Tarragona Digital

Telegram : +34 639 048 422

E-Mail: info@tarragonadigital.com

Les promeses electorals del govern de Reus plantegen quatre anys de canvis radicals

JxR, ERC i Ara Reus van anunciar, durant la campanya, desenes de projectes i intencions | Tancat el nou govern comencen quatre anys per fer-les realitat
Foto de família del govern de Reus després de l'aprovació del cartipàs municipal | Jordi Olària Gras

 

Algú que hagi visitat Reus darrerament, si tornés d'aquí a quatre anys, hauria de tenir problemes per reconèixer algunes zones de la ciutat. Hauria de ser així si els tres partits que han signat un acord de govern —JxR, ERC i Ara Reus— i que ja han aprovat el cartipàs municipal, complissin les promeses fetes durant la campanya electoral. De fet ja es pot assegurar que no es podran complir tots els projectes.

 

Més enllà de la voluntat política o de la capacitat financera, els tres partits que formaran el govern de Reus han presentat propostes que es contradiuen entre si. Sobre la taula es trobaran projectes que no depenen de l'Ajuntament, però que necessiten la seva implicació, així com iniciatives engegades durant l'anterior mandat i que s'hauran de culminar.

 

A més, però, caldrà sumar-hi totes les promeses electorals fetes durant la campanya i que caldrà impulsar, en la majoria de casos, des de zero. Alguns d'aquests projectes, a priori, ho tenen més fàcil per veure la llum perquè la persona responsable de l'àrea és del mateix partit que va plantejar la promesa electoral. En el cas contrari, caldrà veure la cohesió amb la qual treballa aquest nou govern.

 

L'estació d'autobusos hauria de ser l'extrem sud d'un nou eix per a vianants | Miguel Cabrerizo

 

Reus, a peu de sud a nord

En el capítol urbanístic i de mobilitat, l'any 2023 a tot estirar, es podrà passejar des de Mas Iglesias fins a l'estació de trens sense que els cotxes siguin un impediment. Junts per Reus ha projectat un bulevard des de l'estació d'autobusos fins al Carrilet i un altre al carrer Ample per connectar el centre amb l'estació de trens. En definitiva, es vol dibuixar un centre de la ciutat d'estació a estació amb un protagonisme clar per als vianants.

 

La idea lliga amb la d'ERC que, en mans de Marina Berasategui, gestionarà la regidoria d'Urbanisme i Mobilitat. Sota el concepte de «ciutat policèntrica» també ha dibuixat una Reus similar a la de JxR. La formació republicana aposta per pacificar aquest eix i ho lliga a la construcció de dos nous centres cívics, Gregal i Garbí, així com al projecte de reforma del Mercat del Carrilet. L'àrea d'Urbanisme, que fins ara havia liderat Marc Arza (PDECat), hi ha projectat un bloc de pisos.

 

Una idea que pot tirar endavant sense problemes, però amb l'afegit de l'alberg de joventut proposat per ERC, un equipament que ara mateix no existeix a Reus. La vianalització del tomb de ravals, començant amb proves pilot, s'ha de concretar al voltant de la plaça del Prim segons el projecte anunciat per Junts per Reus. La idea és provar l'impacte de tallar el trànsit als ravals de Santa Anna i de Jesús. Ara Reus ho condiciona a habilitar aparcaments dissuasius per facilitar que es deixi el cotxe fora del nucli antic.

 

Passeig Mata a Reus | Miguel Cabrerizo

 

Grans canvis al passeig de Mata

On sí que pot haver-hi cert conflicte és a la zona nord de la ciutat. Tant Junts per Reus com Ara Reus tenen idees per al passeig de Mata. Els de Carles Pellicer parlen de «reforma integral» i volen fer una passarel·la per sobre l'estació que el connecti amb el barri Gaudí. Els de Daniel Rubio, per contra, volen que la connexió es faci a través d'un pas subterrani.

 

Pel que fa als 35.000 metres quadrats en desús propietat d'Adif, també hi ha dues propostes diferents sobre la taula. La formació postconvergent, encara com a equip de govern 2015-2019, ja va mantenir converses amb l'empresa estatal perquè s'hi instal·li un aparcament de superfície que pugui donar servei a l'estació. En campanya, però, han proposat un pàrquing subterrani al passeig de Mata. Els municipalistes han proposat un aparcament subterrani als terrenys d'Adif i la construcció dels pisos que contempla la normativa actual.

