La recent aprovació del POUM de Tarragona obre un nou escenari per al creixement urbanístic de la ciutat i, conseqüentment, aporta noves perspectives per als sectors de la construcció i de la promoció d’habitatges. El Pla urbanístic xifra el sostre poblacional de Tarragona en 185.000 habitants, fet que només s’assolirà si es construeixen de l’ordre d’uns 25.000 nous habitatges en les dues pròximes dècades. Tarragona Diari ha entrevistat a José Luís García i Diego Reyes, dos dels constructors més coneguts a la capital tarragonina. Ambdós destaquen que ara per ara ni la ciutat ni el capital privat disposen dels diners necessaris per impulsar la urbanització dels nous polígons, sobretot quan, segons ells, es dóna la circumstància que la població no té recursos per accedir a un habitatge, tot i que a Tarragona la necessitat continua existint.

D’acord amb José Luís García, "quan arribi el moment idoni, el creixement lògic tant a nivell d’habitatges com de serveis a la ciutat és a la zona de Llevant". El constructor reconeix que a hores d’ara hi ha prou sòl disponible a les zones de Joan XXIII, a la Tabacalera i a la Vall de l’Arrabassada per edificar un miler de nous habitatges, però augura que un cop les economies familiars s’ho puguin permetre hi haurà una demanda d’habitatge a la ciutat que només es podrà satisfer amb el desenvolupament de les noves zones de la Vall del Llorito i la Budallera (a Llevant) i a l’Horta Gran (Ponent). García afegeix que, a banda del POUM, la ciutat té projectes importants que "contribuiran" a sortir de la crisi i a generar economia productiva i sous, "fet imprescindible perquè la gent s’atreveixi i pugui accedir a la compra d’un pis".

 

L’arribada d’IKEA i dels Jocs Mediterranis és vista amb esperança pels dos empresaris, "sobretot perquè generaran capitalitat, flux de visitants i riquesa a la zona". En el cas dels Jocs, García assegura que "el més important d’aquests jocs no és la vila olímpica, que serà difícilment assumible en la situació econòmica actual, sinó aprofitar l’esdeveniment per dotar la ciutat de noves infraestructures pagades per les administracions autonòmica i estatal". Segons García, però, el projecte més important és el de BCN World. "És un projecte que ens ha de tenir molt esperançats, perquè parlem d’inversions milionària i de la construcció de més de 100.000 metres quadrats de sostre en els pròxims anys. La generació de 30.000 nous llocs de treball pot representar un impuls cabdal per a les nostres comarques i per a la ciutat de Tarragona. De fet, crec que es pot convertir en una nova pota en la qual sustentar l’economia del territori juntament amb les indústries, el Port i la Universitat", conclou García.

 

Diego Reyes, de la seva banda, apunta que els preus dels habitatges a Tarragona es mantindran en els pròxims anys atesa la manca d’oferta després de la paràlisi del sector des del 2007 i perquè el cost d’aixecar un edifici s’ha anant encarint per la pujada, entre d’altres, de les taxes i de primeres matèries com ara el petroli. “De fet, la gran pujada de preus d’abans de la crisi no va venir pels constructors i promotors, sinó que es va produir en el moment que les entitats financeres es van ficar en el negoci immobiliari", assegura.

 

La Tarragona del futur serà comptacta i verda 

 

Els objectius de creixement de la ciutat de Tarragona en les dues properes dècades passen per compactar la trama urbana dels barris de Ponent, per unir-los a les zones comercials i als nous plans parcials. Aquest és un dels objectius prioritaris del nou Pla d’Ordenació Urbana Municipal (POUM), una regulació que regirà el creixement de la ciutat “de manera ordenada i amb un augment de la quota de zones verdes que, quan el POUM estigui totalment desplegat, passaran a representar un 25% més de la superfície que ocupen actualment”, declara el regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament de Tarragona, Carles Castillo, que afegeix que el pla de creixement urbanístic –ara ja sí, a disposició de la ciutat– és la millor guia per imaginar com serà la Tarragona del futur. "La clau del POUM és que s’orquestra a partir d’una estratègia integradora, en la qual optem per comptactar les línies de creixement de la ciutat", destaca Castillo. I afegeix que, tot i l’enemic constant de la crisi econòmica, que avui en dia colpeja amb força el sector de la construcció, d’aquí a quinze o vint anys Tarragona podria disposar de prop de 20.000 habitatges nous, que donarien resposta a les necessitats dels prop de 185.000 habitants que es calcula que la ciutat tindrà pels volts de 2030, quan faci dues dècades que el POUM està en actiu.

 

Cap on es delimitaran els nous espais de creixement de la trama urbana? Tot apunta que la principal via de nova urbanització serà la zona de Llevant, que es perfila com una de les àrees de creixement de Tarragona en els propers anys. Ara només queda esperar que les circumstàncies econòmiques permetin començar a treballar en la ciutat del futur com més aviat millor.