Tarragona Digital

Telegram : +34 639 048 422

E-Mail: info@tarragonadigital.com

TEDxReus: canvi de guàrdia

Parlem amb Xavier Menduiña, que afronta la que serà la seva setena i última edició al capdavant del TEDxReus, que es farà el pròxim 16 de març al Teatre Bartrina
Xavier Menduiña, actual llicenciatari del TEDxReus | M.B.

 

Amb sis edicions celebrades, gairebé cent ponents i omplint el Teatre Bartrina cada any, l'esdeveniment TEDxReus inicia una nova etapa amb el mateix equip d'organització però amb el pas al costat de l'actual llicenciatari Xavier Menduiña. L'edició d'enguany, el pròxim 16 de març, batejada com a Orígens —com si fos la preqüela d'un videojoc o d'una saga cinematogràfica— retorna a les conferències de quilòmetre zero amb què es va iniciar aquesta aventura de la comunicació a Reus i serà l'última amb la implicació de Menduiña. Hi conversem una estona i ens fa una mica de balanç d'aquests sis anys d'esdeveniment TEDx a la ciutat. 

 

Xavier Menduiña, sis anys de conferències TED a Reus

La intel·ligència en xarxa, la manera de distribuir idees i coneixement o les distintives posades en escena de les xerrades TEDx han estat un signe d'identitat de la dècada que abandonem i s'han anat infiltrant a poc a poc en tots els àmbits de la comunicació pública. Avui l'estètica TEDx ha depassat els seus àmbits originaris, molt vinculats a l'eclosió de l'era digital i als gurus tecnològics de Silicon Valley i ja s'ha escampat fins i tot en la política, que és on tot es deprava i es corromp. Ara no és estrany veure un polític fent un míting a peu dret sense papers, amb micròfon de diadema i movent-se per l'escenari, però és una compostura molt deutora de l'esperit TEDx.

 

—Faré veure que no sé què és el TEDx , i de fet, tampoc ho tinc gaire clar.

—El TED és una fundació americana que neix fa més trenta anys per fer conferències anuals de desenvolupament tecnològic. En les primeres xerrades van presentar els e-books o les impressores 3-D, que els donen prestigi i anomenada. Des d'en fa uns 8 o 10, reparteixen llicències locals que s'atorguen a una persona que es compromet a complir una sèrie de paràmetres estrictes pel que fa a continguts, patrocini o difusió. Sota el lema 'idees que val la pena escampar' el format és obert a tothom qui el demani, sense pagar ni cobrar res. Els patrocinadors, si són necessaris per dur-ho a terme, (alguns com la indústria armamentística o les tabaqueres estan restringits) no poden participar en la definició del programa d'acte i no poden constar al web o al recinte on se celebra. De tant en tant passen per avaluar el programa, però no limiten continguts. A Reus el primer que va demanar i obtenir la llicència va ser Ernest Benach. La idea va sorgir fent copes després d'un Trinxat (un altre esdeveniment que va crear Menduiña) i, com que jo estava a l'equip com a coordinador, al cap de tres anys em va traspassar la llicència. Era 2012 i a Catalunya encara hi havia poques llicències repartides.

 

—I un cop que tens la llicència, què et fan fer o què et deixen fer?

—Com ho facis els és bastant igual, com si t'ho vols pagar tot tu. Les directrius són molt genèriques. Volen saber quan cobres per l'entrada, et controlen com comuniques els esdeveniments i són molt curosos amb la seva marca, perquè avui en dia és una de les top 50 en reconeixement mundial. Però un cop complerts els mínims, t'ho fas tot tu, l'organització és independent. Tot i que jo he fugit sempre del voluntarisme, aquí l'equip treballa desinteressadament i amb esperit de boy scout. Per això sempre he preferit buscar patrocinadors per poder contractar professionals i no perdre el temps amb coses com muntar un escenari o il·luminar-lo.

Xavier Menduiña conduint una sessió de l'esdeveniment paral·lel TEDxReusSalon. | Cedida

 

—I el format característic de les conferències TED, a peu dret, amb la duració establerta, l'streaming, etc, t'ho marquen ells?

—Sí. Tens un manual de recomanacions. Càmera, llums, res queda a la improvisació, són americans i vas completament guiat. Tinc la sensació que podria fer un TEDx sense ningú a la sala, a ells els interessa una gran qualitat de la idea i de la difusió per internet. Hi ha empreses que ja formen gent en comunicar en format TEDx, perquè és un format estudiat i interioritzat per molta gent. Tot el que passi del límit de divuit minuts per xerrada és excessiu. Nosaltres fem xerrades de quinze minuts que el nostre company tècnic Ramon Masip puja tal qual a Youtube. No hem tingut cap problema. Sé que temes relacionats amb la pseudociència no són ben vistos i que en altres esdeveniments la central els tomba sense contemplacions. Però no és el cas, nosaltres hem apostat per temàtica cultural.

