L'excés d’informació i notícies que ens bombardegen dia sí dia també fa que, a vegades, ens passin per alt informacions que poden interessar-nos. Sembla ser que això ha passat amb les dades d’atur del Vendrell i del Baix Penedès, que fa quinze dies que han sortit i a hores d’ara als nostres polítics de govern i oposició els hi han passat per alt. No sabem si per saturació d’informació o d’irresponsabilitat. Qui sap! 

Però aquestes línies no són només per parlar de l’atur crònic i unes dades, un cop més, demolidores sense pal·liatius. Aprofitarem aquesta finestra per parlar de l’economia del Vendrell, que si bé no acostuma a ser notícia perquè el debat es redueix a les xifres d’atur i un genèric “el món està fatal” de tertúlia de bar, té una necessitat imperiosa de ser replantejada en profunditat. 

Per fer-ho més fàcil podem assimilar l’economia a un edifici, on a cada planta hi trobem els diferents sectors econòmics locals. Simplificant-ho, hi accedim mitjançant dues escales: els consumidors per una banda i els treballadors per l’altra. Hi entrem segons el rol que toca en cada moment i entre tots fem funcionar l’edifici. Fins aquí, sobre el paper, tot perfecte. 

Però vet aquí que ja fa temps que van aparèixer els primers problemes: hi ha edificis a la vora més grans, amb més plantes, amb millors accessos… i així el nostre edifici s’ha anat fent vell i petit respecte la resta, fins i tot esquifit, amb patologies greus que han aflorat, de nou, amb aquesta crisi sanitària, social i econòmica que estem vivint. Podem dir que l’economia del Vendrell és un edifici amb aluminosi i que, si no hi posem remei aviat, les conseqüències poden ser més greus del que ens podem imaginar. 

S’ha demostrat que l’aposta de per jugar-ho tot a la carta de la construcció, els serveis i el turisme no va ser una bona decisió. L’edifici se’ns ha quedat petit. No es pot viure només de posar totes les marques de supermercats haguts i per haver. Els números parlen per si mateixos. Però a diferència d’altres períodes de crisi econòmica i social, la situació que ens ha tocat viure enguany pot ser un bon punt d’inflexió per plantejar aquesta revisió en profunditat que necessitem a partir de potenciar, reorientar i diversificar l’economia local.

La potenciació del sector del cotxe autònom, la mobilitat sostenible i l’smart city amb IDIADA al capdavant és un sector amb un creixement gegant els propers anys. O per exemple la recuperació de l’agricultura amb criteris d’agricultura ecològica, segells de qualitat, etc. a través de la quantitat d’hectàrees sense conrear que tenim al Vendrell i el Baix Penedès, 

La reorientació del sector de la contrucció, enterrant la construcció extensiva i promovent la rehabilitació, l’estalvi i l’eficiència energètica com a fil conductor. O la diversificació, per exemple, amb sectors relacionats amb l’economia de la salut i els serveis assistencials,especialment amb una esperança de vida cada cop més alta. Totes les propostes, models de present i futur amb un objectiu clar: reposicionar la ciutat perquè generi de nou lideratge econòmic i social, situant-la al lloc que es mereix entre les ciutats mitjanes de Catalunya. 

L’aposta no serà completa, però, si no podem formar aquí la gent que haurà d’ocupar-se’n d’aquests sectors econòmics. Que hauran de fer funcionar el nostre edifici, generant riquesa i retornar-la a la ciutat. Deixar de ser dormitori de l’àrea metropolitana d’una vegada. Donar-li al nostre edifici nova vida i noves oportunitats reals. Per tant, repensar l’economia porta intrínsec repensar l’oferta educativa i formativa. 

 Toca fer obres de millora a l’edifici de l’economia vendrellenca. I cal posar-se al dia per liderar, amb objectius a curt, mig i llarg. Un mirador a la coberta que ajudi a aquesta mirada llarga, que ha mancat massa temps i segueix mancant. Sense fer discursos buits orientats per a una parròquia política determinada. Ens cal fer de far. Far, també, de la comarca. Liderant i generant la capacitat tractora suficient. Perquè si la capital fa de capital, el Baix Penedès té més capacitat d’ensortir-se’n i ens necessitarem a tots, sense excepció, per aconseguir-ho.