L'octubre és el mes de la salut mental i, des de fa uns anys, a la demarcació de Tarragona s'impulsen diferents iniciatives i programes per adreçar-se a la ciutadania i recordar la necessitat de visibilitzar el benestar emocional, les malalties mentals i un treball de prevenció que està més a l'ordre del dia que mai. La psicòloga Eva Llatser, especialitzada en coaching d'adolescents i adults, és la delegada territorial del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC), que va organitzar el passat mes de setembre la I edició de la Fira de Psicologia a la ciutat.
Llatser aborda la importància de l'assistència psicològica en tots els àmbits i etapes de la vida, com un acompanyament indispensable que proporciona eines per aprendre a gestionar diferents situacions. Per això, evidencia les mancances, tot i les passes endavant fetes, que encara té el sistema sanitari i que el suport institucional ha d'estar present vers les persones.
Quina importància té que municipis com Reus i Tarragona impulsin programes al voltant de la salut mental per conscienciar la ciutadania?
Penso que és clau perquè qui ha de liderar els treballs i els pilars de la societat són les institucions i l’administració. Llavors, que es posi en l’ordre del dia permet aquesta presa de consciència i fa que es doni una oportunitat a les persones perquè es parin a pensar que la salut mental és important i ha de ser prioritària a les seves vides. També, que la salut física i la salut mental, l’una sense l’altra no van enlloc; són complementàries per al benestar global. Que es programin activitats i xerrades, s’elaborin plans de prevenció o plans adreçats a grups d’edat… fa que es valori aquella part que de forma tradicional ha estat més amagada i no es treballava.
Ara es posa sobre la taula.
Exacte, cadascú ho vivia des de la seva soledat o des del seu entorn més proper, quan ha de ser d’abast públic.
Actualment, es parla molt de salut mental, les problemàtiques estan més en la superfície. Som més vulnerables?
Jo penso que no. Les persones som igual de resilients o igual de vulnerables que abans, però el tema s’està visibilitzant, i això és molt bo, i com que es visibilitza sembla que existeix el problema. Com se’n parla, existeix i, per tant, és quan es pot treballar. Mentre està contingut a l’ombra, queda en un plànol totalment individual i, llavors, hi ha el mateix patiment, però és fins i tot més profund i es viu des de la soledat. En canvi, quan s’explica, és un patiment, però amb recursos, eines, xarxes i unes entitats i administració que m’ajuden. Ara ho vivim de forma compartida.
El context sociocultural, els canvis polítics, les crisis econòmiques, etc, han condicionat aquest fet?
Sí, perquè s’ha vist i s’ha demostrat que és molt important per al desenvolupament de la persona; la societat ja no vol amagar aquestes coses. Des de la infància, és molt important que un infant se senti entès, que l’adult tingui empatia vers aquell infant ajuda a desenvolupar la seva autoestima, per exemple, la confiança en ell mateix. Abans no es tenia en compte l’empatia cap a l’altre, en l’àmbit de les emocions i els sentiments; era més pràctic, però ara sabem que no és tan senzill perquè les persones tenim quatre dimensions: la física, que la tenim claríssima, anem al metge, cuidem l’alimentació, fem exercici físic; la part social, que s’està visibilitzant i alimentant molt també; la dimensió mental, que són tots aquells aprenentatges que podem fer; i després la dimensió espiritual, amb l’autoconeixement, la resiliència, l’empatia… Les persones som holístiques i s’han de treballar aquestes quatre parts per igual.
Creu que aquest «xoc» entre dues maneres d’aproximar-se a la salut mental ha provocat el prejudici de «generacions de vidre»?
Sí, perquè sempre estem en evolució constant, és a dir, cada generació creix d'acord amb uns valors culturals que són inherents a la societat d’aquell moment. Llavors, com tot està en constant transformació, la gent jove d’avui en dia neix en una societat i un entorn que és totalment diferent del de la generació anterior, però la comparació sempre desfavoreix a les noves generacions perquè es veuen més vulnerables, però no és cert. Potser ho serien en el context anterior o posterior, però no en l’actual, perquè desenvolupen unes conductes i emocions més adaptades al moment present. I serà diferent, ni millor ni pitjor. De fet, a mesura que ens fem grans, les persones hem de fer un esforç per adaptar-nos i és això el que moltes vegades genera un malestar psicològic, perquè ens costa entendre com evoluciona el món i sempre posem una resistència al canvi.
