La tarifa mitjana passarà dels 0,5354 euros el metre cúbic actual als 0,547. El president del CAT, Joan Alginet, ha remarcat que l'increment de tarifes se situa força per sota de l'increment de l'IPC dels últims anys que les administracions locals traslladen a les seves ordenances i que ha estat necessari un "treball exhaustiu i de cirurgia fina" per limitar el trasllat dels majors costos als consorciats . "Venim d'un exercici en el qual vam fer un gran esforç per congelar la tarifa perquè el context obligava però les filigranes econòmiques que veníem fent han impedit mantenir la congelació", ha adduït.
Segons la cap de finances i control del CAT, Sandra Simó, s'han retallat un 2,17% en el cost tarifari de l'energia, un àmbit en el qual, per la seva activitat, l'ens està considerat com un consumidor intensiu. També s'ha reduït despesa en els reactius utilitzats per potabilitzar l'aigua. Tot plegat, segons Simó, permet compensar l'increment de costos fruit per l'escalada de la inflació i de l'Euríbor.
Tot i aquest anunciada política de control de la despesa, Alginet ha anunciat que s'executaran 40 mesures dins d'un pla d'inversions que suma 14 milions d'euros. D'aquests, ha avançat, uns 5,8 milions es destinaran a l'ampliació i modernització del laboratori de la planta potabilitzadora de l'Ampolla, així com la construcció d'un magatzem per a grans voluminosos, com canonades. Se seguiran també implementant els plans estratègics i de digitalització.
Més demandants, menys consum
De cara l'any vinent, les previsions de consum d'aigua dels consorciats van a la baixa després d'haver-se incrementat entre un 2 i 2,5% aquest 2023. Així, es passaria dels 77,7 hectòmetres cúbics previstos enguany als 76,5, segons el director gerent de l'ens, Josep-Xavier Pujol. "No és un gran descens. La previsió és que tard o d'hora plogui i hagin recursos municipals que suportin i pugin complementar els recursos que aportem a ajuntaments i a indústries. No hi ha cap fet objectiu per dir que hi haurà menys consum", ha certificat.Aquestes previsions, a priori, no s'han de veure alterades pel creixement de peticions per connectar-se a la xarxa del minitransvasament de l'Ebre. Segons Pujol, la sequera i la manca de recursos ha disparat aquesta major demanda. "Hi ha hagut una intensificació per tenir connexió en alta que asseguri l'abastament a llarg termini", ha afegit. Són els casos de la Conca de Barberà, l'Espluga de Francolí, Botarell, les Borges del Camp, l'Alforja o Riudecols, entre d'altres. Municipis petits, apunta, amb un consum baix respecte la concessió global. Alguns ja formen part de l'ens com a consorciats i d'altres tenen pendent redactar el projecte de connexió. Altres ajuntaments, com Reus, han hagut d'estirar més dels recursos del CAT que no pas dels propis.
La sequera, a més, està dificultant la gestió de l'aigua transvasada al Camp de Tarragona. El "cabal mínim" que des de fa més d'un any i mig circula pel tram final de l'Ebre obliga l'ens a "fer una més bona dosificació dels reactius i increment de costos" per aconseguir neutralitzar i diluir la contaminació que baixa pel riu. "No és el mateix la càrrega contaminant diluïda amb un mínim que amb un cabal mig de l'Ebre. S'han de fer més esforços econòmics per incrementar dosificacions i contrarestar efectes negatius que pot tenir aquesta càrrega contaminant al tram final de l'Ebre", ha resumit Pujol.
