Aquest estudi, que permet mesurar la quantitat de compostos orgànics volàtils que afecten la salut, mostra que la mitjana anual dels nivells de benzè estarien dins dels paràmetres permesos (màxim 2 micrograms per metre cúbic) però que s'han registrat episodis que sobrepassen aquesta xifra i que la població està exposada a respirar aquests elements.
A banda, també s'han registrat aquests pics en el cas d'1,3-butadiè, que no està regulat per cap llei espanyola i només en alguns països se'n porta un control. Només el benzè està contemplat en la llei de la qualitat de l'aire. Segons l'estudi, el valor més alt de butadiè s'ha situat en 15,7ug/Nm3 i el de benzè en 35,6 ug/Nm3, quan la mitjana anual no pot superar els nivells de 2 i 5 respectivament.
L'estudi de qualitat de l'aire del Morell mostra un repunt d'episodis de contaminació a principis del 2019. Se n'han registrat 70 entre el gener i febrer d'enguany al polígon nord i això posa de manifest un increment respecte als 51, registrats entre el gener i l'octubre del 2018. Des de la UPC asseguren que "la situació bona no és, és episòdica" i per això, cal acceptar que "hi ha una indústria que genera aquests episodis" i que s'hauria de treballar per "reduir-los".
Una diapositiva de la presentació de l'estudi de la qualitat de l'aire al Morell Foto: Jonathan Oca
La Plataforma Cel Net exigeix solucions
Josep Maria Torres, portaveu de la Plataforma Cel Net, lamenta que els estudis demostrin que la contaminació emesa per les indústries del polígon nord del complex petroquímic "segueix sent una problemàtica no resolta" i que hi ha episodis repetits on compostos com el benzè, l'1,3 butadiè o el biacetil "superen de manera alarmant els límits desitjats per garantir una bona salut de la població i el territori". "Ens hi va la salut", ha expressat.
El mateix portaveu exigeix que les empreses que detectiu quines són les causes que provoquen aquests episodis de contaminació i demana què pensen fer al respecte. Torres també ha assegurat que "no contemplem que la Taula Territorial de la Qualitat de l'aire sigui una solució, ja que n'hem quedat decebuts". Des de la plataforma lamenten que els estudis paral·lels no aporten res i només serveixen per confrontar i afectar els ciutadans. En aquest sentit, també rebutjar que "la solució sigui amenaçar i pressionar als actors" que pretenen fer els estudis.
Torres apunta que "tenim clar quin és el diagnòstic", elaborat per un laboratori independent i "tenim clar els problemes que ens afecten, les puntes d'aquests elements que són carcinògens". Per tot plegat, anima a les empreses a posar una solució per frenar aquesta situació, ja que "saben els dies, les hores i poden saber el perquè es produeixen".
La plataforma, com Guinovart, defensa que la Generalitat hauria de finançar un control extern a les empreses químiques.
Pere Guinovart carrega contra la Generalitat
L'alcalde del Morell, Pere Guinovart, ha lamentat que el consistori "està sol contra un monstre que és la indústria química" però no per això deixaran de fer aquest estudi. El batlle apunta que hi ha emissions de butadiè que "afecten el nostre municipi" i això s'ha de control i evitar. Defensa que cal que la Generalitat faci un estudi de la qualitat de l'aire de nord a sud, que el financi l'administració "perquè no volem que cap indústria faci estudis perquè no són creïbles".
Mentre aquest estudi no es porti a terme, ha assegurat que el Morell el seguirà fent, "sempre dins de les nostres possibilitats", per així "forçar a les empreses dels nostres municipis a regularitzar les emissions".
Guinovart també lamenta la poca efectivitat de la Taula de la Qualitat de l'Aire del Camp de Tarragona i denuncia que en les casetes de recollides de dades de la Generalitat distribuïdes a diferents municipis no s'analitzen tots els components volàtils, més enllà del benzè i que les mitjanes no són reals, és a dir, no mostren si hi ha episodis d'emissions.
