ARA MATEIX

Crema un vehicle a l'enllaç de l'AP-7 amb la T-11 a Reus

Reus és la tercera ciutat de Catalunya que té menys zones verdes per habitant

La capital del Baix Camp registra 6,80 metres quadrats de zona verda per habitant i se situa lluny dels 10-15 que recomana l’Organització Mundial de la Salut (OMS) | La comparativa es fa entre ciutats de més de 50.000 habitants
Imatge d'arxiu de la Plaça Llibertat Reus | Miguel Cabrerizo

 

Dels 23 municipis de tota Catalunya que tenen més de 50.000 habitants, Reus és la tercera població amb menys metres quadrats de zones verdes per persona. Ho diu un estudi del departament de Territori i Sostenibilitat que analitza l’indicador de superfície de zona verda i espai lliure en sòl urbà per habitant de totes les poblacions catalanes. Aquesta relació s’obté a través de la proporció dels metres quadrats de zones verdes per habitant en el sòl urbà. La capital del Baix Camp, segons les últimes dades de l’agost del 2018, registra 6,80 metres quadrats de zona verda per persona

 

NOVETAT: Sigues el primer en conèixer les notícies i els successos de Reus gratis al mòbil. Fes clic aquí!

 

Aquesta xifra se situa lluny dels 10-15 metres quadrats d’àrea verda per habitant que recomana l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i que, segons aquesta institució, haurien de disposar com a mínim les ciutats. Tal com indica el departament de Territori i Sostenibilitat, s’aconsella que la relació que recomana l’OMS pugui arribar a valors entre 15 i 20 metres quadrats de zona verda útil. 

 

Indicadors de zones verdes per habitant

El departament de Territori i Sostenibilitat divideix l’estudi entre els municipis amb menys de 1.000 habitants, els que tenen més de 1.000 i els que tenen més de 50.000, que en són 23. D’aquests, n’hi ha nou que tenen una superfície de zones verdes per habitant inferior a 10 metres quadrats, és a dir, menys del que recomana l’Organització Mundial de la Salut.

 

Mapa dels municipis amb més de 50.000 habitants i el seu índex de metres quadrats de zones verdes per habitant | Departament de Territori i Sostenibilitat

 

Reus és el tercer municipi, amb 6,80 metres quadrats de zona verda per habitant, només superat per Santa Coloma de Gramenet (117.153 habitants i 5,57 zv/hab) i l’Hospitalet del Llobregat (254.804 habitants i 5,57 zv/hab). Tarragona compta amb una xifra superior: 16,34 metres quadrats de zona verda per habitant.

 

Pel que fa a la resta de capitals de demarcació, Barcelona registra 8,53 zv/hab, Lleida 18,50 zv/hab i Girona 27,19 zv/hab. Precisament, la capital gironina és la segona millor població de Catalunya en aquest sentit només superada per Sant Cugat del Vallès que arriba als 34,13 metres quadrats de zona verda per habitant.

 

La zona verda de Mas Mainer va incorporar 6.000 metres quadrats nous de zona verda a la ciutat | Redacció

 

Les zones verdes de Reus

Actualment, segons fonts municipals, Reus compta amb 548.000 metres quadrats de zones verdes i un total de 67.500 arbres aproximadament. La majoria d’aquests espais verds estan repartits en els prop de 15 parcs que compta la ciutat. Tot i això, hi ha nombroses zones arbrades que no es consideren parcs malgrat ser espais verds com ara la plaça de la Pastoreta, el passeig Mata, carrers o diverses zones d’esbarjo.

 

Una de les darreres actuacions més importants en matèria de parcs es va produir l’any passat amb l’adequació del parc de l'1 d'Octubre - Jardins de Mas Mainer, al barri Niloga de Reus. L’espai suposa una important zona verda per al barri amb més de 6.000 metres quadrats. Per una altra banda, actualment s’estant portant a terme les obres del parc per a famílies del Roquís de Reus amb l’objectiu d’adequar la zona amb obres de paviment, instal·lació de taules i barbacoes i una zona de jocs infantils. 

 

La plaça Llibertat, coneguda anteriorment com plaça dels Màrtirs, aplegava molta vegetació abans de la seva remodelació | Instagram @reus_antic

 

Places amb poc verd i massa gris

És normal que a l’estiu els vianants caminin amb pas decidit a la cerca d’una ombra. En algunes zones o places de la ciutat això no és tan fàcil com sembla ja que hi ha alguns espais que es converteixen en grans forns. La manca de vegetació i l’extens ciment i asfalt, materials que retenen la calor, fa que sigui impossible fer-hi vida en els mesos estivals. És el cas de la plaça del Baluard o la plaça de la Llibertat, entorns on el protagonista és l’asfalt i la vegetació ha quedat arraconada a una part de la plaça. Pel que fa a la plaça de la Llibertat el canvi ha estat xocant des de la seva remodelació, i és que abans era un entorn ple d'arbres i ideal per passejar, molt allunyat de la zona gris que és ara.

 

La darrera actuació urbanística la trobem a la plaça de la Sang, un espai on s’ha perdut una oportunitat de vestir de verd la plaça. En aquest cas, s’ha introduït la vegetació amb testos de grans dimensions i no hi ha cap arbre que generi suficient ombra per a gaudir d’aquest espai durant el dia.

 

Imatge actual de la plaça de la Sang | Adrià Morte