Tot i els avenços en la generació d'energia renovable, l'Estat espanyol encara depèn en gran manera de la importació de combustibles fòssils i es considera un país a "mig camí" en el procés de transició energètica dins del context europeu. Per complir amb els objectius del Pacte Verd Europeu, que preveu que els països europeus assoleixin la neutralitat climàtica l'any 2050, és imprescindible transformar el sistema energètic i aconseguir el suport de la ciutadania vers aquest procés.

Ara, un estudi liderat de la URV ha comprovat que l'acceptació ciutadana de les infraestructures energètiques no és homogènia i està condicionada per factors com la mida del municipi, la presència prèvia d'aquestes instal·lacions, el nivell educatiu, l'edat o l'ocupació dels individus. Aquesta anàlisi, que forma part del projecte SPECTRUM, posa de manifest la necessitat d'adaptar les polítiques de transició ecològica a les particularitats socioeconòmiques i territorials de cada regió.

Les centrals nuclears són millor valorades en municipis mitjans i grans

L'estudi mostra que la mida del municipi és un dels factors clau en l'acceptació de la instal·lació de noves infraestructures energètiques i assenyala diferències en aquesta acceptació segons si viuen en entorns rurals o urbans. Així, les persones residents a les grans ciutats tendeixen a mostrar una actitud més favorable a la instal·lació d'infraestructures energètiques que aquelles que viuen en zones rurals petites. Aquelles que viuen en ciutats mitjanes són les que mostren més acceptació envers la instal·lació de qualsevol classe d'infraestructura energètica, especialment les vinculades a les energies verdes.

També es destaca que les centrals nuclears són millor valorades en municipis mitjans i grans, amb una acceptació aproximadament un 6% superior a la dels pobles petits. La percepció ciutadana també es veu influïda per l'experiència prèvia amb aquest tipus d'instal·lacions. Les centrals hidroelèctriques generen actituds més favorables, mentre que les nuclears i els parcs solars tendeixen a reduir l'acceptació de noves instal·lacions similars.

Altres factors individuals també condicionen aquesta acceptació. Per exemple, les persones que treballen en el sector energètic mostren un suport un 10% més alt respecte a la resta de la població. A més, en termes generals, com més alt és el nivell educatiu, major és l'acceptació. En canvi, l'edat juga a la contra: per cada any, l'acceptació es redueix un 0,4%.

Finalment, l'estudi apunta que les persones actives al mercat laboral i les jubilades són més favorables a aquestes instal·lacions que no pas aquelles que no en formen part, com estudiants o persones que es dediquen a la cura de la llar.

Una mostra amb més de 7.000 persones

Aquestes dades posen en relleu que dissenyar polítiques energètiques sense tenir en compte les diferències territorials i socials pot comprometre l'èxit de la transició ecològica. Entendre què condiciona l'acceptació social d'aquestes infraestructures, assenyala l'estudi, és clau per impulsar un model energètic més sostenible i eficient, apunta l'equip investigador.

El projecte de recerca SPECTRUM, liderat per la Universitat Rovira i Virgili i finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats i els fons Next Generation EU, ha enquestat més de 7.000 persones en els últims mesos i ha revelat tendències significatives en la percepció social de les mesures adoptades de transició energètica, que posen sobre la taula marcades diferències d'opinió en funció de l'àrea de residència.