Tot i provenir del món de la física, Jonàs Sala va impulsar, ara fa més de tres anys, juntament amb el seu germà i el seu pare. Foto: A.Llorens

ENTREVISTA | Jonàs Sala: Cofundador de la plataforma de micromecenatge Verkami

De ben segur que us hi haureu trobat alguna vegada. Els vostres fills, algun conegut o els amics us han enviat una sol·licitud per ajudar-los a gravar un disc, fer un documental o alguna altra acció a través d’Internet. Us dirigeixen a una web en la qual, a canvi d’aportacions molt grans o molt petites, rebeu una recompensa equivalent al donatiu que hàgiu fet, fet que us converteix en mecenes del projecte. Aquest sistema és la base del micromecenatge, el sistema que usa la transversalitat d’Internet per fer possibles projectes culturals amb l’ajut de tota una comunitat. Jonàs Sala, un dels socis fundadors de Verkami –la pàgina de mecenatge més coneguda de casa nostra– ha assistit a l’Espai Jove Kesse per explicar com funciona el projecte i les seves perspectives de futur.

— És Doctor en Física, fet que, aparentment, el situa molt lluny d’una plataforma de mecenatge cultural. Com sorgeix la idea de Verkami?
— Amb el meu germà Adrià havíem elaborat, com a afició, un documental i estàvem buscant la manera de trobar suports econòmics per fer-lo realitat, sense èxit. Un dia, en un dinar de diumenge, el meu pare, que és biòleg, ens va comentar que als Estats Units i en altres punts d’Europa s’estava desenvolupant el model de micromecenatge. I vam pensar, per què no ho apliquem al nostre país? D’una conversa informal vam començar a treballar per veure com podíem fer realitat aquesta plataforma.

— Sembla fàcil explicat d’aquesta manera, però del dinar de diumenge a ara, que ja és una plataforma consolidada, com s’ha anat gestant?
— Vam estar un any de preparació, que va ser una època de molta feina i d’aprendre moltes coses, ja que no teníem cap mena d’experiència en temes d’emprenedoria i del món d’Internet. Va ser complicat impulsar eles primeres iniciatives sense experiència prèvia però, gairebé quatre anys després, hem ajudat a finançar més de 2.000 projectes, hem aconseguit més de 7 milions d’euros en el total dels projectes i tenim prop de 250.000 fans.

— Amb aquestes xifres al darrere que avalen l’èxit de la iniciativa, quines són les bases que ha de complir qualsevol projecte que persegueixi l’èxit a Verkami?
— En primer lloc, la campanya ha d’estar ben plantejada, amb uns objectius sòlids i definits, una fase en la qual l’equip de Verkami ens impliquem assessorant als projectes que opten per una operació de micromecenatge. En segon lloc, cal que tots els creadors i associacions tinguin molt clar quin és el seu públic objectiu i quins canals es faran servir per comunicar el projecte. La campanya s’ha d’adequar al públic que va dirigida.

— Quins són els projectes que acostumen a tenir més èxit?
— Els projectes musicals són els que més suport reben, ja que en un 80% dels casos s’acaben assolint. Tenint en compte que Verkami és un espai que se centra en projectes de l’àmbit creatiu, també tenen molt bona sortida les iniciatives de caire audiovisual i les editorials. Però, en tots els casos, cal tenir molt clar què vols assolir i com ho comunicaràs a la teva comunitat. Per exemple, si ets un grup de música que està començant i no tens una gran massa de seguidors t’hauràs de plantejar un objectiu que no sobrepassi al teu radi d’acció.

— Sense el grau de penetració que tenen actualment les xarxes socials seria possible una plataforma com Verkami?
— Seria molt complicat, ja que la plataforma funciona de manera totalment digital. La base del micromecenatge, centrada en la idea de la comunitat que s’uneix per dur a terme un projecte, és antiquíssima, però Verkami permet traspassar-ho al món digital, fet que permet que els projectes siguin molt més fàcils de traslladar a un grup més gran de persones, a un sol clic i de manera gratuïta gràcies a les xarxes socials.

— En termes absoluts, quin és el projecte que ha tingut més recaptació de diners?
— Fins ara, la proposta que ha recollit més recaptació és la proposta del documental L’endemà’ que impulsa la productora de cinema Isona Passola i que vol donar raons per a la independència del poble català. El projecte va ser rècord de recaptació de fons i que va recollir prop de 350.000 euros, quan l’objectiu inicial era de 150.000 euros, i es va assolir  en una setmana. Pràcticament es van assolir la totalitat de cost del documental en una sola campanya.  

— Diners a banda, quins projectes heu capitanejat que hagin tingut molt de suport?
— Ara mateix tenim alguns projectes que tenen una xarxa social d’entre 800 i 1.000 persones, una massa social elevada. Un d’ells és l’impuls d’un nou mitjà de comunicació, que es diu Crític, i també el projecte de Can Vies.

— Hauria estat possible consolidar Verkami si els tentacles de la crisi no haguessin escanyat les subvencions públiques per projectes culturals?
— Nosaltres creiem que sí. Verkami i el micromecenatge van sorgir en el seu moment com una altra manera de consumir cultura, hi hagi o no subvencions, ja que aquest sistema permet aconseguir suport econòmic, però per a un creador també és una manera excel·lent de conèixer quins són els seus seguidors, saber quins gustos tenen i establir un diàleg obert, que satisfà totes dues bandes. Cada cop més gent adopta aquest sistema per convicció, tot i que és cert que  la davallada de subvencions ha ajudat a promoure el sistema.

— De cara al futur, com preveieu que evolucioni aquest moviment?
— Pel que fa a Verkami ens plantegem seguir millorant i oferir la màxima qualitat. En un àmbit més general i també internacional, el model de micromecenatge està consolidat, però s’estan explorant noves vies que relacionen aquest sistema amb l’emprenedoria, aplicant el sistema de recollir suports que facin possibles noves iniciatives de tipus empresarial.