Gemma Molner, Victòria Simó, Víctor Perales, Toni Cano i Marta Arrufat són cinc dels membres que conformen el nou Consell Directiu -també Joan Bergadà, Juli Cintas, Blanca Miret, Isabel Moreno, Berta Pallejà i Elena Pàmies- al capdavant d'El Tomb de Reus i que es coordinen en equips de treball, per repartir-se portaveus i representacions en cada moment. La decisió es va donar a conèixer el passat 1 de juliol, quan es va anunciar que Jacint Pallejà deixava la presidència.
Amb l'època de rebaixes d'estiu, ha arribat el canvi en el 'lideratge' de l'entitat comercial i, malgrat la novetat de cara al públic, els nous 'gestors' asseguren que ja treballaven així feia temps i que funciona perquè hi ha molta gent implicada. A partir d'ara, afegeixen, El Tomb serà més interactiu amb la gent i el/la representant anirà canviant segons el gremi de què es tracti, l'experiència o el coneixement sobre cada circumstància concreta.
La gestió mitjançant diferents persones es justifica no només per qüestions d'especialització -comerç, hostaleria, restauració, bellesa, serveis-, també de disponibilitat d'agenda, per compaginar millor l'associacionisme amb les respectives feines i establiments. Això sí, potenciar la professionalització a través de l'APEU i la plataforma digital són les dues prioritats, les puntes de llança del nou consell, que també vol "fer-se escoltar" a la ciutat.
Gestió més horitzontal i participada
"El que ha motivat el canvi és que tota la feina requeia sobre una persona, tot i que ja preníem les decisions amb quòrum com un consell executiu; ara ens repartirem més les tasques", exposa Víctor Perales. "Ser president és molt sacrificat, no està remunerat i tens una gran responsabilitat perquè representes a molta gent", apunta per la seva banda Marta Arrufat, qui aposta perquè conèixer les inquietuds dels associats i compartir necessitats diverses serà més fàcil així.
De fet, el full de ruta del Tomb de Reus en aquesta comptarà amb el desenvolupament del Fòrum, l'espai on els establiments associats poden opinar. Com assenyala Victòria Simó, "volen que els socis i sòcies s'impliquin per orientar determinades decisions, com una votació per saber què opina la majoria".
"La idea és que sigui com llençar una balisa i a veure què passa, què li sembla a la gent, per després treballar les coses en petit comitè, ja que és inviable una assemblea amb 200 associats", reflexiona Gemma Molner. Amb tot, la voluntat d'una gestió més horitzontal i participada és trencar l'individualisme a què ens condueix la societat: "les persones individuals són petites i vulnerables, però pel fet d’ajuntar-nos i cadascú aportar allò en què som bons, podem fer força com un tot", garanteix Arrufat.
Un aparador virtual
Precisament, una manera de donar resposta i connectar més fàcilment amb els locals que formen part del Tomb és l'aplicació que es va presentar el passat mes de març, com una via ràpida i senzilla de comunicació. La plataforma digital permet contactar directament amb els establiments, a més de participar en sortejos i altres promocions.
"És una manera de dotar tots els petits comerciants d'un CRM molt potent, que per qualsevol botiga seria molt costós, però dona un avantatge conjunt i permet registrar dades diverses per fer campanyes sectoritzades", descriu Perales. I, com bé apunta Marta Arrufat, "la digitalització és una realitat i no tots hi estem, però hi hem d’estar; d’aquesta manera, estem obrint una petita porta per a aquella senyora que ni molt menys té Instagram, però potser l’aplicació és un primer pas".
Les xarxes socials ja han substituït els aparadors dels carrers perquè la gent va amb el mòbil a la mà tot el dia i la forma d'arribar als consumidors és a través del telèfon. Fins i tot, "la gent no veu la botiga, però després venen i demanen alguna cosa que han vist a Internet", exemplifica Simó.
“Aquest posicionament en l'àmbit digital potser no és absolutament 200% necessari encara, però demà passat ho serà: és la manera de dir 'estem aquí'", conclouen. Amb icones senzilles i un funcionament molt intuïtiu, la plataforma del Tomb de Reus és una declaració d'intencions de cara al futur del comerç de proximitat.
Campanyes, promocions i els «Tombs»
A més, des del consell directiu tenen clar en quina direcció volen anar i estan desenvolupant estratègies per continuar creixent més enllà del radi d'influència de la plaça del Prim. Aquesta vocació de territori duplica i triplica els 108.000 reusencs i reusenques, sumant les poblacions del Baix Camp i altres municipis propers.
El públic objectiu també s'amplia gràcies a sinergies amb altres agents i esdeveniments com la Fira del Vi de Falset, la Fira de Cambrils, el Centre de Lectura de Reus o la Festa Medieval de Montblanc, que aboquen la seva informació a l'App del Tomb i, al mateix temps, els seus productes/experiències són susceptibles de sortejos, concursos i promocions que fidelitzen el client.
Per aquest motiu, els membres del consell directiu lamenten que l'Ajuntament decidís cancel·lar els Bons Reus, perquè agradaven a la gent i funcionaven tant pel comerç com la restauració. En canvi, l'entitat ha tornat a engegar la seva pròpia versió, "els Tombs", que són vals de compra que regalen a la clientela per gastar en qualsevol dels establiments.
Davant aquest exemple, Toni Cano critica que "els consistoris no valoren el petit comerç" i, per tant, "l'única forma de fer-te fort és unir-te, fer-te escoltar, perquè encara existim, estem a peu de carrer i donem vida a la ciutat", reivindica, sobretot, l'impacte positiu i com es reinverteixen els ingressos en l'economia de la ciutat.