L'Ajuntament de Reus va engegar el passat 6 de novembre una prova pilot de reordenació del trànsit als carrers del centre històric de la ciutat. D'acord amb el nou sistema de mobilitat, els vehicles que disposin de l'autorització municipal podran accedir-hi en unes franges horàries definides, variables segons la tipologia de carrer i la intensitat de vianants.
Aquest període de prova, que s'allargarà fins al 31 de gener del 2024, funciona mitjançant uns lectors de matrícules, una pilona automàtica i un intèrfon connectat amb el centre de control per resoldre possibles incidències. De fet, l'inici al 100% de la prova pilot es va fer dijous 9 de novembre, després que s'ajustessin aspectes tecnològics de l'accés situat entre els carrers de Santa Anna i La Selva del Camp.
L'objectiu de tot plegat és implementar polítiques de mobilitat sostenible i de pacificació del centre amb la voluntat de millorar els nivells de qualitat de l'aire, el llindar de sorolls i, per tant, la salut de la ciutadania. Amb tot, però, aquests primers dies ja s'han evidenciat les limitacions que suposen les noves franges horàries d'accés pels comerciants locals, en aquest cas, del raval Santa Anna.
Necessitats dels comerciants
Tot i que el nou pla de mobilitat replica els models ja consolidats a la plaça Mercadal i els carrers Llovera i Monterols, que el 'tancament' dels carrers sigui a les onze del matídificulta la descàrrega de productes per molts dels comerços del centre de Reus.
Els repartidors troben diferents punts d'accés al raval: plaça Catalunya amb raval de Santa Anna, carrer de Santa Anna amb carrer Selva del Camp i raval de Santa Anna amb carrer Santa Anna. Això sí, només poden circular-hi de 2 de la matinada a les 11 hores.
"Es troben amb el conflicte que els comerços i restaurants obren en un horari -majoritàriament a les 10 del matí- i ells tenen un horari de sortida marcat per acabar els repartiments", evidencia Marc Nuibó, representant comercial del raval de Santa Anna. "Si els transportistes venen més tard i no poden parar, marxaran sense descarregar", apunta un altre botiguer del carrer.
Al lector de matrícules i la pilona del carrer Santa Anna es van detectar les primeres incidències en el nou sistema regulador de l'accés Foto: Sandra Pérez
Propostes dels comerços
Diferents comerciants de la zona del raval de Santa Anna exposen alternatives o suggeriments al projecte de reordenació del trànsit al centre. Per exemple, Nuibó assenyala que "en carrers més amples, com el raval o altres per on antigament ja havien circulat els vehicles, es podria allargar una hora més".
L'amplada d'algunes vies permetria, segons el botiguer, compatibilitzar l'estada de vianants i el pas dels vehicles. De fet, el propietari de la Bodega La Parra es fonamenta en el model de mobilitat de Girona, que precisament segueixen aquest sistema que ell planteja.
També, explica que han demanat a la regidoria corresponent que s'ampliï el temps de càrrega i descàrrega de 20 minuts a mitja hora. Molts dels comerciants s'autoabasteixen i així tindrien més temps per anar i tornar al seu local, més enllà dels mateixos repartidors que carreguen amb carretilles. A més, Nuibó afirma que "proposaran que els comerciants també tinguin el mateix accés que els veïns".
Ampliar els horaris
Alhora, des de la Matalasseria La Glòria, Antonio Cabestany demana que "els deixin al migdia una hora o una hora i mitja extra, ja que amb les pilones automàtiques seria fàcil controlar hores d'entrada i sortida, i les botigues tindrien una 'finestra' per carregar i marxar en franges horàries menys comercials" i, per tant, de menor afluència de vianants.
"Arribarem a un punt, sino, en què ens trobarem que els transportistes vindran més aviat i haurem d'obrir les botigues abans, provocant soroll al carrer també més aviat", reflexiona Cabestany. Això comportaria queixes veïnals a la zona, considera.
Només els vehicles amb autorització municipal poden accedir als carrers del centre d'acord amb la nova reordenació del trànsit Foto: Sandra Pérez
Marc Nuibó afegeix, en consonància, que "es podria buscar a quines hores hi ha menys persones al carrer per donar pas als vehicles i assolir aquesta convivència". I, al mateix temps, un equilibri entre necessitats i solucions. "No ha de ser llibertat en excés, però sí millorar alguns aspectes per facilitar el dia a dia als comerços", conclou.
Valoracions del Govern
El mateix dia de posada en marxa de la prova pilot, l'alcaldessa reusenca, Sandra Guaita afirmava que, des de l'Ajuntament, "són molt conscients que els primers mesos, tant pel mateix servei municipal com pels usuaris, ha de ser un procés d'adaptació". Així mateix, explicava que havien mantingut diverses reunions prèvies amb els comerciants i s'havia fet un bustiatge als veïns informant del canvi en la mobilitat.
Al mateix temps, la regidora de Seguretat Ciutadana i Convivència, Dolors Vàzquez, descrivia en un comunicat "el reforç de la presència d'agents de la Guàrdia Urbana i l'acompanyament que s'està fent als veïns que accedeixen a la zona centre".
A partir d'ara, es recolliran les diferents casuistiques i necessitats per "acabar de perfilar quin és el model de circulació òptim per als vials del centre històric", afirma la regidora. I aquestes necessitats es regiran, paral·lelament, per uns objectius de mobilitat sostenible, segura i saludable que aposta per la pacificació.
Imatge d'arxiu dels inicis del desplegament de la Zona de Baixes Emissions a Reus Foto: Jordi Olària Gras
Desvinculat de la Zona de Baixes Emissions
Tot i la implementació de les restriccions per la Zona de Baixes Emissions (ZBE), aquestes no estan estrictament lligades a la nova mobilitat del raval de Santa Anna. "Hi estem obligats per llei com a municipi de més de 50.000 habitants, però Zona de Baixes Emissions no vol dir que no es puguin circular vehicles", explica Guaita.
Aquesta iniciativa forma part dels objectius de vianalització del centre de la ciutat i no està vinculada directament, per tant, al desplegament de la ZBE. En aquesta línia, l'alcaldessa exposa que "s'estan estudiant les línies que marca la Generalitat i es faran reunions amb diferents actors locals". "A Tarragona també ho estan treballant i ho farem conjuntament perquè ambdues ciutats 'funcionin' en les mateixes condicions", afegeix.