 

Zona del barri del Carme on s'han dut a terme els enderrocs | Jordi Olària Gras

 

El barri del Carme i l'habitatge social

Una altra zona que hauria de canviar radicalment de fesomia és el barri del Carme. L'activitat urbanística que s'hauria de posar en marxa ara que han acabat els enderrocs hi ha de portar, segons la promesa de Pellicer, part dels 1.000 pisos socials compromesos. ERC, de la mà de la Generalitat, hi planifica un nou CAP que descongestioni el de Sant Pere.

 

L'habitatge social també s'hauria d'incrementar amb la compra de pisos buits en mans de bancs, com els blocs del carrer de Joan Coromines que tant Junts per Reus com Ara Reus han posat en el punt de mira. Els postconvergents també plantegen habitatge social a l'actual aparcament de zona blava de la Riera Miró, on han anunciat una zona verda i un nou equipament cívic a l'antiga escola Rubió i Ors.

 

Les ofertes d'espais municipals per a les empreses busquen, principalment, el sector tecnològic | Isma Llanes

 

Nous equipaments municipals

Pel que fa als equipaments, Ara Reus va anunciar un projecte per instal·lar una Escola d'Hostaleria a les instal·lacions de la Capsa Gaudí que pugui seguir acollint un restaurant a partir de la seva pròpia activitat. El Centre Social El Roser hauria de ser una realitat durant l'any vinent, tot i que probablement costarà alguna reunió intensa del nou equip de govern.

 

Vista frontal de la maqueta del Centre Social El Roser | Jordi Olària

 

ERC aposta per descartar el projecte actual —del PDECat—, que va quedar desert quan es va licitar, i transformar-lo en un equipament cívic que s'acosti més a una biblioteca. Si el projecte es manté sota la tutela de Benestar Social, és difícil que visqui canvis; la seva actual regidora és la mateixa que la del mandat passat: Montserrat Vilella, del PDECat.

 

Encara com a espai gestionat per l'Ajuntament, hi ha d'haver el tercer edifici del Tecnoparc. El govern sortint ja el tenia entre els projectes que explorava, i tant Junts per Reus com Ara Reus l'han reivindicat durant la campanya electoral. Un equipament que les empreses que hi treballen i el Clúster TiC que n'agrupa una bona part consideren imprescindible si no es vol ser testimoni de la seva deslocalització.

 

Mercat del Carrilet a Reus | Miguel Cabrerizo

 

Atracció d'empreses i impuls del comerç local

En paral·lel volen reparcel·lar els polígons de la zona de Bellissens per poder oferir l'espai que necessiten les empreses logístiques. Encara en matèria empresarial, i en concret per al comerç local, Ara Reus i ERC han plantejat diferents iniciatives. Els republicans volen estudiar les concessions del Mercat del Carrilet per trobar una solució mentre no es completi el futur projecte de reforma.

 

Els municipalistes han expressat la seva intenció de crear una plataforma web que serveixi perquè els negocis de Reus puguin vendre per Internet. També han plantejat que els llums de Nadal es paguin a mitges entre botiguers i Ajuntament —ara els botiguers n'assumeixen el 70 % —. I el Mediterranean Shopping Day, una iniciativa perquè els touroperadors portin turisme comercial.

 

Edifici del Vapor Vell de Reus, on actualment es desa bona part dels Elements Festius de Reus | Jordi Olària Gras

 

Les propostes culturals

La cultura també hauria de viure quatre anys de canvis importants. El Vapor Vell s'ha plantejat, per part tant de Junts per Reus com d'Ara Reus, com una futura Casa de la Festa o Casa dels Elements Festius. Els de Daniel Rubio ho volen convertir en un equipament que també aculli un pàrquing i una Escola Superior de Teatre i Arts Escèniques, dos projectes que pressuposten en quatre milions d'euros cadascun i que compten finançar, en part, a través de fons europeus.

 

Pel que fa a Carles Pellicer, el seu equip planteja la reforma del Vapor Vell relacionada amb els passejos i el carrer de Mare Molas per crear un eix que permeti connectar aquesta zona amb el centre de la ciutat. També en aquest capítol, Pellicer ha anunciat la creació d'un 'Festival de les Roses', així com l'ampliació del Parc del Trenet per instal·lar-hi un Museu del Ferrocarril.

 

Com a pol important de l'activitat cultural de la ciutat, ERC ha insistit aquesta campanya en la construcció d'un escenari a l'aire lliure al Parc de Sant Jordi, a la plaça d'Anton Borrell, amb programació estable. Noemí Llauradó també aposta per posar en marxa beques, premis i opcions de residència per a artistes.

