Mariona Quadrada i Mònica Pàmies dempeus davant del Mercat del Carrilet, durant la roda de premsa

Bateria de propostes de la CUP per al Mercat del Carrilet de Reus

Aposten per establir-hi un viver d'empreses agroalimentàries | Critiquen que el govern aprovés el PAM amb el Carrilet com un espai de futur

Un centre de servei públic. Aquesta és la filosofia amb la qual la CUP de Reus creu que s'hauria d'enfocar el Mercat del Carrilet per no tancar-lo. Després de l'anunci del govern local, que l'espai deixaria de tenir activitat, a tot estirar, el juny del 2021, l'oposició municipal ha volgut deixar clar que no era partícip de la decisió. El PSC ho va fer el mateix dia que es va conèixer la notícia, la formació cupaire ho ha fet avui, i els paradistes ho han estat repetint, també, des que es va fer públic.

El partit ha exposat les idees que, afirmen, van transmetre al consell d'administració de l'empresa municipal sense rebre cap resposta. L'exposició l'han fet Mònica Pàmies, regidora de la CUP de Reus encarregada de l'àrea de mercats, i Mariona Quadrada, exregidora de la formació que va encarregar-se d'aquest àmbit el mandat passat. Totes dues coincideixen que el model de compaginar un mercat amb un supermercat «és un model contradictori i absolutament caducat i antiquat».

Es tracta de l'única línia que ha explorat el govern municipal, segons han explicat, tot i que l'estudi encarregat a Mercats de Barcelona —i que Quadrada ha recordat que va costar 18.000 euros—, no ho mostrava com a condició imprescindible. L'alternativa que s'havia treballat, apunten, era la de combinar-hi parades de restauració, un model que tampoc agrada al grup municipal cupaire perquè «el veiem com un parc temàtic per atraure turistes, però no perquè sigui un lloc de comerç d'alimentació».

Alternatives a l'activitat d'un supermercat

Mònica Pàmies ha exposat algunes de les propostes comentades, afirma, al consell d'administració de l'empresa municipal responsable dels mercats. «Vam comentar que potser s'havia de buscar un operador que no fos un supermercat, sinó que estigués relacionat amb el vincle directe entre el mercat i la proximitat de l'estació d'autobusos», apunta. En aquest sentit, proposa, «un espai es podria destinar al lloguer de bicicletes i de consignes per a la gent que arriba en autobús».

El projecte podria compaginar diferents sectors, considera, i pren de model per obrir-se el de la Conca de Barberà. «Es podria fer un viver alimentari de cuina com el que ja funciona a Montblanc, el Concactiva, on les persones emprenedores tenen un entorn, un espai per crear una empresa dins d'aquest viver; hi ha un servei d'assessorament i seguiment de l'empresa, unes instal·lacions i una maquinària que són compartides».

Imatge d'una de les parades del Mercat del Carrilet de Reus
Imatge d'arxiu d'una parada del Mercat del Carrilet | Angel Ullate

Manca de previsió del govern

Mònica Pàmies ha criticat la falta de coherència i de sentit que, segons el seu parer, té la manera com treballa el govern municipal. Ha recordat que el Pla d'Acció Municipal, presentat com el full de ruta per gestionar la ciutat durant el mandat, «incloïa el Mercat del Carrilet com un espai on actuar i modernitzar els equipaments; això es va aprovar dins del PAM a finals d'any, no han passat ni dos mesos i ja parlen de tancar el Mercat».

En el mateix sentit, afegeix, «semblava que al Consell Assessor de Mercats Municipals de Reus es volia donar veu als paradistes i unir forces per millorar els mercats; això va ser al desembre, som a febrer i la meitat d'aquest òrgan ja no té funció». Encara en aquesta línia, recorda que «el 2018 es va anunciar una remodelació que activaria aquest espai; el juny del 2019 es van renovar catorze contractes de parades per dos anys més, però fins i tot es va renovar el contracte de manteniment de la climatització dels mercats, i el del Carrilet tenia un contracte per cinc anys», etziba Pàmies.

«Un centre educatiu per al consumidor»

«Creiem que el mercat té una funció social», sentencia Mariona Quadrada, i és en aquesta línia que es plantegen les possibilitats de futur per al Mercat del Carrilet. Segons la regidora i l'exregidora cupaire, es tracta d'un seguit de propostes per treballar, que no s'han consensuat ni estudiat fermament, sinó que han posat sobre la taula perquè s'explori si podrien servir per mantenir obert l'equipament.

«Ens hem d'imaginar un centre cívic de l'alimentació; hi hauria d'haver parades especialitzades vinculades al producte de proximitat i l'alimentació, hi podria haver un espai per a empreses cooperatives, d'alimentació eco, diferenciades, protegides, amb una sèrie de beneficis afegits; tallers de cuina i xerrades per ensenyar les persones de quina manera han de cuinar», exposa Quadrada.

Hi afegeix, a més, «una escola municipal d'alimentació; podria haver-hi un punt de servei nutricionista, una mena de servei d'assessorament mèdic, de participació; promoció de productes lligats a la nostra terra, a les festes, a la nostra història; presentació de productes nous, de la gastronomia del món, obert a totes les cultures que ara tenim i que pot portar a fer accions de cohesió social; presentacions i desenvolupament de model d'economia social lligats a la producció i venda d'aliments...».

Entenent el món de l'alimentació des del seu punt de vista ampli, la CUP també aposta per donar protagonisme al sector agrari. «Impulsar un Parc Agrari de Reus per fer front a la disminució constant de pagesos i pageses i crear una marca agrícola pròpia per potenciar els productors locals». Mariona Quadrada ho resumeix amb el concepte de «centre educatiu per al consumidor».

L'exregidora segueix afegint propostes a la llista, també des del punt de vista dels paradistes; «en lloc de fer uns grans restaurants i unes grans barres de bar amb unes grans tapes, que també pot ser-hi, del que es tracta és que hi hagi un canvi a l'hora de vendre el producte en el sentit de vendre'l més elaborat, que ja s'està fent». En resum, conclou, «creiem que és la voluntat política de construir un model nou o continuar apostant pel comerç de les grans superfícies que no només malbaraten el menjar, sinó que tracten malament els treballadors i que l'únic que fan és fer diners per a uns quants i no pas per a la majoria, perquè no contribueixen en res».


Comentaris