La Setmana Santa arriba al seu punt àlgid amb la celebració de bona part de les professons i viacrucis d'aquests dies. Alguns municipis tarragonins compten amb expressions, costums i tradicions del tot genuïnes que fan única la jornada. En alguns casos, fins i tot, els actes han estat catalogats com a Festa Patrimonial d'Interès Nacional per part de la Generalitat de Catalunya. Avui TarragonaDigital t’apropa les millors propostes per gaudir de la fe i la tradició a casa nostra.

La Selva va al Calvari

La Setmana Santa de la Selva del Camp és un d'aquests exemples. La festa, mantinguda pels convilatans i especialment per la Confraria de la Sang, ha estat motiu d'interès cultural, participatiu i turístic. Per això, la Selva compta amb una alta participació popular i amb un seguit de característiques molt pròpies, amb un esment especial al viacrucis al camí del Calvari, també declarat Element Festiu Patrimonial d'Interès Nacional.

L'extraordinària bellesa plàstica de la professó de Divendres Sant a les 7.00 h del matí, que surt de la població traspassant la riera i enfilant el turó del Calvari; el silenci trencat pel so de les llances dels armats i les melodies musicals, moltes d'elles autòctones, que acompanyen els diferents Misteris; la recuperació del Ball de la Mort, d'origen medieval i únic a la nostra província, que s'interpreta a la professó del Sant Enterrament; la participació activa de famílies senceres, i el caràcter festiu que comporta; el sentiment de pertinença compartit pels selvatans/es; el retrobament de selvatans residents fora vila... són elements que configuren la vivència única i tradicional de la Setmana Santa.

Les Tres Gràcies a Reus

Si un element defineix la Setmana Santa a Reus són les Tres Gràcies. A les ordinacions de la Reial Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Reus, del 30 de març de 1784, es fa esment a una professó, més o menys reglamentada, per al trasllat de la imatge de la Prioral al temple de la Sang.

Els Homes de Ferro, anomenats també el bon lladre i el mal lladre, custodien la imatge del Sant Crist, tant durant el trasllat com en la funció de l'Agonia. Són dos penitents característics de la Setmana Santa reusenca, que van vestits amb arnesos de combat del segle xvi, força pesats. Es considera que tenen origen medieval, precedents dels actuals armats, i que ja d'antic custodiaven la imatge en les professons, i segurament van ser incorporats procedents d'altres celebracions.

El fet de girar la imatge del Sant Crist de la Sang de cara al poble sembla que fou realitzat per primer cop el 1907. El portador d'aquell any era Josep Colom i Marca, qui abans d'entrar a l'església va deturar-se i es va girar de cara al poble perquè la gent present pogués demanar millor “les tres gràcies”, tot responent de ben segur a una tradició que ja feia molts anys que els reusencs devien celebrar.

Matar la Serp a Riudoms

A Riudoms, cada Divendres Sant maten una serp a la plaça de l'Església. A les 9.00 h del matí, es duu a terme aquesta escenificació, no pas amb un animal viu, sinó amb una bèstia de fusta i plàstic. La particularitat és que cada any és designada una persona diferent per dur a terme l’acció, escollida per la Confraria del Fiscorn.

L'origen d'aquest costum tan singular es troba fa uns 75 anys. Segons expliquen des de la confraria, la parròquia no tenia diners per pagar el músic que toca el fiscorn que acompanya i marca el ritme de la coral a les processons; d’aquí que un grup d’adolescents va reunir diners perquè no faltés qui toqués l’instrument de vent, gest que va donar peu a la fundació de la Confraria del Fiscorn.

Sobre això, en acabar la professó de les Creus, del Divendres Sant, els joves es van topar amb l’Antoni Anguera, conegut entre els convilatans com el Ton de la Florinda, pagès que tornava del tros, el qual comentà als nois de com acabava de matar una serp al mas. Per si mai es trobaven amb un rèptil d’aquesta mena els digué que per matar-la de forma segura «la serp s’ha d’agafar amb la mà esquerra i amb una canya fresca donar-li un fort cop al cap». Cada any, després de la processó l’home repetia reiteradament als joves el mateix procediment de la "matança de la serp".

La professó del Sant Enterrament a Tarragona

La professó del Sant Enterrament és el moment més esperat de la Setmana Santa tarragonina, en la qual participen més de 4.000 confrares davant l’atenta mirada dels visitants. I és que la història sempre és present a Tarragona. I no només pel gran atractiu turístic de la ciutat, el llegat arqueològic romà de Tàrraco, sinó també per les tradicions. En donen fe els documents escrits, com els que testimonien que ja des de l’Edat Mitjana, a mitjan segle XVI, s’hi celebrava la Setmana Santa gràcies a la dedicació d’associacions i germandats. La primera prova documentada de la celebració de la Processó del Sant Enterrament pels carrers de la Part Alta, el centre històric de Tarragona, és de l’any 1550.

La sortida de la professó és a les 19.30 h des de l’església de Natzaret i el recorregut, enmig del fervor popular, passa pels principals carrers i places de la Part Alta per finalitzar a mitjanit en aquesta mateixa església, ubicada a la plaça del Rei. Ha estat declarada Element festiu patrimonial d'interès nacional'per la Generalitat de Catalunya al 2010, hi participen els armats de La Sang i les tretze associacions de Setmana Santa que acompanyan els respectius passos (vint en total).

El Viacrucis al Pla de Santa Bàrbara a Montblanc

La Setmana Santa de Montblanc és una de les celebracions més antigues de la demarcació. Ja al 1601 es té constància de l'existència de la Congregació de la Puríssima Sang, entitat que encara avui organitza els actes d'aquesta festivitat. La professó del Sant Enterrament de Divendres Sant a la nit és l'acte central de la Setmana Santa a Montblanc. Amb més de 400 anys d'història, encara recorre els mateixos carrers per on ho feia segles enrere.

Ara bé, un dels actes més genuïns es troba al matí. La jornada comença amb el tradicional Viacrucis, que parteix de l'església de Santa Maria i arriba fins al pla de Santa Bàrbara. L’espai ofereix vistes espectaculars i converteix l’acte en un dels més bonics de la Setmana Santa tarragonina.

Durant el dia, els armats custodien el Sant Crist a l'església de Sant Miquel fins al vespre, moment en què es fa la recollida dels passos i imatges que desfilaran a la processó de la nit, transportant la vila al seu passat amb una atmosfera solemne i carregada d'emoció