La que era cap de comptabilitat i tresoreria de l'Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona (IMSST) quan es van produir els fets que es jutgen pel cas Inipro a l'Audiència de Tarragona ha afirmat que l'aleshores alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, sempre signava totes les factures que li presentaven de contractes que havien caducat. La treballadora ha explicat aquest divendres que en aquella època, entre 2010 i 2013, els mancava personal i hi havia molts serveis que exhaurien el contracte, però que es continuaven prestant.
En aquests casos, qui autoritzava el pagament era l'alcalde. Segons la treballadora, el gerent de l'IMSST li va dir que tot i que el contracte estigués caducat la feina s'havia fet i, per tant, "s'havia de pagar". L'extresorera ha exposat que el contracte d'Inipro es va adjudicar per sis mesos i que moltes de les factures van arribar un cop havia expirat. Per pagar-les, ha explicat quin era el circuit que es duia a terme. "Aquella factura no la podíem comptabilitzar perquè no tenia crèdit. En vaig parlar amb el gerent i l'interventor; em van dir que era necessari que el servei se seguís prestant", ha manifestat.
Així mateix, ha reconegut que "no s'havia fet cap pròrroga" del contracte, "no s'havia tramitat res". "Desconec les circumstàncies del perquè", ha afegit. El procediment ha assegurat que no li era estrany, ja que en aquells temps diversos serveis que es prestaven a serveis socials tenien el contracte caducat, però que per la necessitat de fer-se, es prorrogaven sense tornar-se a licitar.
Procediment "d'enriquiment injust"
Pagar les factures amb aquesta modalitat ha apuntat que s'anomena procediment "d'enriquiment injust". Per dur-lo a terme, ella mateixa emetia informes —en va fer fins a set en el cas d'Inipro— on explicava que "no hi havia contracte i que allò no era correcte". Després d'aquest primer document, "hi ha un informe de l'interventor més exhaustiu", de caràcter jurídic, i el següent pas "és que vagi a alcaldia" acompanyat d'una "resolució d'autorització del pagament".
Aquestes resolucions són les que, segons ha comentat la treballadora, arribaven al despatx de Ballesteros. Un cop firmades, tornaven a l'IMSST i allà es comptabilitzaven i pagaven. "Si alcaldia no hagués signat, la factura no s'hauria pagat", ha subratllat. La declarant no ha sabut precisar quantes factures va arribar a tramitar, però ha comentat que totes juntes sumaven "uns 100.000 euros i escaig".
En aquest sentit, ha ressaltat que "hi va haver una època en que es tramitaven moltes factures per enriquiment injust". "No donàvem abast i havien caducat molts contractes; sempre es van signar i mai es va retornar cap factura" des d'alcaldia, ha destacat. Un procediment que, segons ha explicat, constava a les auditories de l'IMSST. "El Tribunal de Comptes també ho sabia; mai ens va arribar cap requeriment" per funcionar amb contractes caducats, ha apuntat.
Amb tot, l'extresorera ha reconegut que el concepte que apareixia a les factures era "molt breu". "Només hi posava alguna cosa com 'serveis prestats durant el mes d'octubre'", ha puntualitzat. A causa d'aquesta manca de detall, van demanar que es presentés la memòria anual dels treballs, a mode justificatiu "per complimentar l'expedient", però no per pagar les factures. "Crec que es van presentar les memòries", ha dit sense saber donar més detalls de qui les va rebre o què s'hi explicava.
Contracte a la caixa forta
La testimoni també ha revelat com és que factures dels serveis que feia Inipro van acabar a la caixa forta de l'IMSST, on les va trobar la Guàrdia Civil, tal com van declarar agents fa uns dies. Tot va ser arran de la reunió del consell d'administració on el president del comitè d'empresa va alertar de possibles irregularitats relatives a Inipro. "Em va trucar l'interventor i em va dir que agafés tota la documentació comptable, que en fes fotocòpies i que l'original la guardés a la caixa forta", ha assegurat.
De fotocopies, ha dit que en va donar algunes, especialment a membres del consell rector —entre ells representants de partits polítics— i a secretaria. A la vegada, ha exposat que a ella les factures li arribaven a través del registre i que el gerent, Antonio Muñoz, mai n'hi va donar cap en mà. Un registre que estava "informatitzat".
Inipro, empresa mare d'Itinere
En la sessió d'aquest divendres també han comparegut com a testimonis dues persones vinculades amb l'empresa Iniciatives i Programes S.L. (Inipro). Primer ho ha fet el que va ser apoderat i director de projectes d'aquesta empresa, i que alhora era administrador d'Itinere juntament amb Enrique Manuel Miró —un dels acusats—. Segons ha detallat el testimoni, Inipro tenia el 100% del capital d'Itinere. Totes dues empreses estan encausades com a responsables civils subsidiàries i totes dues van presentar ofertes per aconseguir el contracte.
El testimoni ha comentat que Itinere feia ús de la part administrativa d'Inipro i que malgrat el seu càrrec, no va saber fins mesos després que totes dues s'havien presentat al concurs dels serveis socials. Tampoc ha sabut dir quina persona va redactar les ofertes tècniques per presentar-se al concurs, ni qui ni com es van determinar els preus que van oferir. Així mateix, ha dit que Ricard Campàs —administrador principal d'Inipro i ja difunt— va ser qui s'encarregava de la gestió i participació de les dues empreses en la licitació.
Respecte aquestes qüestions, la darrera testimoni de la jornada ha ofert algun detall més. La que en aquell moment era administrativa d'Inipro i secretària de Campàs, ha reconegut que ella era l'encarregada de redactar els plecs per participar als concursos públics. També "passava a net" els pressupostos que li traslladava Campàs. En ocasions també feia feines per Itinere i es coordinava amb Miró. "Ricard tenia els dos pressupostos, el d'Inipro i Itinere", ha finalitzat.
