Omar Ziani, membre del Comitè de suport al moviment popular rifeny, ha explicat que familiars i presos van iniciar ja fa sis dies una vaga de fam per demanar que el líder del moviment tornés a la cel·la amb la resta d'activistes perquè ara mateix es trobaria tancat en un espai molt reduït, en una cel·la de només dos metres quadrats. Ziani ha començat avui la seva vaga de fam i està previst que s'hi afegeixin altres membres del moviment.
Els rifenys afirmen que "aquesta façana que intenta mostrar el Marroc, que és un país que avança cap als drets humans, és tot mentida". Ziani apunta que "el que passa en les presons i en els carrers és vergonyós" i "la situació allà és més terrible que a l'Edat Mitjana". Segons el membre del moviment, el Rif està sotmès a un "sistema dictatorial que reprimeix el nostre poble i etziba que "gairebé 12 milions de marroquins estan fora del país, la gent no marxa de la seva pàtria si està bé". A més, denuncia que "els observadors internacionals de drets humans i parlamentaris europeus no poden entrar al Rif" perquè tenen l'accés vetat.
La Generalitat autoritza l'acampada i la Guàrdia Urbana no
Per altra banda, Ziani s'ha mostrat sorprès aquesta tarda quan la Guàrdia Urbana els ha fet una visita i els ha dit que no podien acampar a la via pública i que havien de retirar unes fotos dels presos -que ja havien utilitzat el passat 17 d'abril i que no els van fer treure- i unes banderes perquè "feien propaganda". Sobre això, el rifeny ha destacat que "és evident que estem a la via pública perquè és on es fan les manifestacions" i ha assegurat que tenien tots els permisos, acceptats per part de la Generalitat.
Ziani ha explicat que quan van demanar el permís van "subratllar" que farien una acampada davant el consolat marroquí i que se'ls va concedir. Una mostra clara és que aquest migdia, una patrulla dels Mossos d'Esquadra s'hi ha acostat per demanar els permisos i com portarien a terme la protesta, sense posar cap impediment.
Pel que fa a les banderes, Ziani ha dit que "sense pancartes, ni banderes, si no tenim això, és com si estiguéssim de turistes". I en aquest sentit ha afegit que "és la bandera del meu poble i clar que la mostro". La mateixa policia tarragonina també els ha prohibit l'ús d'un altaveu.
El mateix activista ha manifestat que es tornaran a revisar els permisos, ja que en l'altra ocasió es va poder portar a terme aquesta acció de protesta sense acampada sense cap tipus de problema.
Banderes del Rif onejant davant les portes del Consolat del Marroc a Tarragona Foto: Jonathan Oca
El conflicte al Rif
Cal recordar que el conflicte al Rif s'arrossega des de fa anys però al novembre del 2016 la població s va començar a manifestar públicament i pacíficament pels carrers per reclamar drets bàsics. Després de set mesos de protestes pacífiques, la situació va canviar. Segons Ziani, la resposta del govern marroquí va ser "la repressió total del poble, matant a la gent amb trets, més de 1.600 detinguts, violacions de policies a menors i a gent adulta a les presons, tortures inimaginables, humiliacions i insults racistes al poble del Rif".
El membre del comitè però ha recordat que les reclamacions es van intensificar amb la mort del venedor ambulant de peix, Mohsin Fikri, al poble d'Al-Hoceima. L'home intentava recuperar el peix que la policia li havia llançat a l'interior del camió de les escombraries després de decomissar-li i va morir en l'intent.
Aquestes són les fotos que la Guàrdia Urbana els ha fet retirar:
Fotografies que la Guàrdia Urbana de Tarragona ha fet amagar als rifenys Foto: Jonathan Oca
