Quinze anys de la Llei de Barris a Reus i de projectes escapçats per la crisi

Els barris del Carme, Immaculada i Sol i Vista són testimonis de l'impacte de la crisi econòmica en els plantejaments inicials d'actuació integral
Alguns dels enderrocs executats enguany al barri del Carme ja es preveien fa quinze anys | Jordi Olària Gras

 

Aquest 2019 fa quinze anys de la primera Llei de Barris de la Generalitat de Catalunya. La normativa permetia que els Ajuntaments projectessin reformes integrals als barris de les ciutats amb el cofinançament del Govern català, i el de Reus va començar amb el barri del Carme. L'any 2004 es va presentar un projecte que, amb el pas dels anys i les variacions de pressupost, va anar desinflant-se.

 

El mateix ha passat als barris Immaculada i Sol i Vista, on l'ambiciosa convocatòria del 2009 —que s'havia d'executar inicialment entre aquell any i el 2013— va veure's retallada durant la crisi econòmica fins a la projecció actual, on s'han prioritzat les actuacions urbanístiques. A principis d'aquesta dècada es va optar per centrar-se en la reforma urbanística que s'ha executat, i que s'acabarà d'executar durant el que queda d'any.

 

Un dels carrers del barri Sol i Vista on s'ha actuat recentment | Laia Riba

 

A l'inici, però, a tots tres barris s'havien previst actuacions importants, i no només modificacions, adequacions i millores als carrers, sinó també la construcció d'equipaments públics tant cívics com educatius i esportius, a més de projectes amb finalitats socials. Tot plegat amb l'objectiu d'acabar relligant els barris amb la resta de la ciutat tant físicament com socialment. Documents de l'Ajuntament de Reus i fonts coneixedores dels projectes confirmen que les previsions inicials van acabar-se retallant, en alguns casos, considerablement.

 

En el cas del barri del Carme, el projecte integral es va executar entre 2004 i 2010, però va patir un replantejament l'any 2008. L'any següent, ara en fa deu, es va presentar a la Llei de Barris el pla per a Sol i Vista i Immaculada. Uns dos anys més tard es va replantejar el projecte per ajustar-lo a la situació econòmica, i les obres, que havien d'acabar l'any 2013, han anat obtenint pròrrogues fins enguany.

 

El centre cívic del Carme, a la plaça de la Patacada. | Ajuntament de Reus

 

Els equipaments del barri del Carme

L'actuació principal del projecte del barri del Carme es va centrar a la plaça de la Patacada. Per una banda amb la promoció d'habitatge protegit, i per l'altra amb la construcció del Centre Cívic, el Casal de les Dones i la rehabilitació dels rentadors annexes. El seu pressupost inicial era de 3,2 milions d'euros, però el replanteig de l'any 2008 el va fer pujar fins als 4,7.

 

La idea inicial era construir un segon equipament municipal al passatge que uneix els carrers de Sant Benet, de Sant Francesc i de Sant Antoni amb el raval de Martí Folguera. El passatge es va obrir, però l'equipament no va veure la llum. El que sí que va viure una recuperació va ser el refugi antiaeri de la plaça de la Patacada. Va permetre fer-lo visitable.

 

Imatge del refugi antiaeri de la Patacada. | TarragonaDigital

 

L'actuació al Vapor Vell

L'edifici que avui en dia acull bona part dels elements del Seguici Festiu reusenc també figurava en aquell pla. La seva adquisició es va acabar fent efectiva, però no la construcció de la plaça del Vapor Vell, que havia de comptar amb un aparcament subterrani de 60 places. Per una banda va veure's afectat per la reducció del pressupost, però per l'altra per l'oposició dels veïns afectats.

 

El govern municipal d'aleshores es va comprometre a no emprendre les obres per fer la plaça fins que no fos propietari de l'edifici, i finalment l'actuació va quedar descartada. La memòria del pla integral del barri del Carme que va redactar l'Ajuntament de Reus evidencia que un dels inconvenients amb els quals es va topar el projecte va ser l'increment del preu previst de les expropiacions.

