A la cantonada entre els carrers de l'Amargura i Llovera, hi havia un dels edificis més famosos de la ciutat de Reus, el Campanaret, que es va popularitzar tant en tan sols un segle de "vida" (es va construir l'any 1867 i va ser enderrocat el 1969, fruit de l'especulació urbanística), que encara perdura en l'imaginari popular. La ciutadania, i el recorregut que marquen algunes cercaviles festives o alguns actes de Setmana Santa, avui prenen com a referència la seva antiga ubicació.
Però què va fer d'aquella torre amb un rellotge i una petita campana al capdamunt un element tan emblemàtic de la capital del Baix Camp? Especialment, tenint en compte que la seva "companya" de carrer era la gran Casa Boule, un Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) que encara continua dempeus i llueix al centre de Reus.
- Enderroc de l'edifici a finals dels anys seixanta.
- Arxiu històric de l'Agrupació Fotogràfica de Reus
Aquesta casa cantonera, coneguda com el Campanaret, va arribar a donar nom a un setmanari humorístic i satíric, del qual es coneixen només dos números del maig del 1909, i, també, va guanyar popularitat arran de la mort del general carlí Joan Francesch, quan va entrar a la ciutat per a ocupar-la, el 1872, en aquest mateix indret. L'havia impulsat el rellotger Pau Amiel, qui va proposar la construcció al llavors alcalde Víctor Rosselló, a canvi de nomenar-lo encarregat del manteniment del rellotge, que seria d'utilitat pública.
Lluny de l'oblit popular
De la mateixa manera que la plaça del "Condesito" -del Pintor Fortuny- just al davant d'aquest encreuament de carrers (Amargura, Llovera i ja Prat de la Riba), també va esdevenir un punt de referència i de trobada a Reus. De fet, alguns comerços ubicats en alguns dels dos carrers indicaven "El Campanaret" com a adreça, com el quiosc de Josep Maria Gort, i altres, com una merceria o el restaurant, directament duien el seu nom. Així mateix, una marca de Menjablanc, les postres típiques ganxetes, també en prenia la nomenclatura.
- Imatges d'arxiu de l'edifici a principis del segle XX.
- Arxiu Esteve Puig - Postals de Reus / Arxiu CIMIR
Precisament, el mateix Xavier Amorós va definir Gort -i el seu quiosc, amb què era un referent indiscutible de la ciutat- com el "rei del Campanaret". El periodista i quiosquer va regentar una botiga davant del famós edifici, l'anomenada "Llibreria El Sol", com recorden des de l'entitat Reus Antic.