Per això, reivindica anar a teràpia com una forma d’aprendre a gestionar qualsevol situació en qualsevol etapa vital?
La psicologia és una companya de vida, t’has de desenvolupar i adquirir eines per al teu dia a dia que no tens inicialment; però no només quan hi hagi un problema. Amb aquesta adquisició d’eines vas construint una personalitat resilient i fa que no pateixis tant ansietat com depressió, aquest seria el quid de la prevenció. S’ha de promoure la salut mental, conductes resilients, prendre consciència de l'autoconeixement i de l’autoestima. És molt important aquest acompanyament per construir el teu caràcter, la teva personalitat i la paraula clau és “conscient”, perquè no podem canviar allò de què no som conscients; un professional de la psicologia ajuda a viure la vida amb major consciència.
«No podem canviar allò de què no som conscients; un professional de la psicologia ajuda a viure la vida amb major consciència»
El departament d’Educació ha engegat recentment una campanya contra l’assetjament escolar, és bàsic començar a treballar en edats tan primerenques?
Totalment, per poder treballar les conductes de respecte, empatia i sobretot informar, perquè hi ha infants que no en són conscients i normalitzen conductes, que tant poden rebre com fer-les, però pensen que són normals i adequades. En canvi, si coneixen i prenen consciència, es poden adonar que allò que passa a l’escola no és correcte i que no s’ha de tolerar. Fins i tot, en nens petits que no saben que estan fent mal a una altra persona, no vol dir que els infants estiguin assetjant, però tenen conductes que fereixen els altres. És tan senzill com informar i educar sobre el tema per la cura d’un mateix i dels altres.
Les generacions actuals promouen cada vegada més la intel·ligència emocional i la responsabilitat afectiva. És un forma d’autoprotecció, és un símptoma d’avançar?
Sí, és una forma d’avançar i de progressar que posa la persona, cos i ment, en prioritat. Ara els adolescents i els joves són molt més conscients del què volen i què no, del que toleren. També és cert que ara hem posat nom a les coses, però que abans no tinguessin nom, no vol dir que no existissin; però ara les podem abordar. Ara diem “responsabilitat afectiva” quan abans era tractar correctament l’altre, és estimar l’altre com a tu mateix i això ja ho deien a la Bíblia. Identificar-ho et fa reflexionar i crear consciència per poder actuar.
Perquè hi pugui haver un canvi, quant a visibilització i per trencar tots els estigmes, calen més recursos per a la prevenció, més suport institucional…?
S’estan fent les primeres passes, penso que estem en el bon camí, però cal dotar de més professionals de la psicologia l’àmbit de l’atenció primària del sistema públic de salut. Perquè pugui arribar a tothom i no hi hagi tantes llistes d’espera o realment es pugui fer un tractament terapèutic de la manera més adequada i idònia. Actualment, les sessions es fan molt separades o distants en el temps i això no és el més favorable. També, s’estan fent grups de suport emocional als CAP. És cabdal, però, una dotació econòmica important per poder materialitzar tots els plans i les idees a què encara s’està donant forma.
«L'atenció psicològica no està a l'abast de tothom i és responsabilitat de l'administració que les persones tinguin l'assistència que necessiten»
Al final, acaba sent una qüestió econòmica el que determina l’accés a l’atenció psicològica, no tothom pot accedir al servei privat.
La gran majoria no s’ho pot permetre. Podem dir que l’atenció psicològica, actualment, no està a l’abast de tothom. I és responsabilitat de l’administració que les persones tinguin l’assistència que necessiten, en aquest cas, a nivell de salut mental, per estar bé en la seva vida.
Milloraria la salut mental de la ciutadania si tothom hi tingués accés?
Si tota la població tingués accés, evitaríem un consum de psicofàrmacs molt elevat. Espanya encapçala la llista de països en consum de benzodiazepines i altres ansiolítics. Això passa perquè no destinem les forces a prevenir-ho i, llavors, prescrivim medicació, que és el que fan els metges de capçalera, que no tenen la formació necessària per tractar un tema de salut mental. Un tractament psicoterapèutic, amb un tractament psicològic, evitaria el consum de fàrmacs.