La Universitat Rovira i Virgili viu aquest 2014 amb optimisme, tot i l’austeritat imperant en els governs estatal i català. La tasca feta al llarg d’aquests 22 anys de vida li ha atorgat una sèrie de consideracions arreu del món que la cituen al capdavant de l’Estat en diversos àmbits. Tot i la seva joventut i les seves dimensions reduïdes, la universitat de les comarques de Tarragona lidera, segons el rànquing CWTS Leiden, l’impacte de la recerca científica a Espanya.
De les 750 universitats incloses en el rànquing CWTS Leiden 2014, la URV es troba en la posició 180 a escala mundial, la 82 a Europa i la primera a l’Estat espanyol, ja que té el percentatge més gran d’articles científics publicats que han estat citats amb més freqüència. Destaca la classificació de la URV en l’àmbit de matemàtiques, ciències computacionals i enginyeries, en què la universitat de Tarragona encapçala la llista a l’Estat, és la segona a Europa i ocupa la setzena posició a la classificació mundial.
«Estem publicant a revistes d’alt prestigi però, a més a més, el rànquing considera quants investigadors del món utilitzen les nostres publicacions per fer la seva feina», explica Josep Manel Ricard, vicerector en funcions de Política Acadèmica i Científica de la URV.
El rànquing THE 100 Under 50, un dels més prestigiosos del món elaborat pel Times High Education, situa la URV en la 66a posició de la llista de les cent millors universitats del món de menys de cinquanta anys. És la primera vegada que la URV entra a formar part d’aquesta llista (nascuda el 2012) i ho fa per la porta gran, posant-se per davant de les universitats politècniques de València i de Catalunya (que la doblen en edat).
«Naturalment una universitat més consolidada pot tenir més visibilitat però el que es valora és el comportament en un interval de temps, els darrers anys», ha comentat el vicerector.
En l’avaluació que la revista britànica va fer de la URV, destaca la puntuació per les citacions de les publicacions científiques, però també resulten amb puntuacions equilibrades la internacionalització, la relació amb la indústria, la docència i la recerca.
Per dotar de veracitat aquestes puntuacions, Ricard recorda que «les publicacions d’una universitat i l’impacte que tenen és fàcilment mesurable amb índexs oficials i objectius. Malgrat tot, la docència és més difícil de mesurar i s’utilitzen paràmetres com ara la ratio entre professor i alumne o les instal·lacions del centre».
En aquest sentit, la metodologia d’anàlisi que utilitza el THE 100 Under 50 és la mateixa que ha utilitzat el THE World University Rankings (el rànquing general), però ha disminuït la importància dels indicadors subjectius, que fan referència al prestigi acadèmic i a la reputació. La URV ha aconseguit un global de 36,2 punts: 25,3 en l’indicador de la qualitat de la docència, 34,3 en internacionalització, 30,6 en transferència de tecnologia, 20,1 en investigació i 64,2 en citacions d’articles científics.
Ricard no dubta a l’hora de valorar per què la universitat de Tarragona protagonitza aquests i altres rànquings, com ara el Simago Institutions Rànquing 2014 que destaca la ràtio d’excel·lència de la URV situant-la en segon lloc de l’Estat en publicacions d’excel·lència i la primera en percentatge d’articles en els quals l’investigador principal és de la Rovira i Virgili: «es deu a la bona feina que s’ha fet en els darrers anys. Una universitat jove que ha tingut la sort de poder comptar amb persones competents de tots els nivells».
Més enllà de la satisfacció per la feina ben feta, la inclusió en tots aquests rànquings ofereix a la URV un reconeixement que redunda en prestigi arreu del món i que permet captar nous talents. Un efecte directe de formar part d’aquestes classificacions internacionals és que la universitat tarragonina ha entrat a formar part de nous programes de beques a l’Amèrica llatina gràcies als quals estudiants del Perú, Colòmbia o Xile podran sol·licitar estudiar a la Rovira i Virgili.
L’efecte de les retallades
Les retallades en el camp de la recerca universitària per part del Govern de l’Estat i les més generals del Govern de la Generalitat podrien estroncar aquest esprint que la URV ha protagonitzat al llarg dels darrers anys.
El fins avui rector de la URV, Francesc Xavier Grau, demanava fa dues setmanes al Govern català la fi de les «mesures excepcionals». A través d’un manifest acordat per la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRAE), denunciava que els requisits acadèmics de les beques s’han endurit i que s’han restringit els ajuts Erasmus en els últims dos anys. També lamentava que el pressupost en investigació és cada cop més baix i que aquesta retallada afecta molts grups de recerca que ja s’han vist afectats per les mesures restrictives del Govern central.
«Això pot estar contrarestat pel nombre de projectes europeus en els quals està participant la universitat. Ara tenim per davant unes bones oportunitats dintre de l’Horitzó 2020 de la Unió Europea i del Risc 3, que és treballar amb les empreses i les administracions del nostre entorn per aconseguir projectes europeus», apunta amb optimisme Ricard, que admet que, fins ara, s’ha aconseguit mantenir el nivell de professorat investigador a la universitat però que «és evident que aquesta crisi ens pot fer pensar que, sí més no, és difícil créixer i, per tant, és possible que la productivitat científica se’n ressenti perquè se’ns està dificultant la incorporació de talent».
