part.

 

💬 Fes clic aquí per rebre al teu mòbil l'actualitat de Reus. És gratis!

Comentaris