Els empresaris reclamen que Cambres, patronals i associacions vagin a l'una

El radar Cambra del tercer trimestre també destaca la demanda d'augmentar la formació i les accions institucionals
Hildebrand Salvat (Gabinet Ceres) i Jordi Just (Cambra de Comerç de Reus) han presentat l'estudi | Jordi Olària Gras

 

Entitats i institucions empresarials han de començar a treballar a una i focalitzant els esforços en l'activitat corporativa i la formació. Aquesta és una de les conclusions que s'extreu del radar Cambra del tercer trimestre del 2019 presentada aquest dilluns. La sensació general no és d'optimisme, però tampoc el pessimisme destaca com a majoritari. Des de l'ens cameral s'apunta que, habitualment, el radar de l'època estiuenca sol reflectir aquestes sensacions.

 

NOVETAT: Sigues el primer en conèixer les notícies i els successos de Reus gratis al mòbil. Fes clic aquí!

 

El radar Cambra del tercer trimestre de l'any mostra un increment, alhora, del pessimisme i de l'optimisme segons ha explicat Hildebrand Salvat, del Gabinet Ceres, encarregat de l'estudi. Ha apuntat que es fan onades trimestrals des de l'any 2013, una trajectòria que permet, a més d'intentar copsar la situació actual i la futura, poder llegir tendències al territori amb força bagatge.

 

La part positiva, apunta, és que «en aquesta onada tenim un 45% d'empresaris que veuen la situació econòmica de la zona com a bona i que no teníem des del segon trimestre del 2018». Amb tot, «la visió de passat, les vendes del trimestre passat en relació amb l'actual ha pujat, però les expectatives, el que esperem vendre el trimestre que ve, han baixat moltíssim».

 

Tot i no tractar-se d'una bona situació, tant Hildebrand Salvat com Jordi Just, president de la Cambra de Comerç de Reus, recorden que és una dinàmica que es repeteix a cada radar Cambra del tercer trimestre dels darrers anys. L'estiu, i en concret el mes d'agost, farien que hi hagués certa tendència negativa pel que fa a les previsions empresarials.

 

Cambra de Comerç de Reus | Laia Solanellas

 

Present i futur de les institucions empresarials

Al radar Cambra també es pregunta als empresaris que el responen sobre algun tema d'actualitat, com el Brexit o la situació política catalana en anteriors edicions. Aquesta vegada s'ha preguntat per la mateixa Cambra de Comerç i la resta d'institucions i entitats empresarials. Les conclusions no són del tot positives, tot i que tampoc han agafat per sorpresa a l'equip que dirigeix l'ens cameral.

 

A l'hora d'interpretar-ne aquestes conclusions, tant Just com Salvat han destacat que no deixa de ser un estudi fet des de la Cambra i, per tant, els empresaris que el responen hi tenen relació. «Hem volgut saber on som i què som per saber on volem anar», ha resumit el president reusenc. «Ens va molt bé com a punt de partida per començar a treballar; hem de pujar en formació i internacionalització».

 

La Cambra de Comerç de Reus vol intensificar la seva presència i representació a tot el seu àmbit territorial | Jordi Olària Gras

 

Les accions de la Cambra de Comerç de Reus

«Ens hem de posar les piles», ha sentenciat. Afirma que ja era la situació que esperaven palpar quan van assumir les regnes de l'ens. Ha recordat, de fet, que van prendre el càrrec al mes de maig, i que des d'aleshores han començat a desenvolupar algunes de les línies de treball que s'havien proposat. «Hem parlat amb tots els Consells Comarcals i han rebut molt bé que descentralitzem la Cambra».

 

En paral·lel també s'han establert «representants a Silicon Valley, a Rússia i a Bangla Desh». Aquestes dues accions, però, no són suficients per als empresaris, que han valorat no només la Cambra, sinó el conjunt d'entitats, associacions i col·lectius empresarials i econòmics del territori, com les patronals. Una de les conclusions principals és que no es percep que treballin de manera conjunta.

 

Hildebrand Salvat i Jordi Just durant la presentació del radar Cambra | Jordi Olària Gras

 

Els reptes del sector

«Hem d'aclarir i definir, cadascú, quin paper hem de fer; moltes vegades tothom fa el mateix i hem de saber marcar línies d'actuació en l'àmbit de les associacions i les patronals», ha reflexionat Jordi Just. Segons es desprèn de l'estudi, «les entitats han de fer acció corporativa»; Hildebrand Salvat destaca que, en una escala que va de 'molt' a 'gens', els empresaris opinen que la Cambra fa aquesta feina institucional entre 'bastant' i 'poc', és a dir, les dues opcions centrals del gràfic.

 

Pel que fa als punts forts de l'ens en relació amb els serveis que ofereix, hi destaquen la formació i la informació, mentre que l'impuls de la internacionalització es valora des de necessari fins a prescindible en el mateix estudi. L'oferta de serveis, de fet, no té el pes principal segons els empresaris, sinó que és l'acció institucional la que ha de ser predominant en el futur de la Cambra i la resta d'entitats.

 

«Ningú va sol a la guerra, hem d'anar-hi junts; quan dic la guerra em refereixo als agents externs que tenim, que ens obliguen gairebé a posar-nos en peu de guerra», sentencia. Recorda que hi ha països, com Alemanya, on «són les Cambres de Comerç les que tenen la formació dual; aquí la Cambra de Comerç no pot decidir ni que hi hagi els vins del territori a la botiga de l'aeroport perquè 'es Aena quien decide qué vinos se ponen en los estantes'», etziba.

💬 Fes clic aquí per rebre al teu mòbil l'actualitat de Reus. És gratis!