 

—I els idiomes? Els és igual si ho fas en català, en castellà o en anglès?

—Els és igual. Ho deixo a discrecionalitat del ponent. Amb el temps ha canviat la meva postura personal. Al començament pensava, potser per excés d'esnobisme, que no hi hauria cap problema en fer un TEDx en anglès a Reus però després ve la realitat. Els sistemes de traducció simultània no funcionen bé. L'únic cas en què fet servir subtítols vas ser amb la il·lustradora Marta Capdevila, que és sorda profunda i no hi havia altra opció. Que, per cert, va ser una xerrada molt xula i emocionant, veure com transmetia el seu missatge en un escenari.

Imatge del primer TEDxReus al Pavelló dels Distingits del Pere Mata   | TEDxReus

 

—Tens estadístiques? Quanta gent ha passat per TEDxREUS?

—Els tres primers anys tens una limitació de cent persones, perquè et breguis. Després et fan anar a veure'ls a una conferència global per conèixer tot l'staff de TED i et deixen ampliar. Nosaltres vam anar al Canadà, dues persones de l'equip originari que érem l'Ernest Benach com a llicenciatari i jo. Vam créixer quan vam omplir el Teatre Bartrina  amb 450 persones, després de tres anys al Pavelló dels Il·lustres del Pere Mata, al Rofes i a la sala d'actes de l'Hospital de Sant Joan. Amb els tècnics, la tramoia i les llums del Bartrina tot és molt millor, que sempre et troben cinc metres de tela negra d'una vegada que van fer Don Giovanni i tu et pots despreocupar de posar cadires i dels aspectes logístics més generals.

 

—I dels ponents? Què em destaques?

En alguna edició n'hem tingut fins a catorze en una sola jornada, de vegades perquè un cop demanat que vinguin i accepten no els pots dir que no. A mi personalment em va agradar molt Nuccio Ordine, tot i que penso que no li vam treure tot el profit que podíem. En divuit minuts pots comunicar una idea, no vint-i-cinc. S'ha de fer un guió estricte i monitoritzar-lo. Hi ha casos màgics com el de Mònica Terribas que, acostumada a parlar per la ràdio, va quadrar perfectament tema i temps. Els fem un coatxing, als ponents. Durant sis setmanes intensives els estem al damunt perquè defineixin i poleixin la idea i el discurs. En general volen explicar massa coses i has d'anar traient fato, amb tacte de no ferir ningú. També els has d'ajudar a presentar la idea amb més eficàcia. Em va agradar molt la de Ray Puig, amb qui vam treballar molt perquè estava molt insegur però que va pronunciar una de les millors conferències que hem fet. En canvi amb gent com Alba Sotorra, algú que es dedica a explicar històries, ja saps que sortirà bé. Algun ponent no s'ha deixat fer el coatxing ni s'ha deixat guiar i ha vingut sense saber de què havia de parlar. A aquests ara ja els dic que gràcies però que no cal que vinguin.

Una imatge d'arxiu de TEDxReus | DelCamp.cat

 

—I enguany què?

Ho farem en una tarda, al Bartrina. La nit abans reunirem tots els ponents, com cada any, i farem un assaig general a Cal Massó. Així es coneixen, s'escolten, s'equilibren discursos i fan que quedi una cosa lligada i coherent. Si després la xerrada no és top ni la idea no és innovadora és el de menys, l'important és que per als participants l'experiència sigui profitosa. També tenim un handicap: no hem programat temes tècnics sinó més socials o antropològics, per un gust personal de l'Ernest i meu. Una conferència tecnològica és més cridanera que una de cultural. Aquesta edició vol recuperar el to dels primers anys, amb gent de casa, i també cal tenir en compte que és un any de transició. 

 

—Per què plegues?

—Sóc dels que crec que amb l'associacionisme cultural, intel·lectual o del que sigui tens tres anys de vida. El primer per aprendre, el segon per fer, el tercer per ensenyar i el quart per dir que entri el següent. Jo ja en fa sis que hi sóc. Tampoc he trobat gaire suport institucional. Tot i que amb els patrocinis i les entrades cobrim el pressupost i no necessitem els ajuts públics, en algun cas no m'ha caigut bé que em preguntessin perquè un esdeveniment com el TEDxReus el mereix. Tampoc em va fer gaire gràcia una polèmica subterrània que es va girar en l'última edició, quan es va intentar censurar una acció reivindicativa. Per tota una sèrie de factors, ara és el moment de deixar pas. Cert que quan vaig dir que marxava no hi havia ningú que volgués agafar el timó, però s'ha configurat una mena de lideratge líquid i mancomunat que suposo que tard o d'hora es concretarà en un nou llicenciatari que donarà la cara. Faré totes les gestions oportunes per al traspàs, però jo ja no hi seré.

 

Comentaris