Jacint Pallejà acompanyat de dos membres més de la junta del Tomb de Reus en una taula oferint la roda de premsa

El Tomb de Reus vol implantar el primer APEU de la ciutat en menys de dos anys

L'entitat ofereix la mà a totes les entitats i agents de la ciutat, sigui comercials, culturals, socials o esportius

El Parlament ha de donar llum verda, aquest divendres, a la llei de les APEU, i Reus vol ser un dels primers municipis a posar-ne un en marxa. El Tomb de Reus, com a grup promotor, preveu que l'any 2022 a tot estirar pot haver-se enllestit el procediment necessari per posar en marxa la primera Àrea de Promoció Econòmica Urbana de la ciutat.

Un APEU és una delimitació territorial —en aquest cas, el centre de Reus— on tots els negocis s'han d'implicar financerament i, a canvi, s'hi desenvolupen projectes de dinamització comercial. Tot plegat en col·laboració amb l'Ajuntament, que hi ha de donar el seu vistiplau perquè, en definitiva, es tracta de projectes que impliquen el dia a dia d'una part de la via pública.

Aquest migdia, el Tomb de Reus ha volgut reafirmar el seu compromís amb aquesta idea. El seu president, Jacint Pallejà, anunciava satisfet que «avui, el Parlament de Catalunya aprova la llei de les APEU; a partir de primera hora de la tarda tindrem unes eines que feia molts anys que estàvem esperant, estem d'enhorabona i tenim molta il·lusió, molta esperança i molta feina».

La filosofia que persegueix és la de «recordar el centre comercial dels avis, posar al dia el que hem heretat dels pares i  poder lliurar-ho amb orgull als nostres fills». Admet que la posada en marxa dels APEU «arriba en un moment difícil», i reclama que es treballi per ser «suficientment ambiciosos per no fracassar per poc, però suficientment curosos per no fracassar per massa».

L'APEU que proposa el Tomb de Reus

Aquest estiu, el Tomb de Reus va anunciar que volia convertir-se en el grup promotor del primer APEU de Reus, que podia ser alhora un dels primers de tot Catalunya. Ho equiparava als centres comercials com El Pallol o La Fira en el sentit que els negocis que hi obren botiga paguen de manera obligatòria per conceptes com el màrqueting, a més del lloguer.

La filosofia, exposava Pallejà, ha de ser la mateixa. I no només pel que fa a la dinamització comercial, sinó també, per exemple, per poder unificar serveis. Els que en queden exempts, segons detallava al juliol, són els locals sense finalitat comercial, com els garatges i magatzems privats o els locals socials d'entitats.

La resta de locals, tinguin activitat o no, i fins i tot els solars buits, són susceptibles de formar part de l'APEU. Una sèrie de concrecions que es coneixeran definitivament quan el Parlament aprovi la llei, previsiblement aquest divendres. La proposta del Tomb també concreta l'àrea geogràfica de l'APEU.

Es tracta del centre de Reus, des del carrer de Sant Joan i el primer tram del de Sant Llorenç, agafant el carrer del Vent i la plaça de la Dona Treballadora, tot el tomb de ravals, fins a la plaça de la Llibertat, el carrer Ample i l'avinguda de Prat de la Riba.

Un projecte publicoprivat de dinamització comercial

Alguna de les crítiques que ha rebut aquesta llei dels APEU, per exemple per part de la CUP, és que implica privatitzar l'espai públic, perquè seran els negocis els que en gestionaran la dinamització. Pallejà ha volgut tranquil·litzar aquests temors assegurant que «no vol ser patrimoni de ningú, no volem el patrimoni dels carrers i de les places, sinó que volem col·laborar en embellir-los, reforçar la qualitat dels serveis, millorar la neteja, la seguretat, la sostenibilitat i minimitzar els locals buits».

També ha volgut evitar un possible conflicte en el sector polític o comercial, i ha deixat clar que l'objectiu no és «ni prendre cap mena de paper a l'Ajuntament ni tenir cap mena de preponderància per sobre de cap entitat existent, crearem una entitat nova on tothom podrà posar el seu granet de sorra».

