El que va ser president del comitè d'empresa de l'Institut Municipal dels Serveis Socials de Tarragona (IMSST) ha declarat en la sessió d'aquest divendres del judici del cas Inipro que quan va veure per primer cop una factura li va sorprendre l'elevada quantitat de l'import —uns 8.000 euros mensuals— i que tenia un concepte "ambigu". L'extreballador ha explicat que va ser ell qui es va adonar dels pagaments per uns serveis que, segons ha dit, altres empleats dels serveis socials no sabien si es prestaven.
En aquest sentit, ha exposat, a petició de la Fiscalia, com va començar a sospitar que es podrien haver comès irregularitats amb l'empresa Iniciatives i Programes (Inipro) i els mateixos serveis socials. Tot va començar, ha dit, l'agost del 2012 quan es va produir una reunió a la seu de l'organisme municipal en la qual li va sobtar la camaraderia entre dos dels encausats i l'aleshores gerent dels serveis socials, Antonio Muñoz, també acusat. Després d'aquella reunió, Muñoz va demanar a una administrativa que registrés una factura.
"Ella va preguntar a què corresponia, perquè era quantiosa i el concepte no estava clar", però la resposta del gerent es va limitar a que obeís. "Aquell dia vaig veure la factura i de concepte hi havia alguna cosa ambigua tipus 'serveis prestats projecte associacionisme nouvinguts Tarragona'", ha declarat. El testimoni ha destacat que li va sorprendre que l'import eren uns 8.000 euros per només un mes de treballs, en un context en què els treballadors "tenien els sous retallats, els plans de pensions estaven congelats i no es cobraven pagues extres".
A partir d'aleshores, ha dit que es va dedicar a indagar a què feia referència la factura. "Cap treballador sabia d'on venia. Vaig trobar que era el mateix 'modus operandi' l'havien fet servir a Viladecans i altres llocs el 2008, i que el difunt gerent d'Inipro era un càrrec socialista; em va sobtar, eren moltes casualitats", ha afirmat.
Alertes al consell rector i retrets dels alts càrrecs
El moment que va trobar més destacat va ser durant el consell rector de l'IMMST del març del 2013, en el qual hi participava com a membre del comitè d'empresa. En la reunió, en la qual hi participaven els màxims responsables de l'organisme i representants dels diferents partits polítics de l'Ajuntament, es va presentar la liquidació del pressupost de l'any anterior. Allà va poder veure les factures mensuals d'Inipro. "Quan ho vaig preguntar a Muñoz, aleshores PP i CiU es van interessar pel tema", ha comentat.
Alhora, ha indicat que uns dies després, Muñoz i l'aleshores consellera de Serveis Socials, Victoria Pelegrín, li van retreure l'actitud al consell. "Em van recriminar què va passar. No sé si amenaçar, però em van dir que no permetrien que allò es repetís, que no era de rebut que la informació transcendís. Em va sorprendre perquè la informació era pública i els vaig convidar a que em denunciessin o sancionessin, però no ho van fer", ha destacat. Així mateix, ha assegurat que mai va fer cap còpia de cap document.
Més endavant, va seguir consultant documentació pública de l'IMSST. "Al resum econòmic del 2012 vam veure un paràgraf que deia que la documentació d'Inipro s'havia fet de forma poc ortodoxa, i que el contracte s'havia prorrogat de forma irregular", ha especificat. En alguns casos de memòries d'anys anteriors van arribar a localitzar factures per valor de més de 15.000 euros mensuals.
Les defenses qüestionen el relat del testimoni
Durant la sessió, les defenses dels acusats han qüestionat el relat de l'expresident del comitè d'empresa, especialment pel que fa a la naturalesa i necessitat del contracte entre l'IMSST i Inipro, que hauria servit per fomentar l'associacionisme entre les persones nouvingudes. El testimoni ha reconegut inicialment que no va veure l'expedient que fonamentaria la contractació del servei i per això un dels lletrats li ha preguntat que "si no ho va veure, com sabia si la contractació era necessària?".
En aquest punt, ha respost que va observar la documentació perquè li van deixar veure partits polítics de l'oposició: "No recordo gaire què s'hi deia", ha indicat. Un altre dels lletrats ha incidit amb el fet que amb 8.000 euros al mes es podrien haver contractat tres persones per fer les tasques encomanades des de l'ens públic, per justificar la innocència d'alguns acusats.
Mesos després, i amb més informació recopilada, el treballador ha explicat que es va adreçar a la CUP per informar-los dels fets i que van mantenir reunions. Una informació que, una estona després, ha refermat l'exregidora cupaire Laia Estrada, que aquest divendres 16 d'octubre ha declarat com a testimoni. Cal recordar que la CUP, que va portar el cas a la Fiscalia, també és acusació popular en el judici.
La informació va arribar a la CUP per correus anònims
Estrada ha reconegut que van mantenir "dues o tres reunions" amb l'expresident del comitè per analitzar la documentació. Una informació que, d'entrada, els va arribar a través d'un correu electrònic anònim, per correu postal sense remitent i per la premsa, principalment. Arran d'això van buscar suport jurídic i ho van denunciar. Anys després, quan ja tenien representació a l'Ajuntament, Estrada ha indicat que van considerar que l'aleshores govern del PSC no els facilitava la documentació i els posava "pals a les rodes".
Anys després, entre els anys 2019 i 2023, l'exrepresentant dels treballadors de l'IMSST va acabar exercint de secretari del grup municipal de la CUP a l'Ajuntament de Tarragona, després de superar un procés intern com a treballador del consistori.