 

Plaça de l'alcalde Anton Borrell, al Parc Sant Jordi | Miguel Cabrerizo

 

Ajuts a ciutadania i empreses

Els ajuts econòmics també han estat a l'ordre del dia, aquesta campanya. Junts per Reus ha promès un xec nadó bescanviable als comerços locals i ERC ha plantejat que cap infant de Reus tingui dificultats per accedir a les activitats extraescolars. A l'altre cantó de la piràmide d'edat, volen impulsar el voluntariat per acompanyar la gent gran, implementar un servei de teleassistència avançada i d'ajuda a domicili.

 

De cara a les empreses, els republicans volen bonificar o sancionar les empreses en funció de la seva implicació en la inclusió de persones en risc social. Ara Reus vol ampliar les instal·lacions de l'Oficina d'Atenció al Ciutadà, però també obrir-ne fora de l'edifici de l'Ajuntament.

 

Un dels punts de votació dels pressupostos | TarragonaDigital

 

Els pressupostos participatius

El pressupost municipal també s'hauria de fer diferent i es tracta d'un altre dels punts amb propostes contradictòries. ERC els defensa i obre la porta a ampliar les àrees en les quals s'hi puguin plantejar projectes. Ara Reus ha deixat clar que no comparteix aquesta visió. La seva aposta és canviar-los radicalment i que la ciutadania pugui escollir quines propostes de les que plantegi el govern prefereixen que s'executin. Sigui com sigui, el que també s'incorporarà, en principi, és la proposta d'ERC d'estudiar quin impacte té cada partida del pressupost en homes i en dones per treballar cap a una visió feminista de totes les polítiques.

 

Noves connexions entre zones de la ciutat

L'any 2023 hi haurà noves vies de connexió, per exemple i a proposta de Junts per Reus, entre la ronda nord i la zona de l'escola La Vitxeta, a més de reformar-se el Camí de Valls. Ara Reus s'ha fixat en la zona sud i vol connectar els barris Fortuny, Juroca, Montserrat i Parcel·les Casas amb la zona de l'Hospital Sant Joan millorant l'actual vial asfaltat. I no només en cotxe, sinó que el servei d'autobús municipal hauria de millorar notablement. Pellicer ha proposat ampliar l'oferta del bus a demanda i plantejar canvis en les rutes vigents, per exemple, cap als polígons industrials.

 

Imatges de la presentació dels nous autobusos municipals de Reus | Àngel Ullate

 

Actuacions en matèria energètica

Veïns i veïnes de Reus haurien de poder facturar l'electricitat de casa seva a l'Ajuntament. En concret, i segons la proposta de Carles Pellicer, a la futura empresa elèctrica municipal, que ha de distribuir tant l'energia generada pel consistori com la que es compri a productors energètics o al mercat del sector. ERC vol canviar les ordenances municipals perquè puguin fer front a situacions d'emergències energètiques i es puguin impulsar projectes de reutilització, reciclatge, sostenibilitat i economia circular. S'han compromès, també, a elaborar una auditoria energètica als equipaments municipals.

 

La reorganització de l'Ajuntament

No ha deixat indiferent la intenció d'incrementar en 170 el nombre d'agents de la Guàrdia Urbana. La promesa electoral també suposa que la policia local patrulli els carrers de la ciutat tres cops al dia. Al capítol de personal municipal s'haurien d'incorporar els nous orientadors pedagògics proposats per Ara Reus. Aposten per obrir els patis escolars fora de l'horari lectiu perquè nous dinamitzadors esportius ofereixin oportunitats d'oci a la canalla i la joventut.

 

Imatge d'arxiu de la Guàrdia Urbana de Reus | Cedida

 

Finalment, els de Daniel Rubio van comprometre's a establir la figura del regidor de districte. Podria anar lligat a l'aplicació de la Llei de les Grans Ciutats que Junts per Reus va proposar. Suposaria poder organitzar Reus en districtes i millorar el funcionament i l'eficiència de l'administració local. Entre els equipaments públics locals també s'hauria de veure un increment en els espais familiars i parcs infantils, una proposta que JxR vinculava, a més, a facilitar l'accés de les famílies als espais esportius, culturals i d'oci. Un àmbit en el qual ERC vol incrementar les activitats intergeneracionals, per exemple, a Mas Pintat.

📍 Fes clic aquí per rebre al teu mòbil les notícies més importants de Reus. És gratis!

🍅 Ets un apassionat de la cuina? Subscriu-te gratis al butlletí per rebre la recepta de la setmana al teu correu!

Comentaris