Entre els nombrosos retrats que homenatgen i recorden la figura de reusencs il·lustres es troba la imatge de Josep Alberich i Casas, qui va néixer un 24 de maig del 1824 a Reus. Referent en l'àmbit de la medicina, que va acabar exercint a Madrid, també es va introduir en el món de la política i va impulsar, com a escriptor, diverses publicacions de premsa i literàries.
Fins i tot, va promoure la recuperació de l'originalment Diario de Reus l'any 1859 i va dirigir una revista especialitzada en medicina, cirurgia, química, farmàcia i ciències físiques i naturals, que es va publicar a Barcelona durant un temps. En la mateixa època, també va ser membre de la Societat Filomàtica, precursora de l'Ateneu Barcelonès.
A la seva ciutat natal, Reus, que també va "defensar" des del seu escó al Congrés dels Diputats, se'l recorda encara dos-cents anys després del seu naixement amb una escola pública homònima, inaugurada oficialment el 1979.
Referent en la lluita contra el còlera
Josep Alberich i Casas era, de fet, fill d'un altre metge reusenc, Marià Alberich Badia, i va heretar d'ell aquest impuls vers la medicina. Un cop finalitzats els primers estudis a Reus, es va llicenciar i doctorar a Barcelona, on immediatament va rebre la regència de la càtedra de Física i Química de la Facultat.
El seu prestigi es va forjar com a formar part d'institucionsmèdiques a Mallorca, València, Flandes, Malines i Lisboa, entre altres; així com diverses acadèmies vinculades a les ciències i la medicina. Es va especialitzar en la prevenció i tractament de la malaltia del còlera i va publicar un recull de normes d'higiene per ajudar la població a fer front a les epidèmies.
Va tenir, precisament, un paper molt destacat en la que va patir la capital del Baix Camp el 1854, fet que va inspirar el pintor reusenc Marià Fortuny, qui va pintar el doctor Alberich i Casas visitant un malalt. Segons apunta la Galeria de Metges Catalans, també l'Hospital Sant Joan de Reus recorda la seva tasca dins el seu Espai Museístic.
Implicat en la vida social, cultural i política de Reus, va fundar diferents associacions benèfiques i instructives i, alhora, va dirigir la publicació El Instituto Agrícola Catalán y la Subdelegación de Reus. Amb tot, la insatisfacció amb allò que passava a la seva ciutat i la seva ideologia conservadora el van impulsar a traslladar-se a Madrid arran de la Gloriosa, la Revolució del 1868.
Comunitat d'aprenentatge
L'Escola Doctor Alberich i Casas, centre públic d'educació infantil i primària, també celebra enguany una petita efemèride, més enllà del bicentenari d'aquell que li dona nom, perquè arriba als 45 anys de vida. L'escola va néixer el 1978 amb els Pactes de la Moncloa, però no es va inaugurar fins a l'any següent, moment en què va assumir la direcció -i fins al 2003- Maria Teresa Vallverdú.
Va sorgir com un projecte molt arrelat al barri Immaculada, que es feia gran a poc a poc i buscava, amb la voluntat dels veïns, reunir els infants en un mateix espai perquè ningú quedés exclòs. Ja als anys vuitanta van ser pioners convertint-se en centre d'atenció educativa preferent, per focalitzar en les necessitats dels alumnes amb programes específics.
Una mirada diversa i inclusiva els ha acompanyat durant més de quatre dècades i, avui dia, són comunitat d'aprenentatge, una proposta que requereix esforços per part del personal docent i també les famílies, que s'han d'involucrar en el procés acadèmic.
En paral·lel, fa uns anys, la comunitat educativa del CEIP Alberich i Casa va fer molt de soroll: demanaven convertir-se en institut-escola, una iniciativa que va sorgir d'una votació per majoria i que va recollir més de 3.000 signatures. Una "lluita" que, conjuntament amb el compromís sociocultural, podrien haver heretat del metge reusenc.