Rafel Español és responsable nacional del sector de la Fruita Seca d’Unió de Pagesos i veí del Morell. Denuncia la passivitat del Govern i considera que cal actuar per evitar la desaparició del sector de l'avellana. Lamenta que els preus aquí siguin plans mentre que a altres països tenen les seves pujades i baixades. Alerta que no es poden perdre més hectàrees d'avellaners perquè deixarà de ser viable. Carrega contra la Llotja de Reus per fixar uns preus tan baixos, que no els permeten ni cobrir les despeses de producció. 

- En quin estat de salut es troba el sector de l'avellana al Camp de Tarragona?

- Des del 2017 arrosseguem preus que estan molt per sota del preu de cost. L'any 2018, al març, hi va haver una ventada molt forta quan els arbres brotaven que els va deixar tots trinxats. Va fer caure la brotada, que és d'on surt el fruit i per tant, va generar pèrdues. A més, quan va arribar l'hora de recollir-les, va començar a ploure, quan aquí al Camp de Tarragona a l'agost no plou mai. També va fer mal temps al setembre i a l'octubre, plovent molt sovint i quan plegàvem les avellanes estaven mullades i això provocava que s'haguessin de passar pels assecadors. La humitat va provocar que les avellanes es podrissin, van baixar els rendiments. Pocs quilos, poc rendiment i mal temps, es va ajuntar tot. Ara bé, a tot això cal sumar-hi la crisi interna de Turquia, que és el principal productor d'avellanes, que va fer que la seva moneda es devalués molt. Això va provocar que el preu internacional baixés en picat. Es van ajuntar tres condicions que mai les veuràs juntes, poca collita, poc preu i nefasta climatologia a l'hora de plegar.

- Què van poder salvar de la collita?

- Els pagesos només van produir un 30%, la resta es va perdre per les ventades i les pluges. Això vol dir, un 70% de pèrdues. Almenys feia entre 15 i 20 anys que no teníem un any tan dolent d'aigua com aquest. La collita, de cada trenta o quaranta se'n veu una de tan dolenta. Això, i que el preu és ruïnós, ha deixat el sector molt tocat. Per això nosaltres, al setembre vàrem parlar amb la consellera per poder fer un pla de xoc per pal·liar aquesta situació. Ela arbres, afectats per qüestions meteorològiques, tarden un parell d'anys a remuntar. Per això demanem un pla de xoc amb unes mesures per a tres anys perquè el sector es pugui aguantar, si no difícilment podrà fer-ho.

- És un sector que sempre ha d'estar en lluita?

- Nosaltres només demanem una viabilitat. Quan deixem una crisi, estem un parell d'anys que ens recuperem i després en tornem a patir una altra. No se sap perquè però així funciona. Sobretot patim per qüestió de preus.

- Què ha d'incloure el pla de xoc que demanen a Agricultura?

- Demanem mesures urgents i necessàries per als que fem l'avellana com la recuperació de l'ajut d'Estat de 120 euros per hectàrea i complementar-ho amb un ajut de minimis de 280 euros per hectàrea durant tres anys. També que hi hagi l'adequació dels mòduls de l'IRPF i mesures concretes per als joves incorporats a través del conreu d'avellaner. Ara bé, per a tenir liquiditat dels productors, caldria que es poguessin demanar crèdits a l'ICF a un interès zero, tant per als joves com per als pagesos professionals, per poder pal·liar aquesta situació.
 
- S'ha implantat alguna mesura?

- El tema dels mòduls de l'IRPF no hi ha problema. De la resta, no sabem res. A Madrid ens van dir que depèn del que faci la Generalitat que ells completarien amb el que podrien. El joc del gat i la rata no funciona, algú s'ha de mullar perquè les avellanes les tenim aquí, al Camp de Tarragona i una part a Girona.

​[blockquote]"El joc del gat i la rata no funciona, algú s'ha de mullar perquè les avellanes les tenim aquí"[/blockquote]
- El sector de l'avellana està en perill?

- Jo li veig molt futur. A França, que no tenien cap, l'any 1986 van començar i ara ja ens passen la mà per la cara. A Itàlia sempre n'hi ha hagut, també a Polònia. Inclús a Amèrica, que no se'n feien, ara ja en fan 50.000 tones i a Austràlia s'estan fent proves. Se'n van plantant. Aquí, que als anys 90 hi havia 33.000 hectàrees, gran part al Camp de Tarragona, ara només en queden 9.000 aquí i 1.000 a Girona. Només 10.000 hectàrees. Si això baixa, en tres anys podríem arribar a les 6.000 hectàrees i això ja no és res.

- S'entén que la situació del sector no només afecta els pagesos, sinó també a la resta que d'una manera o una altra viu de l'avellana.

- Això mateix. Les infraestructures que tenim com les cooperatives, els magatzems o inclús algun taller que es dedica a la reparació de màquines agrícoles, hauran de tancar portes. Les empreses que es dediquen a la instal·lació i reparació del rec, a les bombes, tot això també se'n ressentiria. Una cosa s'emporta l'altra. Si anem despoblant els pobles agrícoles, rurals, tot acabarà sent ciment, indústria i terres abandonades. I això no es pot permetre.

