Entitats LGBTIQ+ d'arreu d'Europa debaten sobre el fenomen del sexili a l'Espluga de Francolí

Aquest projecte, emmarcat en el programa Eramus+, pretén "desmuntar la dicotomia entre la ciutat com a espai segur i els pobles com a llocs violents"

  • Un grup de joves debaten sobre el l'exili sexual a l'Espluga de Francolí. -
Publicat el 27 de juny de 2025 a les 15:13

Una vintena de persones d'arreu d'Europa que formen part d'entitats LGBTIQ+ en entorns rurals s'han concentrat aquesta setmana a l'Espluga de Francolí per debatre sobre el sexili en el marc del projecte 'Erasmus+ Overcoming Sexile: LGBTIQ+ Ruralities' de la Unió Europea. El sexili o exili sexual és un fenomen que força a les persones del col·lectiu LGBTIQ+ a abandonar el seu lloc d'origen per la falta d'acceptació de la seva identitat o expressió de gènere, o l'orientació sexual.

La dinamitzadora del programa i membre de La Bastida, Bàrbara Casas, explica a l'ACN que pretenen "desmuntar la dicotomia entre la ciutat com un espai segur i els pobles com a llocs violents". "No és veritat sempre, depèn de cada context", afirma.

En pobles petits, "la mentalitat encara és molt tancada, conservadora"

L'Andon Popovski és d'un poble de 3.000 habitants de Macedònia del Nord. Va marxar-hi quan va començar a estudiar a la universitat i no hi ha tornat fins fa pocs mesos. Diu que al seu territori la població està envellida i està acostumada a "la cosa tradicional". Per tant, el col·lectiu LGBTIQ+ té un encaix "problemàtic". Ara treballa a l'ajuntament com a urbanista, però diu que no se sent "segur". "L'entorn no m'agrada, no tinc suport, he de tenir molta cura amb el que dic perquè si la gent s'adona de qui soc i què soc, poden posar-se en contra meva", explica.

Popovski diu que se sent "trist i deprimit" i és una de les persones que aquests dies s'ha desplaçat fins a la Conca de Barberà per reflexionar sobre el paper de la dissidència sexual en els entorns rurals i, concretament, sobre el sexili. De fet, confessa que preferiria viure a Bulgària.

Un altre testimoni, l'Evita Tentere, es va criar en un poble de Letònia de 7.000 habitants, però ha marxat a estudiar Daugavpils, la segona ciutat més gran del país. Considera que "la mentalitat encara és molt tancada, conservadora". "És molt difícil dir la teva opinió o ser tu mateix perquè tothom et jutjarà. Per això intento viure en ciutats més grans on hi ha més pensament de futur i una mentalitat més jove", destaca.

Tots dos estan preocupats per l'auge de l'extrema dreta. Tentere diu que és un "problema", ja que "farà que els joves vulguin marxar perquè no se senten segurs, acceptats". L'Andon apunta que Macedònia ja és un país "molt conservador i tradicional", però remarca que ara s'està anant encara més "enrere". "Està en perill la nostra comunitat (LGBTIQ+)", lamenta.

Realitats diferents

A l'Espluga de Francolí s'han reunit joves d'arreu d'Europa, coincidint amb la setmana reivindicativa i festiva de l'Orgull Rural, organitzat per l'associació Orgull Espluguí (OE). Han fet activitats, tallers i formacions. A banda de Letònia i de Macedònia del Nord, n'hi ha de Grècia, Itàlia, Ucraïna, Turquia, Albània, Portugal, Països Baixos i Espanya. La dinamitzadora de l'activitat subratlla que tots ells viuen realitats molt diferents. "Tenim països que en drets LGBTIQ+ és dels més avançats que hi ha, i d'altres com Ucraïna o Geòrgia que pel que fa a drets reconeguts estan molt lluny, i també hi ha més violència explícita socialment".

Fins i tot dins de cada país hi ha dissemblances. "A l'estat espanyol o a Catalunya trobem llocs on la gent pot viure súper obertament i no ha tingut entrebancs relacionats en el gènere i la sexualitat, però al mateix temps trobem persones amb experiències molt dures i traumàtiques", assenyala Casas. L'Helena Rodríguez forma part de l'OE. Ella és de Barcelona i va mudar-se a l'Espluga de Francolí. "En comptes d'haver-me exiliat, jo he vingut a viure el meu dia a dia aquí, i tinc una vida més oberta que a Barcelona", celebra.

Un dels objectius d'aquest projecte també és treballar com fer front al sexili des dels entorns rurals. Tant l'Andon com l'Evita consideren que l'experiència de l'Orgull Espluguí és un referent. L'entitat va formar-se arran de l'assassinat del Samuel Luiz, el 2021 a Galícia al crit de "maricó".

Orgull Rural

El president de l'Orgull Espluguí, David Baena, comenta que en els entorns rurals el col·lectiu LGBTIQ+ té més "dificultats que a les grans ciutats" a l'hora d'accedir a una sanitat de "qualitat" o de trobar espais "segurs", per exemple. Des de l'Orgull Espluguí treballen per revertir aquesta situació i evitar el sexili: "Volem demostrar que viure en un poble és totalment segur, que poden tornar i que es poden quedar".

Aquest cap de setmana, l'Espluga de Francolí oferirà una programació diversa en el marc de l'Orgull Rural, el festival LGBTIQ+ del Camp de Tarragona. Aquest divendres 27 de juny, a les 18.45 hores, s'inaugurarà l'exposició fruit del programa Erasmus+, amb reflexions sobre l'exili sexual. A partir de les 20.30 hores serà el torn de la valenciana Sandra Monfort i després hi haurà el concert de Gregotechno, i Perla Negra DJ tancarà la nit.

Dissabte 28 de juny hi ha diverses activitats en què destaquen la manifestació – cercavila a les 19 hores, el pregó del periodista Toni Cruanyes, a les 20 hores, i a partir de les 21 hores, les actuacions del cantautor tarragoní Eloi Duran, el xou de Manuela Trasobares i el concert del grup mallorquí Fades.