URGENT

Un home, greument cremat al Vendrell per una deflagració a casa seva

Teixits Arbós, la mítica botiga de l'avinguda Prat de la Riba, abaixa la persiana

Amb uns seixanta anys d'història, l'establiment tancarà portes el pròxim estiu per falta de relleu
La botiga Teixits Arbós tancarà en principi a l'agost. | Jordi Olària
 

El comerç de Reus tornarà a lamentar en pocs mesos la pèrdua d'una botiga mítica. Tot i que encara no arribava a ser centenària, sí que ja era d'aquelles 'mítiques' que algun cop o altre els reusencs i reusenques hi han parat per mirar-ne l'aparador o hi han entrat. Es tracta de Teixits Arbós, ubicada a l'avinguda Prat de la Riba número 3. Des de fa uns dies el cartellet de 'Liquidació per jubilació' penja en aquest aparador que tantes mirades ha rebut a través dels seus seixanta anys d'història.

 

NOVETAT: Sigues el primer en conèixer les notícies i els successos de Reus gratis al mòbil. Fes clic aquí!

 

Són diversos els motius que estan portant a abaixar la persiana a aquest tipus de comerços més antics, i en aquest cas, el de Teixits Arbós, el motiu és generacional: no hi ha relleu. Darrere del taulell hi ha la Montserrat Arbós Tarragó, l'última propietària —de moment— d'aquest comerç i ha explicat a TarragonaDigital que «compto en tancar el mes d'agost del 2020, si no hi ha ningú que estigui interessat en continuar», i és que Arbós es mostra oberta a parlar amb qui sigui que vulgui continuar amb la feina feta fins ara.

 

El cartell de 'Liquidació per Jubilació' a la porta de Teixits Arbós. | Jordi Olària

 

«Comprenc que Internet és molt interessant perquè poden oferir uns articles amb una finestra més amplia. Jo no hi he estat mai entusiasta i no he fet el pas, potser sí que hauria estat més avantatjós» reflexiona. Tot i no haver fet el canvi a l'era digital, la realitat és que l'encant de Teixits Arbós requeia precisament en això: un comerç de tota la vida, amb una mestressa de tota la vida i tot el que comporta, com un tracte de proximitat.

 

La falta de relleu, el motiu del tancament

Emocionada, la Montserrat Arbós ens repassa la història de la seva petita botiga: «la va començar un germà del meu pare, que va morir dos anys després d'engegar-la, i llavors la va continuar una altra persona que finalment es va establir per si mateixa. Després d'això, la meva tieta amb l'ajuda d'una altra persona van agafar la botiga i un cop es va jubilar la tieta, m'hi vaig posar jo». Assegura que en un principi «no és que hi tingués molt d'entusiasme, però a casa ens va semblar que podia fer-ho i així va ser: des dels 21 anys i fins ara que en tinc 66».

 

Tota una vida, doncs, entre teixits i teles. «Sempre vam tenir teixits de vestir, però també hi havia la part de les mantes, la roba de les cortines,..., tot això va anar desapareixent perquè ja hi havia cases especialitzades, i nosaltres vam continuar centrant-nos amb els teixits de vestir». I ara, quina clientela hi havia a la botiga? Doncs la Montserrat assegura que «encara hi ha senyores que es fan alguna cosa de roba a mida, però són de la meva edat», i és que les grans cadenes de moda i la facilitat per comprar qualsevol mena d'article són molt més atractives avui en dia.

Teixits i teles de tota mena en aquesta botiga de Reus. | Jordi Olària

 

«Hi ha una minoria de gent jove, i en concret noies, que aprenen a cosir i també entren a la botiga per comprar tela per fer-se, per exemple, una faldilla». Però el ressorgir de moviments com fer ganxet van ser els que van aconseguir obrir una finestra a Teixits Arbós. Ara sembla que el final per aquest mític comerç arriba per l'altra mal del qual pateixen molts comerços històrics i d'oficis tradicionals: «A casa no hi ha ningú que pugui agafar el relleu, qui ho podia fer ja treballa d'altres coses i els petits encara són massa petits, per tant, en principi s'acaba aquí». Però la Montserrat no perd l'esperança: «A mi em sembla que una botiga d'aquestes hi hauria de ser». El temps dirà, de moment, seguirà fent inventari i liquidant tot el gènere que li queda.

 

La Montserrat Arbós, propietària de la mítica botiga. | Jordi Olària