- Qui fixa els preus?

- La Llotja de Reus és qui fixa els preus. Segons el seu règim intern, el fixen els operadors. Això és el que ens diuen i val més creure-ho que no veure-ho perquè a vegades hi he anat i no veig que funcioni així. L'avellana funciona molt diferent de l'ametlla, que n'hi ha a tota Espanya. Les avellanes estan aquí, totes, i inclús, les de Girona fan cap aquí. Qui ho marca, ja sabem qui és. Les avellanes de Turquia i d'Itàlia tenen uns preus que es mouen, l'avellana d'aquí està aturada. Com que el mercat de l'avellana és petit, diem que està intervingut. N'hi ha quatre que posen el preu i s'ha acabat. No hi ha gens de transparència.

[blockquote]"Com que el mercat de l'avellana és petit, diem que està intervingut. N'hi ha quatre que posen el preu i s'ha acabat"[/blockquote]
- Com varien els preus aquí i a fora?

- Si agafa les gràfiques de la Llotja de Reus, i veurà com fa un any que estem amb una gràfica plana, en canvi, veus la de Turquia o la d'Itàlia i s'hi veuen oscil·lacions. Aquí tenim uns preus parats i sempre són els més baixos. Ja fa cinc mesos que vàrem parlar amb la consellera i res. Sempre hem fet el que ens han manat i sempre hem hagut d'anar estirant al davant.
 
- Quan li costa al pagès fer un quilo d'avellanes?

- Nosaltres comptem que per fer un quilo d'avellanes amb closca ens costa 2 euros i ens en paguen 1,5 euros, un preu molt per sota. Quan vas a la botiga, per exemple el compres a gra i a 20 euros el quilo, i aquest nosaltres el cobrem a 3,5 euros. L'any passat ja perdíem diners i enguany, a banda que no se n'han collit, les poques que hem plegat han fet baixar el rendiment i encara cobrem menys. A banda, també hem hagut de pagar les despeses d'assecar la humitat i si s'havia de triar, perquè n'hi havia de podrides, també ho hem hagut de pagar i a sobre hem estat penalitzats, ja que pagues per la feina però només cobres les avellanes bones.

-Cada any hi perden diners, doncs?

- El sector ja està tocat, cada any anem perdent diners i enguany s'ha ajuntat tot. Durant els anys que les coses anaven bé, tampoc ens han deixat fer cap coixí econòmic perquè hi ha hagut temporades que hi havia fins a dos euros de diferència entre el preu de la nostra avellana i la de fora. Això vol dir que jo amb les meves avellanes podia haver fet 10.000 o 15.000 euros més i que no els he pogut guanyar per culpa dels preus.

[blockquote]"Això vol dir que jo amb les meves avellanes podia haver fet 10.000 o 15.000 euros més i que no els he pogut guanyar per culpa dels preus"[/blockquote]
- Per què creuen que s'ha permès que s'arribi a aquesta situació?

- No sabem per què però estem així. Jo li veig futur però si des d'aquí no n'hi veuen, que siguin clars i que no facin patir a la gent. Que siguin valents i si no volen que tirem endavant, que ens diuen que ho deixem i que canviem però que ens diguin què hem de plantar-hi en aquesta zona. Només demano que siguem com els italians o els francesos, ja que la manera de treballar entre ells i nosaltres és molt semblant. Ara bé, la diferència és que hi ha planificació del govern, de com i quan s'han de fer les coses. Aquí ho deixem tot, no hi ha planificació i com que és el pagès qui hi arrisca, doncs endavant.
 
- No sembla que sigui massa just tot plegat.

- El que em fot és que jo no em guanyo la vida i el consumidor, quan arriba a la botiga, diuen que no sap per què ens queixem si han de pagar el quilo d'avellanes a 20 euros. Ell paga 20 euros però jo en cobro 3,5, com a molt. Hi ha molta diferència i això vol dir que algú fa molts diners i no som els pagesos. M'agradaria que tots ens poguéssim guanyar la vida però desgraciadament no és així.

[blockquote]"M'agradaria que tots ens poguéssim guanyar la vida però desgraciadament no és així"[/blockquote]
- Es produeix molta avellana a Catalunya?

- Les avellanes que fem a Catalunya són només el 40% del que es consumeix a Espanya. Ja no en fem ni per cobrir les necessitats d'aquí. Les hem de comprar de fora. No entenem com tenint-ne aquí no es potencia el sector per poder cobrir la demanada, almenys la del país. El 40% que en produïm, està en risc i quan no n'hi hagi, en vindran de fora i ens faran pagar el doble de preu. Quan no en tinguem, què farem, no en menjarem?

- Per demanar explicacions i una sortida al sector han convocat una tractorada.

- Exacte, aquest dimecres, a les 9 h arrencarem de la Rambla del Morell fins a la seu dels Serveis Territorials del Departament d'Agricultura a Tarragona. Un cop allà farem un acte de protesta exigint respostes, volem saber on som i què podem fer. Volem saber què pensa fer el Govern en aquest aspecte. No volem començar ni la primera ni la segona ni la tercera guerra de l'avellana, només que s'actuï perquè això, com deia, li ve de tres anys. Si es perden més hectàrees, ja no serà viable.