El nombre de passatgers a l'aeroport de Reus va arribar a un total d’1.181.520 l'any 2024, xifra que va suposar un increment del 13% respecte del 2023, amb prop de 22.000 operacions, dades que van superar les previsions de les administracions implicades en la Taula Estratègica de l'Aeroport, després de 'trencar' el sostre del milió de viatgers l'any anterior. Per tot plegat, i amb unes previsions generals que la temporada turística assoleixi xifres elevades, les expectatives són encara més grans per aquest 2025.

La regidora de Projecció de Ciutat de l'Ajuntament de Reus i presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, apunta que "si l'ocupació continua com està anant, l'aeroport podria arribar a unes xifres que serien rècords des del 2011; estaríem parlant d'aproximadament 1.350.000 passatgers" que suposaria un important increment respecte del 2024 i xifres que no teníem en els últims tretze anys. Llauradó també posa en valor les xifres del darrer exercici perquè "ens situa de nou en xifres prepandèmiques".

"Ja gairebé no se'n parla, però en aquell moment semblava que costaria molt recuperar-se i la veritat és que el sector turístic ha demostrat una capacitat molt ràpida de recuperació, hi ha un esforç al darrere d'un sector preparat i format", continua la regidora. Des de la Cambra de Comerç de Reus, el seu president, Mario Basora, també creu que "es tornaran a superar les previsions i que s'anirà més enllà dels 1,2 milions", que es marcaven de màxim per al 2024.

Un dels aspectes importants és l'augment de destinacions, amb noves connexions i més oferta de vols per part de les aerolínies. "La gent està venint a la Costa Daurada i és molt positiu perquè vol dir que, cada vegada, l'aeroport de Reus té més pes dins de Catalunya", afegeix Basora, qui, malgrat tot, és crític i recorda que "la infraestructura està dotada i dimensionada per acollir entre 2,5 i 3 milions de passatgers anuals, per tant, ara estaria funcionant al 50% de la seva capacitat i no ens podem permetre que no tingui activitat durant cinc mesos cada any, quan se li podria treure més profit".

El territori ha d'apostar: cal un esforç econòmic

Per continuar potenciant l'aeroport i consolidar-lo com a infraestructura referent dins la xarxa catalana, les administracions que formen part de la Taula estratègica han d'apostar en aquesta línia. "Els èxits són fruit de la col·laboració entre institucions, el treball conjunt dona els seus fruits perquè, encara que estigui a Reus, és una infraestructura d'àmbit territorial i metropolità i se'n beneficia tot el seu entorn", considera Noemí Llauradó.

De la Taula participen diferents ajuntaments, les Cambres de Comerç (Reus, Valls, Tarragona, Tortosa), el Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona i la Generalitat de Catalunya. Per això, la visió com a àrea metropolitana i de territori és cabdal perquè el creixement sigui efectiu. "A curt termini, serà complicat, però cal apostar per la intermodalitat i crear xarxa, perquè quan estigui en funcionament l'estació intermodal, els viatgers que arribin aquí podran anar a Barcelona en poc temps i ens ajudarà a posicionar millor el territori i aconseguir un equilibri", assegura Basora.

Llauradó coincideix en el fet que augmentarà l'atractiu de l'aeroport i que comportarà un pas endavant quant al desenvolupament econòmic del Camp de Tarragona: "funcionarà com la majoria dels aeroports d'àmbit europeu, amb millors connexions amb l'alta velocitat, més freqüències i més rapidesa". En aquest sentit, preguntada sobre la trencadissa al grup impulsor de l'Àrea Metropolitana de Tarragona, el passat mes d'abril, pel canvi d'opinió de l'Ajuntament de Tarragona per ubicar l'estació intermodal a l'Horta Gran en lloc de Vila-seca, la presidenta de la Diputació conclou que va ser només "un moment de crisi".

"Són moment crítics que es produeixen en qualsevol projecte d'envergadura i que ens han de permetre superar-ho i perseverar perquè l'objectiu continua intacte", referma. Cal recordar que la proposta dels tarragonins ha sigut rebutjada públicament per altres administracions del territori, en benefici del projecte perquè aquest tiri endavant, s'asseguri el finançament i pugui ser un avenç per a tota la ciutadania. "La intermodal haurà de ser per a tota la demarcació, perquè tothom se la senti seva i irradiï més enllà de la seva ubicació final, que ara mateix és a Vila-seca", tanca Noemí Llauradó.

La desestacionalització continua sent clau

La temporada d'estiu 2025 va començar el passat 30 de març, amb una vintena de destinacions a sis països diferents, que van augmentant aquestes setmanes fins a arribar a 44 connexions el pròxim mes de juny. Les rutes connecten la capital del Baix Camp amb Bèlgica, Països Baixos, França, Alemanya i, principalment, Irlanda i el Regne Unit. Enguany, les aerolínies han incrementat la seva oferta de vols de les connexions ja existents i han incorporat noves destinacions, un "moviment" que evidencia que l'aeroport és una porta d'entrada clau per al turisme de la Costa Daurada.

• Consulta les destinacions a les quals pots viatjar des de l'Aeroport de Reus.

