- Quina diferència trobarà el lector entre el seu llibre i tots els que han sortit del 155?
- La diferència rau en el fet que explica el que va passar, explicat per la gent que hi va viure. He entrevistat 26 persones que varen estar al capdavant dels departaments, o molt a prop, i la majoria i que van patir directament les conseqüències, les ordres, les instruccions que des de Madrid, des dels diferents ministeris se'ls anava donant. A banda, en el primer capítol explico la meva experiència personal de percepcions, del que ja vaig viure a Palau durant la meva última setmana, abans del 155, del 21 fins al 27 d'octubre.
- Com neix la idea d'escriure "El 155: tot allò que no te n'han explicat"?
- Doncs durant el mes de juliol d'enguany, després d'una conversa informal amb una directora general d'Exteriors que em va explicar la primera trucada que va rebre sobre el 155. Recorda que em va dir que a les 9 de matí va rebre una trucada en la qual li deien que la trucaven del Ministeri d'Exteriors i que agafés paper i boli per prendre nota del que havia de fer a partir d'aquell moment, i per tant, el que suposa el 155. Això em va fer pensar que aquesta trucada també l'haurien rebut en més departaments i que calia explicar-ho.

El periodista Joan Martínez Foto: Jonathan Oca
- En el llibre defensa que el 155 va ser inconstitucional.
- Des de Madrid s'esforcen a dir que va ser un 155 innocu, impecable i amable i jo explico que va ser un 155 amb moltes tenebres, amb moltes foscors perquè es varen fer coses aprofitant aquesta situació que des del punt de vista legal no es van complir, no van respectar la Constitució, per començar el model d'aplicació del 155 no és constitucional. En cap cas, l'article que parla del 155 afirma que s'hagi de destituir un president, uns consellers o tot un govern. Tampoc es parla de dissoldre el Parlament ni que s'hagin d'intervenir les conselleries pels ministeris de Madrid.
[blockquote]"Des de Madrid s'esforcen a dir que va ser un 155 innocu, impecable i amable i jo explico que va ser un 155 amb moltes tenebres, amb moltes foscors"[/blockquote]
-A banda de fosc i tenebrós, com més descriuria el 155?
- Jo sempre intento descriure'l amb cinc paraules. La por, perquè van fer un règim de por. En el llibre parlen 26 persones però sis no han volgut sortir. Algunes no ha volgut parlar perquè potser més endavant ja ho explicaran. Això deixa en evidència el grau de pressió psicològica i d'amenaça de com van viure el 155. La inconstitucionalitat de l'article i l'arbitrarietat, com he apuntat abans. Les obsessions de l'Estat amb alguns dels eixos de la societat catalana, com el control dels Mossos. En el text explico que el problema, segons la meva teoria no són els fets de l'1-O, sinó que venen per l'actuació del 17 d'agost, quan van ser capaços de desarticular, sense recursos, una cèl·lula terrorista. Això que el major Trapero i la cúpula dels mossos fossin aplaudits pel carrer no va agradar, ja que no passava el mateix amb la Guàrdia Civil i la Policia Nacional.
- TV3 també està sota el focus dels unionistes.
- Aquesta és una altra obsessió, la dels mitjans de comunicació públics. Volien que fossin intervinguts però es va tombar la proposta des de Madrid, pel PSOE. Aquesta obsessió, però, encara queda pendent. El tema d'exteriors també els obsessiona, hi havia disseminades arreu del món delegacions del Govern, que enviaven missatges diferents dels que volia enviar Espanya i el que deia Catalunya no agradava.
- Pablo Casado reitera una vegada rere una altra que Pedro Sánchez apliqui el 155 a Catalunya. Aquest cop, en cas de fer-se, ho intervindrien tot?
- Si ara es tornés a aplicar, TV3 i Ensenyament entrarien segur, sense cap mena de dubte. Si vingués una segona intervenció, aquest país patiria molt més del que ho va fer amb el primer 155. Ara ja saben com funciona tot, abans no, i acabarien amb tota l'estructura.
[blockquote]"Ara ja saben com funciona tot, abans no, i acabarien amb tota l'estructura"[/blockquote]
- Quins departaments van patir més amb la intervenció de la Generalitat per part del govern espanyol, liderat en aquell moment per Mariano Rajoy?
- En general tots. Aquí també explico com quan Chakir El Homrani, conseller de Benestar Social i Família, va arribar a la conselleria, va signar projectes, subvencions i factures que estaven aturats per un valor d'almenys 890 milions d'euros. I tot això només en matèria de serveis socials. Què vol dir això? Doncs que tots els programes de protecció a la família, a infants i adolescents i també a la gent gran es van alentir i inclús paralitzar perquè el 155 no ho va aprovar. A banda, en el departament de Salut, els funcionaris van haver de fer més de
35.000 peticions d'autoritzacions per poder comprar venes, xeringues i altre material sanitari imprescindible i a través d'un model marc de petició on al final del document s'explicitava que no tenia res a veure amb el procés d'independència i cap actuació il·legal. En fi, i això només són alguns dels exemples del pas del 155 pel Govern.
- Segons vostè, els arguments pels quals Madrid va autoritzar la intervenció de la Generalitat cauen pel seu propi pes.
- Exacte. No té sentit, perquè es basen en la recuperació la legalitat, en tornar la normalitat i mantenir la recuperació econòmica. Tot això no s'aguanta per tot el que feien per sota, com eliminar una de les seves obsessions, el departament d'exteriors.

El llibre publicat pel periodista Joan Martínez, Foto: Jonathan Oca
- Dir que el 155 marca un abans i un després a Catalunya és una obvietat.
- Des de Madrid es vanten que va ser impecable i amable i no és veritat. Va ser una intervenció en tota regla. Van substituir tot el govern de la Generalitat pels ministres i van intentar canviar diferents coses i van intentar fer política, sense passar pel Senat, aprofitant que ja eren a dins.
[blockquote]"Des de Madrid es vanten que va ser impecable i amable i no és veritat. Va ser una intervenció en tota regla"[/blockquote]
-Ho van intentar amb Ensenyament?
- I tant i sense demanar el permís al Senat. Un fet que havien de consultar com diu la Constitució. És més, entre tot aquest enrenou, des de Madrid es van intentar carregar la immersió lingüística i es van inventar la possibilitat que el castellà s'incorporés a la preinscripció escolar 2018-19. A banda, també imposar la por als professors. Els van amenaçar, dient que depenent del que es parlés a l'escola, podrien ser denunciats i el que és més dur, que se'ls retirava l'assessorament jurídic un cop haguessin estat denunciats. Això és el que no es veia però hi era.
- La sensació que hi ha ara a la Generalitat, per part dels treballadors, és la d'anar amb peus de plom?
- No. Ara s'està revertint. Jo sempre faig esment a una frase del secretari general d'Exteriors que quan defensa el paper que van fer els secretaris generals. Les ordres que arribaven de Madrid les negociaven i després les traslladaven als funcionaris catalans, eren els murs de contenció. Sobre això, sempre deia que l'objectiu era mantenir el malalt en coma, però no en mort clínica", perquè quan entrés el nou Govern es pogués revifar ràpidament i així és el que s'està fent. Ara bé, això té els seus processos i no és fàcil. Ara la voluntat és que el malalt desperti i que comenci a caminar.

El periodista Joan Martínez Foto: Jonathan Oca