 

Edifici del Vapor Vell de Reus, on actualment es desa bona part dels Elements Festius de Reus | Jordi Olària Gras

 

«L'import estimat de les valoracions dels immobles afectats en el projecte inicial va ser molt inferior a les indemnitzacions efectuades finalment. El moment econòmic en què es contextualitzen i les expectatives creades pel mateix projecte urbanístic van contribuir a l'increment pressupostari». És la reflexió que es fa a la memòria valorativa del projecte.

 

Curiosament, aquell pla contemplava una actuació a la plaça del Bisbe Grau que, finalment, s'ha dut a terme arran de la demanda dels veïns a través dels pressupostos participatius de l'Ajuntament. Entre les actuacions que van quedar descartades també hi havia l'obertura de passatges entre el carrer del Vent i el de Sant Jaume. La previsió era enderrocar alguns dels habitatges que separen els dos vials per obrir-hi passos per a vianants.

 

Obres al nou aparcament del raval de Sol i Vista de Reus | Cedida

 

La Llei de Barris a Sol i Vista i Immaculada

L'any 2009 l'Ajuntament de Reus va presentar el Projecte d'Intervenció Integral de l'eix dels barris Sol i Vista i Immaculada. Segons aquell document es volia «trencar l'aïllament i el risc d'exclusió social d'aquests barris i incorporar-los de ple dret a la dinàmica urbanística i social de la ciutat». Per fer-ho es volia actuar en els àmbits social, econòmic, ambiental i urbanístic.

 

Sumava un total de 47 actuacions, 35 de les quals cofinançades a través de la Llei de Barris amb un pressupost de 13,5 milions d'euros. Les 22 restants es van projectar amb la intenció de finançar-les íntegrament des del consistori perquè es consideraven «necessàries per impulsar la transformació integral de l'eix». La diagnosi que feia aquell document de la zona justificava aquestes actuacions.

 

Imatge d'arxiu d'un dels carrers del barri on s'ha actuat enguany | Jordi Olària Gras

 

Es van detectar «deficiències urbanístiques que els pot fer aïllar de les dinàmiques de la ciutat», així com es registrava un dèficit d'espai públic, fins a un 30 % dels habitatges amb necessitats de rehabilitació i, fins i tot, sense condicions d'habitabilitat. Aquella intervenció integral es marcava com a objectiu mantenir la baixa densitat de població, la cohesió social i associativa i la col·laboració entre Immaculada i Sol i Vista, a més de voler reduir «l'índex d'activitat delictiva».

 

A la llista d'actuacions s'hi recollien «saltar la barrera que suposen els barrancs, trencar l'aïllament dels barris i dotar-los d'equipaments de proximitat i d'espais públics de referència». Es preveia, com a principal projecte de cohesió, la unió dels dos barris a través d'un «camí d'enllaç vorejat d'horts urbans», i una futura unió del passeig de la Boca de la Mina amb un també futur parc del Roquís a través del barranc del Molí. El parc del Roquís, finalment, s'està executant després de quedar entre les propostes guanyadores dels pressupostos participatius de Reus.

 

Imatge de l'exterior de l'Estadi Municipal. | TarragonaDigital

 

Les actuacions previstes inicialment

Els terminis i les anualitats marcades per la Llei de Barris establia que més del 83 % del projecte integral s'executaria entre 2012 i 2013. Entre les obres cofinançades per la Generalitat i les que l'Ajuntament preveia emprendre per la seva banda es contemplaven diverses expropiacions i obtenció de sol per destinar-lo a habitatge de nova construcció, en part de protecció oficial, i zones verdes.

 

Entre les actuacions que van quedar descartades amb el replanteig que es va fer del projecte conjunt també hi havia la construcció d'un Centre Cívic al Parc dels Capellans que havia d'acabar establint «sinergies amb el Parc de la Festa» i la construcció d'un polilleuger al col·legi Cèlia Artiga. En matèria esportiva, es preveia la construcció d'una piscina coberta municipal i un alberg per a esportistes a la zona de l'Estadi Municipal.

 

Encara en matèria de construcció i urbanisme, s'havien projectat passeres sobre els barrancs de la zona i l'eliminació de les barreres arquitectòniques de l'espai públic. S'havien plantejat, també, diversos programes socials de participació ciutadana, de prevenció d'incivisme i activitats marginals, de formació i ocupació i de socialització dels joves i la integració a través de l'esport.

💬 Fes clic aquí per rebre al teu mòbil l'actualitat de Reus. És gratis!