Dos quarts de dotze del migdia, plaça del Mercadal de Reus. Aquestes són les coordenades que fa més de set anys que un mínim de quaranta persones repeteix diàriament, de dilluns a dissabte -excepte festius-, per reivindicar l'amnistia, l'excarceració dels presos polítics, el retorn dels exiliats i la independència de Catalunya. Són els Avis i àvies per la Llibertat i cada dia, fan tres tombs a la plaça i, al voltant de les 11.45 hores, comencen els clams de cara a l'Ajuntament.
"Llibertat exiliats i represaliats", "visca Catalunya lliure" o "visca la República catalana" són alguns dels crits que es poden sentir, entre aplaudiments i acompanyats de l'himne Els Segadors, que també entonen els avis i àvies. L'acció reivindicativa es va iniciar el novembre del 2017, amb 16 persones, entre les quals la docent Àngels Ollé, qui va ser la impulsora de la proposta, inspirada en la manifestació pacífica de les "Madres de la Plaza de Mayo" de Buenos Aires.
El col·lectiu es va fundar arran de l'empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart i, des del principi, van prendre el mocador groc com a símbol de protesta. "Es volia fer alguna cosa adreçada a la gent gran, que no podíem anar a tallar carreteres ni a córrer davant de la policia", recorda Coia Anguera, una de les fundadores i membre de la coordinadora actual.
En aquell moment, hi havia gran "efervescència" als carrers i de seguida es va anar ampliant; en els primers dies ja eren una seixantena de persones. "Tothom estava molt motivat, les manifestacions eren massives; després, la gent es va desencantar una mica i l'adhesió ha anat minvant amb els anys", evidencia Anguera. El passat dimarts 18 de febrer, van ser 42, que van elevar el comptador a 230.945 persones (no úniques) des que es va engegar la iniciativa.
La Taca d'Oli: continuïtat del moviment a Catalunya
Malgrat tot, als Avis i àvies per la Llibertat de Reus només els va frenar -temporalment- la pandèmia, quan els van prohibir fer els tombs i van haver d'adoptar la separació, portar mascaretes i adaptar-se a una versió estàtica; ja que ni tan sols els intents de prohibició els van vèncer. Els membres de la coordinadora exposen que, arran d'una denúncia del partit Ciutadans, que els acusaven de la seva influència en període electoral, la Junta Provincial de Tarragona va decretar, a principis del 2018, que havien de cessar l'activitat.
La plataforma ho va recórrer i les cartes enviades al Síndic de Greuges van fer que la Junta Electoral Central resolgués que aquestes concentracions s'emparen en el dret constitucional de reunió. Així, van continuar dia a dia i, de fet, van contribuir perquè es formés la Taca d'Oli arreu de Catalunya. Anguera detalla que "molts municipis petits han deixat de fer la seva sortida, que normalment era setmanal, i només Terrassa continua sortint diàriament, més enllà dels diferents col·lectius a Barcelona, que no agrupen exclusivament gent gran".
"Vam anar a Riudoms, la Selva del Camp, Montbrió, Mont-roig, Valls i, fins i tot a Tortosa, per explica què fèiem i cadascú repetís la iniciativa a la seva manera; ens vam anar estenent i avui dia som 29 municipis", descriu, des de la coordinadora, Josep Lluís Maduell. A Tarragona, la 3a Joventut x la República ho ha reduït a un sopar mensual, i a Lleida, on feien cants, ho han deixat recentment.
Més enllà de municipis com Vic, Vila-seca, La Pobla de Mafumet, El Morell o La Canonja; un dels primers a on es va estendre va ser Cambrils. A la vila marinera, les Àvies i Avis es continuen trobant cada dimecres, a la plaça de la Vila.
Un objectiu a tocar i un d'utòpic
Des del novembre del 2017, el moviment reusenc també ha contribuït a la caixa solidària, amb més de 12.000 euros, gràcies a la venda de marxandatge propi, dinars, viatges i altres actes; així com van impulsar el monument a Lluís Companys (ubicat en un dels laterals de la plaça de la Llibertat) i del qual van finançar la peanya, mentre l'Ajuntament va assumir el cost del bust.
Amb el pas del temps, també, s'han convertit en una família. "Al grup, han sortit casaments, no només amistats!", expressa Maduell. "Hi ha avis que no sortien de casa i gràcies a aquesta iniciativa venen", continua Albert Maria, amb qui comparteixen opinió la Pepita i la Maria Teresa, que apunten, respectivament, que "és una excusa per sortir i fer una xerrada amb els amics" i que "molta gent no es mouria de casa sense això".
Molts d'ells van començar "relativament joves", expliquen, passant els seixanta i ara ja s'acosten als vuitanta. Actualment, la més gran del grup és la Mercè Vallverdú, amb 97 anys, i hi ha altres membres que també superen els noranta. "Hem passat moltes coses, però hem resistit", assenyala Miquel Clariana, qui alhora evidencia que "al final, s'ho prenen com una obligació i que quan no es tingui un objectiu clar, costarà molt".
Així mateix, Clariana destaca els dos objectius que els motiven: "cridem dues coses, una que creiem que estar a tocar, que és l'amnistia, i una altra, que és utòpica, que és la independència; perquè tampoc podrem estar aquí fins llavors, aquest segon objectiu segur que ens enterra a tots".
«Pel país, no pels polítics»
Això els fa continuar reivindicant, malgrat la inacció dels polítics, "que no es mereixen ni mitja volta; no ho fem per ells, ho fem pel concepte de la llibertat i pel país", refermen. "En un principi, vam dir que fins que els presos no sortissin de la presó i els exiliats tornessin a casa, nosaltres estaríem aquí", afegeix Coia Anguera.
Els Avis i àvies de Reus esperen el retorn de tots els represaliats i exiliats, encara que ho representin en la figura de Carles Puigdemont, pensen en les 4.000 persones afectades, també de la ciutat. "Seguim perquè és una injustícia, però molta gent s'ha desencantat perquè els polítics no fan el que volem", lamenta Josep Lluís Maduell.
Per aquest motiu, el partidisme està prohibit dins el col·lectiu, asseguren que hi ha gent tant d'esquerres com de dretes, però els partits polítics no entren "en joc". Malgrat tot, diversos polítics independentistes i familiars dels empresonats els han vingut a visitar i els han agraït la tasca: Roger Torrent, com a llavors president del Parlament; Raül Romeva; la germana de Puigdemont; la família de Jordi Sànchez; Carme Forcadell, Josep Rull i Jordi Turull, quan van sortir de presó.
L'acte més recent, que va mobilitzar un centenar de persones al Mercadal, va ser per la presència del cantautor Lluís Llach, actual president de l'Assemblea Nacional Catalana, qui es va sumar a les proclames del grup i als tombs al voltant de la plaça. "Ens va donar un punt de confiança, que amb el temps la vas perdent -perquè serveixi per a alguna cosa-; ens va acompanyar i revifar", conclou Maduell.