Dues nenes als gronxadors d'un parc infantil, amb el Santuari de Misericòrdia de Reus al fons

Les escoles de Reus s'obren als parcs i places

Els implicats volen que la iniciativa, engegada arran de la pandèmia, es mantingui

Set escoles de Reus ja poden fer servirespais públics a l'aire lliure que tenen a prop per ampliar l'entorn escolar. Es tracta de parcs i places que són a prop de cada centre i que l'Ajuntament ha accedit a cedir-los el seu ús prioritari per poder, per exemple, repartir els alumnes mantenint les separacions entre grups a l'hora del pati.

La iniciativa Un parc, una escola, impulsada per la Xarxa d'Escoles Públiques de Reus, neix amb la voluntat de quedar-se més enllà de la pandèmia. «Utilitzar els espais i els equipaments públics no té per què tenir una excusa, la pot tenir d'arrencada, però no té per què ser d'arribada», defensa el regidor d'Educació de l'Ajuntament de Reus, Daniel Recasens.

Una d'aquestes escoles és l'Alberich i Casas, que aquest dijous al matí ha servit d'exemple per mostrar quina és la filosofia i la seva posada en pràctica. El resum que en fa Recasens és que «a les escoles tots els patis tenen nom, com el petit o el de sorra; la ciutat ha de ser el pati gran de tots els centres».

Així doncs, no descarten que tota la resta d'escoles que fins ara no han demanat fer ús de cap espai proper s'hi afegeixin les pròximes setmanes. Les que ho han posat en marxa aquests dies són set, en el cas de l'Alberich i Casas, fent ús del Parc del Ferrocarril, del Mas Anglès i de la plaça de Celdoni Vilà i Torroja.

L'escola General Prim s'obrirà al parc de l'espai de les piscines municipals, el Joan Rebull a la plaça de l'1 d'Octubre, l'Escola Misericòrdia a la plaça d'Antoni Correig, la Montsant al carrer de Vinebre, el col·legi Teresa Miquel i Pàmies al parc Claudi Tricaz i La Vitxeta al de la urbanització Sant Joan.

Una filera de nens i nenes, per parelles, surten de l'escola Alberich i Casas de Reus
Dos grups de P4 de l'Alberich i Casas surten de l'escola per fer l'hora del pati al Parc del Ferrocarril | Àngel Ullate

Ampliar el pati fora de les parets de l'escola

Uns minuts abans de dos quarts de deu del matí, dos grups de P4 de l'Alberich i Casas es preparen per sortir per la porta. No van gaire lluny, però els 200 metres que els separen del Parc del Ferrocarril es converteixen en una petita excursió per als infants.

Per parelles i amb l'esmorzar a la mà arriben fins al que, aquest dijous, es converteix en el seu pati, entren a la zona de jocs de la seva edat i s'asseuen en dues rotllanes, una de cada grup. Mentrestant, a l'escola queden la resta de grups, amb més espai al pati, i que esperaran que els toqui el torn, durant un altre dia de la setmana, per fer el mateix.

Al Parc del Ferrocarril es van acabant els esmorzars, la brossa en una bossa, les mans rentades amb gel desinfectant, i la canalla comença a enfilar-se als tobogans, gronxadors, ponts penjats i estructures diverses de joc, sense fer gaire evident el que, avui, és una excepció, però que tots els implicats confien que es converteixi en norma.

«La valoració que en fem tots els mestres és molt bona i la que fan els infants, que al cap i a la fi és la important, és excel·lent; per ells és dels moments que més els agrada de la setmana», explica satisfet Francesc Xavier Torrell, director de l'escola. Reflexiona, de fet, que «la majoria de coses han suposat un retrocés i ens han fet perdre trets d'identitat de l'escola, però sí que estem veient que hi ha pràctiques com aquesta que són per mantenir».

Una rotllana de nens i nenes esmorzant en un parc infantil
L'hora del pati queda dividida entre l'esmorzar i l'estona de joc lliure | Àngel Ullate

Mesura anticovid amb voluntat que es quedi

La filosofia casa amb la que defensa el regidor Recasens. «Tots els espais públics haurien de tenir una prioritat per als centres escolars». No només per al dia a dia de cada grup, sinó que «aquest punt en comú també permet que no hi hauria d'haver diferències entre escoles i la possibilitat que hi hagi alternatives pedagògiques d'aprenentatge no només dins sinó també fora».

La iniciativa, amb tot, neix com a resposta a la situació actual. «La Covid ens fa obligar a buscar espais més enllà de les parets per esponjar els equipaments i per poder estar en espais oberts», exposa Recasens. «Amb la crisi en la qual estem havíem de repensar algunes de les pràctiques que fem a l'escola i vam veure que els patis eren un moment de risc i que podia ser interessant fer ús de la ciutat», coincideix Torrell.

«Començar a repensar com utilitzem la ciutat i com en fem un espai educatiu», afegeix. Des de la regidoria d'Educació es veu com una oportunitat de reprendre la filosofia de Ciutat Educadora. Implica concebre l'educació més enllà de les escoles, per a totes les franges d'edat i en tants espais com sigui possible.

«Aquesta idea que els espais són per a tothom però molt especialment per l'àmbit educatiu», la resumeix Recasens; «un parc una escola, un equipament cultural o del tipus que sigui ha d'intentar sempre buscar aquest ús el màxim pedagògic». 

Tres infants asseguts en un gronxador de peu, amb una estructura de jocs infantils al fons
La iniciativa es veu com una sortida a la Covid, però també com una aposta per mantenir | Àngel Ullate

El programa permet adaptar la dinàmica de l'escola

En la majoria de casos, el programa Un parc, una escola ha permès plantejar les dinàmiques escolars d'una altra manera, especialment als centres amb problemes d'espai, però no de manera exclusiva. Recasens apunta que «la situació obliga a tenir especial èmfasi en aquelles escoles que són o bé petites o bé en un entorn molt urbà o bé amb molt poc espai de pati».

Afegeix, també, que «això ho fa molt comprensiu, però som davant d'una escola que és gran i més o menys nova i que està oberta tant per una banda a la ciutat com per l'altra a camp; això vol dir que no en tenen necessitat?, no, la necessitat hi és per tots».

En el cas de l'Alberich i Casas es tracta d'un centre de 460 alumnes repartits en divuit grups. «Cada dia hi ha infants que surten a qualsevol dels parcs que tenim al voltant i tenim demanats, des de P-3 fins a sisè; els de sisè hi van dos dies a la setmana i infantil un dia a la setmana», explica el seu director, Francesc Xavier Torrell.

Arran de la pandèmia van decidir ampliar l'hora del pati. «Té una durada d'una hora i sempre hi ha una part de l'esmorzar i després una part de joc lliure; tenim grups que van un dia a un espai i un dia a un altre, depenent de com és l'espai, la canalla té entorns diferents i relacions diferents».

La iniciativa va ser idea de la Xarxa d'Escoles Públiques de Reus. Recasens explica que «tots els centres tenien més o menys identificat quin hauria de ser el seu espai i ara n'hi ha alguns que ja han fet el pas i el volen utilitzar tan aviat com sigui possible». En tots els casos són espais propers al centre educatiu, «tothom pot tenir un espai, segurament alguns dels que no estan a la llista també sortiran», augura el regidor.


Comentaris