Segons explica la regidora reusenca, les diferents institucions han fet un esforç econòmic enguany, sobretot destinat a campanyes de promoció i de màrqueting, precisament, per generar aquest interès en les companyies estrangeres. Per exemple, l'Ajuntament de Reus ha incrementat dels 142.000 euros anuals als 208.000. També, la inversió anunciada fa unes setmanes per l'Agència Catalana de Turisme respon a aquesta aposta i els 470.000 euros de finançament serviran per cercar més vols en temporada baixa.

"Ara és EasyJet, però ja vam començar el 2023 amb Vueling i AirNostrum, que van posar nous vols; després, ja des del 2024, EasyJet, Jet2 i Ryanair, que es mantenen enguany. S’han incrementat un 15% les places disponibles, han afegit tres nous vols d’EasyJet (Luton, Glasgow i Belfast), dues altres línies de Jet2 (Liverpool i Luton), i Ryanair ha augmentat un 11% la seva capacitat a l’aeroport de Reus, quan porta una política més aviat de retallades en la resta d’aeroports de l’Estat espanyol", resumeix Llauradó el retorn positiu que ha tingut la Taula Estratègica.

Un 30% de creixement en temporada alta

Amb tot, l'aeroport de Reus ha crescut un 30% entre el 2023 i el 2025 pel que fa a la seva activitat entre els mesos de maig i octubre, i un 40% en la seva globalitat, segons dades facilitades a TarragonaDigital per l'Ajuntament de Reus. També, cal tenir en compte que la temporada estival cada vegada comença abans i s'allarga més en el temps, fet que afavoreix la infraestructura i estimula alhora el sector turístic, que pot apostar per aquesta desestacionalització.

Un dels objectius de la Taula, així mateix, és descentralitzar l'activitat turística de la costa cap a les zones d'interior de les Terres de l'Ebre o el Priorat, motiu pel qual s'aposta cada cop més per experiències gastronòmiques, vinculades també al món del vi; la cultura i el patrimoni, amb visites a la Tàrraco Romana, el Modernisme o la Ruta del Cister, entre d'altres; i els esdeveniments esportius es troben en auge com una eina més de projecció i promoció econòmica.

"Tot plegat ajuda a tenir ocupació més estable i de qualitat, es generen més llocs de treball i contractes més llargs, no tan precaris", celebra Noemí Llauradó, qui recorda que el "85% dels vols que arriben a l'aeroport són regulars i que exclusivament turístics només són els xàrters". En paral·lel, el president de la Cambra de Comerç reflexiona que els "vols turístics es concentren en temporada alta i el potencial del territori és molt gran, però tradicionalment sempre són els mateixos països encara que s'incrementin les rutes".

Per això, aposta per obrir-se a mercats nous i buscar altres targets de públic, com tampoc "podem oblidar el mercat nacional i el mercat francès, que són importantíssims per a l'economia del territori i gran part dels turistes es desplacen amb cotxe", assenyala Basora.

El futur empresarial de l'aeroport, en cerca de finançament

D'altra banda, la infraetructura aspira a desenvolupar un futur empresarial, sumant el transport econòmic i comercial. Des de la Taula Estratègica de l'Aeroport es va encarregar a les Cambres de Comerç un estudi per analitzar les potencialitats en aquest àmbit, ja que, com apunta la regidora de Projecció de Ciutat, "les rutes amb més demanda de viatgers de negoci són aquelles que connecten ciutats financeres o que tenen relacions comercials d’alta demanda, tenir dades objectives ens pot ajudar a captar noves connexions quan ens adrecem a les companyies".

En funció dels resultats d'aquest estudi, es podrien obrir noves línies adreçades principalment al sector empresarial i de negocis. Llauradó reivindica les possibilitats del territori gràcies a empreses del sector agroalimentari, la medicina i la recerca biomèdica o la indústria química, i anima a accelerar el procés perquè estigui enllestit abans que acabi l'actual mandat. El principal obstacle, que posa sobre la taula el president de la Cambra de Comerç de Reus, és la manca de finançament.

"Ho hem explorat en diverses reunions, però ara mateix està aturat perquè, per acabar de desenvolupar aquest pla estratègic necessitàvem uns recursos econòmics i no són fàcils d'aconseguir", lamenta Mario Basora. Assegura que l'estudi està fet, que els resultats es van elaborar a partir de nombroses enquestes, d'acord amb el compromís que van adoptar per "cobrir els cinc mesos de temporada baixa amb vols de negoci i de mercaderies", però queda valorar les necessitats de les empreses del territori per ajustar la futurible demanda.

En aquest sentit, exposa que "no perden l'esperança i aniran insistint perquè creuen que és una gran oportunitat que no es pot deixar perdre". Al mateix temps, opina que si l'aeroport tingués més activitat els mesos d'hivern, podria ser "un pol d'inversions i empreses complementàries es podrien instal·lar en el seu entorn més immediat". Per aconseguir aquest moviment fora de l'estacionalitat, la Cambra reusenca posa la mirada en la Silver Economy, el turisme de jubilats, que es desplaça en qualsevol època de l'any.