Si el projecte tira endavant, de fet, el Tomb de Reus com a entitat quedaria «hivernada» i, si es manté com a grup promotor de l'APEU, es convertiria en un nou ens. Tot plegat ha de culminar d'aquí a un any o un any i mig. Pallejà exposa que «hi ha gent més optimista i parla de finals del 2021 i hi ha gent que no ho és tant i parla d'entrat el 2022; intentarem que sigui al més aviat possible».

Insisteix que aquestes Àrees de Promoció Econòmica Urbana «són les eines, l'APEU en si no defineix res, és una eina perquè puguis definir projectes». Pel que fa al finançament, Pallejà explicava durant la roda de premsa que encara no ha quedat tancar.

Aclaria, això sí, que «hi haurà un finançament privat on haurà d'entrar la totalitat dels establiments implicats a la zona i que, a més, ens obliga a gastar tot aquest finançament dins de la zona». Tot i això, apuntava que «som una mica conscients tots plegats que hi haurem de posar una mica d'esforç nosaltres com a col·lectiu i una mica d'esforç la part pública».

El cèntric carrer de Monterols de Reus, ple de gent passejant i fent compres.
L'APEU que es proposa correspon al centre de la ciutat | ACN

Es vol la implicació de tots els agents possibles

Pallejà ha insistit diverses vegades que «cal el suport de tothom», i ha ofert la mà «al Pallol, al gremi d'hostaleria amb qui estem col·laborant, al Mercat Central, i especialment a la Unió de Botiguers amb qui hem col·laborat en el passat, a Comerç Solidari i a la resta d'entitats».

I no només de l'àmbit comercial, sinó que també vol que s'hi impliquin «la Cambra de Comerç, el Centre de Lectura, el Teatre Bartrina, el Fortuny, el Bravium, l'Orfeó, el Círcol, Xiquets, Carrutxa, els Amics de Reus, Reus Ocult i tot aquest conjunt d'entitats culturals que ens envolten».

Un amplíssim ventall d'actors i sectors que, segons ha exposat Pallejà, cal que tinguin veu en el futur APEU perquè «la ciutat és viva, és cultura, comerç, veïns, transeünts... Hem de fer-ho apte per a tothom», exposa. Afegeix que, «encara que sigui egoistament, si volem seguir portant gent al nostre comerç, hem de tenir una zona atractiva».

Això implica, des del seu punt de vista, satisfer les demandes de compra actuals que, tal com exposa, «evolucionen cap al producte de proximitat, cap a la sostenibilitat, cap a la relació correcta del veïnatge... No farem res més que el que ens demana el client». També s'obre a les institucions, «molt especialment a l'Ajuntament», però incloent-hi la Diputació i la Generalitat.

Al consistori, ha detallat, vol que hi participin «tots els grups municipals perquè ells són la representació del poble, és qui mana i estem davant d'un projecte publicoprivat que hauran d'autoritzar». A més, Pallejà encara ha ofert la mà a un altre sector: «els altres barris de la ciutat».

Ho fa fixant-se en les entitats veïnals, però també les comercials, culturals, esportives o socials que hi hagi «per si volen conèixer la nostra experiència». No descarta, de fet, que a la llarga s'acabi reproduint la iniciativa. «És possible que d'aquí a uns anys puguem parlar de diferents APEU», assegura.

Ajuntament i comerciants han de validar el projecte

La llei que avui s'ha d'aprovar al Parlament contempla que cada APEU tingui un grup promotor. S'hi preveuen diferents possibilitats, i una d'elles és la d'una entitat comercial amb més de cinc anys de trajectòria en la dinamització comercial de la zona, com és el Tomb de Reus.

Aquest grup promotor ha de redactar un projecte per als pròxims quatre o cinc anys que, posteriorment, l'Ajuntament haurà d'aprovar inicialment. El següent pas és que el votin els negocis de la zona afectada i, si s'aprova, retorna a l'Ajuntament per a la seva aprovació definitiva.

Finalment, i si s'han superat tots els tràmits, el consistori en dona compte a la Generalitat. A partir d'aquí, i durant els quatre o cinc anys que plantegi el projecte, es desenvolupa i, quan acaba, es repeteix el mateix procediment per al següent projecte, que també ha de cobrir quatre o cinc anys més.