L'oposició tanca la porta a les ordenances fiscals del govern de Reus

L'oposició de Reus carrega contra les ordenances fiscals perquè «s'obliden» de PiMEs i autònoms

L'expedient del govern bonifica impostos a les grans empreses | S'aprovarà malgrat els 'no' de l'oposició

L'oposició no donarà suport a les ordenances fiscals anunciades pel govern de Reus aquesta setmana. L'expedient es va presentar com «la reforma fiscal més important i ambiciosa de la història recent de la ciutat», un qualificatiu que PSC i Cs, i probablement la CUP durant la roda de premsa prevista per aquesta tarda, neguen.

Les ordenances fiscals per al 2021 s'aprovaran igualment, ja que el govern de Junts per Reus, ERC i Ara Reus té majoria absoluta a plenari municipal. Tot i això, l'oposició ha volgut deixar clar que no les veuen com la millor manera d'ajudar la ciutadania i el teixit empresarial local en la situació actual de crisi creixent.

Andreu Martín, portaveu del PSC, etziba que «no són les ordenances que necessita la ciutat, els seus ciutadans i ciutadanes i les seves empreses; són les ordenances vinculades a possibles iniciatives empresarials que podrien venir a la ciutat i que imposen certes condicions com fan en totes les negociacions».

Insisteix que «per l'interès d'una empresa, si existeix, o dues empreses, si existeixen, resulta que les ordenances s'han d'ordenar respecte a l'interès particular, no de les empreses que ja estan instal·lades a la ciutat i que fa anys que contribueixen, sinó d'empreses que puguin venir de fora, és absurd».

El partit engegarà, ara, una campanya de xerrades, trobades i debats per oferir una contraproposta de política fiscal municipal. Una campanya que Martín planteja que pugui culminar durant el primer trimestre del 2021. «Reus necessita una reforma fiscal amb urgència, la ciutadania no entén les prioritats d'aquest govern», sentencia.

«L'engany més important de la història recent»

El portaveu socialista considera que «els termes 'ambiciós' i 'la reforma fiscal més important de la història recent' són absolutament un artifici, són un engany, l'engany més important de la història recent de la ciutat per part d'aquest govern». De fet, ha qualificat la proposta fiscal del govern de «la reforma anti Robin Hood, que agafa els diners dels pobres, dels que menys tenen, per afavorir les propostes empresarials legítimes dels que més tenen».

Ha criticat, també, que l'anunci de l'expedient d'ordenances es fes públic abans de comunicar-lo als regidors de l'oposició «com és norma de la casa». Martín ha carregat contra la reforma fiscal de l'any passat en la qual es va apujar el preu de l'IBI. Aquesta sí que és, afirma, «la veritable reforma fiscal més important i ambiciosa de la història recent».

El paquet de bonificacions fiscals enfocat a les grans empreses és mostra, segons explica, de per a qui governen Junts per Reus, ERC i Ara Reus. Donen suport als ajuts per a la contractació estable, però consideren que el que aprovarà el govern no s'ajusta a la radiografia empresarial de la ciutat.

N'ha criticat, també, la manca d'un estudi d'impacte econòmic, i és que el govern va admetre que no tenia cap previsió dels diners que deixarà d'ingressar durant els deu anys en els quals s'aplicaran les bonificacions. El PSC dubta, directament, que tinguin algun impacte en la ciutat.

Planta industrial amb màquines de producció
El PSC critica que la reforma fiscal del govern s'enfoqui només a les grans empreses | Àngel Ullate

El PSC considera que les ordenances s'equivoquen d'objectiu

Andreu Martín manté que calia «la reforma fiscal més important de la història recent», però que la proposta del govern no ho és perquè «oblida a autònoms i PiMEs i a la ciutadania en general». «El senyor Pellicer decideix que tothom ha de fer els seus esforços tributaris tal com els va deixar amb les ordenances anteriors», carrega, «i uns quants s'han de beneficiar complint una sèrie de condicions; aquí queda fora la gran majoria de ciutadans i empreses de la ciutat».

El portaveu socialista sentencia que «estan morint moltes petites empreses locals i les que no han mort no saben quant de temps podran mantenir les portes obertes». Les dades que ha exposat per defensar l'argument són que, a la regió de Tarragona, «dos de cada deu autònoms i PiMEs es plantegen abaixar la persiana», ha citat d'un estudi de PiMEC.

Posa en dubte que la reforma del govern serveixi perquè s'obrin botigues i s'ocupin locals buits, o perquè els autònoms ampliïn el seu negoci. Les ordenances que aprovarà el govern, apunta, no serviran perquè Reus deixi de ser la ciutat de més de 40.000 habitants amb més atur de Catalunya. Ha insistit, encara, amb les dades del teixit laboral de Reus.

Segons ha exposat, A Reus hi ha 16.000 persones que treballen a petites empreses, 10.000 que ho fan a mitjanes empreses i 6.000 que ho fan a grans empreses. Coincideix que cal ajudar les grans empreses, però carrega contra el govern perquè, afirma, s'obliden de les petites i mitjanes.

«És igual d'important 25 autònoms que siguin un sol treballador i en contractin un altre que una gran empresa que en contracta 25», exposa. L'impacte serà més gran en el primer cas, augura, perquè «l'autònom probablement contractarà gent de l'entorn més pròxim».

En el cas de les grans empreses que vinguin de l'estranger, ha recordat Martín, ja tenen dos anys d'exempció d'IBI per normativa estatal. A més, en el cas de les ordenances fiscals de Reus es planteja si, les empreses que se sentin atretes, generaran els llocs de treball a Reus o només hi tindran la seu perquè la plantilla farà teletreball des d'arreu; si tindran escletxa salarial i si seran de qualitat.

La proporció de l'IBI en comparació amb altres ciutats

Una de les discussions que més es repeteix quan les ordenances fiscals passen pel plenari és la de la pressió fiscal. El govern assegura que a Reus és baixa, i l'oposició que és massa alta. En aquest sentit, Andreu Martín ha exposat que l'argument del govern és que l'IBI no és més alt que en altres poblacions perquè la valoració cadastral és inferior.

«Reus té una renda bruta mitjana de 27.308 euros i això ens situa en el lloc 449 dels municipis de més de 1.000 habitants d'Espanya», ha plantejat. Argumenta, per tant, que «la proporció d'esforç que es demana des de l'Ajuntament és superior» perquè el baix valor cadastral no compensa el nivell inferior de renda respecte a altres ciutats.

Cs presentarà una contraproposta

El PSC ha valorat les ordenances fiscals aquest dimecres en roda de premsa, i Cs ho va fer a través d'un comunicat emès la setmana passa, hores després de l'anunci del govern. La portaveu Débora García afirmava que «les ordenances fiscals presentades pel govern no ajuden ni les pimes, ni els autònoms ni les famílies a sortir de la crisi».

Recordava l'increment d'impostos i taxes de l'any passat i qualificaven de «pur maquillatge» les bonificacions fiscals anunciades enguany. La formació taronja assenyalava que les bonificacions van destinades a grans empreses, molt minoritàries al teixit local, i de nova implantació, deixant fora les que ha hi són.

És per això que, segons van anunciar, el partit «presentarà al govern en els pròxims dies un document amb propostes de modificació de les ordenances fiscals amb l’objectiu de donar suport a les empreses, als autònoms i les famílies». Com també ha fet avui el PSC, García lamentava la nul·la intenció d'acord i negociació per part del govern perquè s'havien assabentat de la proposta menys de 24 hores abans de l'anunci.  


Comentaris