GRUP DE FACEBOOK:

Fes click AQUÍ i uneix-te al nostre Grup Oficial de Facebook! Notícies, enquestes i moltes opinions sobre tot el que passa a les comarques de Tarragona.

Una família de Reus lluita per repatriar el cos del pare des del Marroc

L'asseguradora i el govern marroquí donen llum verda al trajecte | La família denuncia la falta de voluntat del consolat espanyol

Una família reusenca fa més d'una setmana que lluita per repatriar el cos de Pepe Pérez, mort a Tànger el dia 10 de maig. Exfutbolista del CF Reus Deportiu, fa nou anys que va traslladar-se de la capital del Baix Camp al Marroc amb la seva empresa per prosperar.

 

Ara fa dos diumenges va patir un accident domèstic i va perdre la vida. Des d'aleshores la seva família intenta aconseguir que els permetin repatriar el seu cos en el mateix viatge que portarà la seva dona, Anna, de retorn a Reus. Els tràmits burocràtics estan fets i el govern del Marroc hi dona el seu vistiplau.

 

No poden repatriar el cos

La família denuncia, a través de tots els mitjans possibles, que la proposta que se'ls ha fet des del consolat espanyol a Tànger és repatriar aquest divendres vinent a Anna amb un vaixell i enviar el cos de Pepe més tard, sense data concreta prevista, en un vaixell de mercaderies.

 

 

La família reclama poder fer pujar un cotxe funerari al vaixell de repatriació per poder portar fins a Reus el cos de Pepe. Una de les que ho ha denunciat és la filla de Pepe i Anna, Clàudia. Té 21 anys i es trobava a Birmingham quan va esclatar la pandèmia, motiu pel qual feia quatre mesos que no veia al seu pare.

 

Tal com ha explicat a TarragonaDigital, la seva mare «s'ha passat tota la setmana fent papers, tant pel govern marroquí com per l'espanyol; mon pare va morir al vespre i a la nit ja havien començat els tràmits amb el consolat i l'asseguradora». Els tràmits de l'assegurança de repatriament i amb el govern marroquí se solucionen i tenen l'autorització per repatriar el cos.

 

Segons explica Clàudia, «dimecres passat li van prometre que, abans del cap de setmana, tant ella com el meu pare viatjarien junts i serien repatriats». «Arriba divendres i ma mare s'adona que això no serà així». «Ahir diumenge li truca la secretària del cònsol espanyol a Tànger i li diu que aquest divendres hi ha un vaixell de repatriats però només hi pot pujar ella, que al meu pare, en ser un mort, se l'enviarà amb un vaixell de mercaderies ja veurem quan». De fet, exposa, els plantegen que l'enterrin a Tànger i comencin els tràmits per repatriar-lo d'aquí a dos anys.

 

 

Un cotxe funerari al ferri de repatriació

«L'únic que volem és que el vaixell que vingui per repatriar espanyols porti un cotxe fúnebre, hi posin a mon pare i puguin marxar els dos junts, no crec que sigui tan difícil», reclama la jove. «Fins i tot la nostra asseguradora s'ha ofert a posar el cotxe fúnebre, i no sabem per què el cònsol diu que no».

 

El vaixell que divendres recollirà ciutadans espanyols a Tànger els portarà a Màlaga, des d'on voldrien continuar el viatge per carretera fins a Reus. «Si hi ha tots els papers en regla i està tot bé, la repatriació està llesta, per què mon pare ha de marxar no sabem quan en un vaixell de mercaderies com si fos un trasto en comptes de marxar en cotxe fúnebre amb la meva mare?», es pregunta dolguda Clàudia.

 

Denuncien el tracte rebut al consolat

La mare de la Clàudia també ha decidit difondre tant com puguin el cas per mirar de poder repatriar el cos del seu marit. Anna ho ha exposat aquest matí a RAC 1, on ha denunciat que «l'excusa és que estem en una situació excepcional, però precisament per això haurien de tenir solucions excepcionals; haurien d'haver permès als meus fills venir i estar amb mi, perquè joc estic aquí sola».

 

«El Marroc va tancar les fronteres el dia 13 de març i França ha repatriat més de 100 avions i Espanya ha posat dos avions», compara. A més, afegeix, el tracte rebut al consolat quan li van dir que ella podria marxar divendres vinent l'ha indignat. «El que em va colpir i m'indigna és que la secretària del cònsol em va trucar per dir-me això i quan li vaig preguntar què passava amb el meu marit, em va dir 'ja te l'enviarem quan hi hagi un vaixell, i si no, una altra cosa que pots fer és enterrar-lo aquí'».