Les xarxes avisaven amb antelació que, qui volgués assistir al debat que s'oferiria a la facultat de Ciències Polítiques de Copenhaguen per part de Carles Puigdemont i professors d'aquesta mateixa Facultat, ho fes amb prou temps per a assegurar-se un lloc. Quedaven 45 minuts per l'hora d'inici i ja començava a faltar lloc. 

L'expectació era màxima. Hi havia gent dempeus, un desplegament de mitjans internacionals que feia feredat, i fins i tot el venedor ambulant de cafès, un egipci que porta set anys a Dinamarca, m'ha comentat: hi ha algun acte polític especial perquè no para d'entrar gent.

Em situo dempeus al final de l'auditori, i mentre faig temps els pregunto a unes noies, quin interès els porta allà. Em responen que són de Noruega, cursen estudis de Ciències Polítiques a la Facultat de Copenhaguen i estan molt interessades en el debat perquè n'han vist imatges de la repressió policial als mitjans i no acaben d'entendre com un estat pot atonyinar als seus ciutadans pacífics per voler votar. Han vingut a informar-se. Al lloc també hi ha molts catalans animats per veure al MHP en directe, veure'l els fa contents. També n'hi ha una que no està d'acord amb el famós procés, i despleguen una bandera espanyola amb un brau ben gran. Hi ha espai per a tothom, també pels garants de la "unidad de España" que han vingut a prendre nota i a fer algunes fotos de l'acte. Entra dins del joc, com és obvi.

Al meu costat, se'm presenta un català que fa un any que viu a Dinamarca i ben aviat tornarà a Catalunya amb la dona i la filla: "Jo era unionista, però després de l'1-O ja no ho aguanto més; és inconcebible veure què estan fent amb els Catalans" -em comenta. I si, com diuen a la meva terra, si surts a l'estranger segur que et trobes a algú de Reus. Unes noies estudiants de màster. I sí, eren de Reus, i molt amables.

Com una pop-star i aplaudit pels assistents, el MHP Carles Puigdemont fa la seva entrada a l'auditori i els flaixos i els càmeres l'envolten per copsar les primeres imatges. Amb puntualitat danesa, ha començat l'acte amb una presentació per part del moderador, el sr. Mikkel Vedby Rasmussen, que ha recalcat que era un acte acadèmic i que el problema que Espanya té amb Catalunya "no és el seu negoci", deixant clar que la Universitat és un lloc de debat, entesa i diàleg de totes les opinions.

Carles Puigdemont inicia la sessió fent un breu repàs als antecedents que han portat a Catalunya a viure la situació actual, exposant d'una manera planera i entenedora en quin punt ens trobem. La cara d'estupefacció dels assistents locals era un poema; el silenci, sepulcral. Després de la intervenció, aplaudiments.

Entra en escena el professor Christian F. Rosboll que després d'una sèrie de plantejaments i paradigmes polítics, deixa caure els seus punts de vista que són recollits per Puigdemont. En el torn de rèplica, aquest l'hi dona la seva opinió amb respecte. El president vol diàleg amb l'estat espanyol, l'han demanat en 18 ocasions. No defalliran en continuar el projecte del que la majoria de la ciutadania de Catalunya els ha atorgat en les darreres eleccions.

Seguidament, entra en escena la directora del Centre de Política Europea del Departament de Ciències Polítiques de la Universitat de Copenhaguen Marlene Wind, que només arrencar ja ha dit que no era experta en la política interior espanyola, i que el president faria bé en agafar un bolígraf perquè ella estava allà per provocar-lo i portava una bateria de preguntes. I així ha sigut.

La professora li ha etzibat un reguitzell de preguntes com si s'hagués informat en mitjans de comunicació espanyols. La cara de sorpresa del president era evident, però prenia nota de tot, i en el torn de rèplica li ha respost de forma àgil, clara i argumentada, fins al punt de deixar palès que aquest procés ha volgut ser i serà: pacífic, dialogant, inclusiu i per a tots els catalans. El problema és que Espanya no vol reconèixer a Catalunya com a subjecte polític.

Torn obert de tres preguntes dels assistents i aplaudiments. El moderador ha demanat sortir ordenadament de la sala, però s'ha format una massa de gent i periodistes que volien interpel·lar el president. Corredisses pels passadissos de la facultat entre crits de "Catalunya Lliure" i "Freedom political prisoners". La pressió era tal, que en una porta s'ha hagut de formar un embut per tal de garantir-li uns metres de distància per arribar al cotxe.

Abans de pujar al cotxe, un peruà resident a Dinamarca que ha demanat festa a la feina, havia residit uns anys a Castelló i proclama: "me he hecho una foto con él, y he venido porqué yo le sigo. Este señor los tiene bien puestos".

Agradi o no, qüestió de gustos, jo he vist molts periodistes per només ser un problema domèstic.