Lluís Pastrana és l'alma mater del col·lectiu "Silenci, rebel·leu-vos". És activista social, objector de consciència i insubmís vinculat al moviment antimilitarista i pacifista des de l'any 1973. També és Doctor en Dret Penal per la Universitat de Barcelona i professor de Dret Penal i Penitenciari de la URV i la UB. Està convençut que la sentència dels presos polítics serà injusta. Lamenta que els representants polítics no estan ni estaran mai a l'alçada del poble i espera una reacció "repressiva "si no ens portem bé" per part dels cossos policials. 

- Ja fa un any i quatre mesos que protesten davant dels jutjats de Tarragona de manera incansable. S'esperaven haver de fer-ho tant de temps?

- Sincerament sí. Érem i som conscients de la ideologia, la capacitat de manipulació jurídica, la maldat i la poca qualitat humana d'una bona part dels integrants del poder judicial; la covardia i la complicitat per acció o per omissió d'una altra part; com també podíem i podem afirmar que hi ha excepcions en aquest col·lectiu. Precisament, és a aquestes persones a qui hem volgut interpel·lar i a qui va dirigida la nostra acció. Perquè la nostra acció no va d'independència, que també.

- Val la pena aquesta protesta diària perquè s'afegeixin a la lluita jutges, fiscals i policies?

- I tant que val la pena! Tot i que, val a dir, que el que pretenem no és tant que baixin o que vinguin a fer el "Silenci" amb nosaltres -que per altra banda serien molt benvinguts-, sinó que s'afegeixin a la lluita des dels seus llocs de treball i responsabilitats, i que siguin justos. Per exemple, els jutges impartint realment justícia i denunciant la injustícia dels seus col·legues quan es doni; els fiscals fent de defensors de la legalitat i no d'acusació de part infringint tota mena de principis bàsics del dret penal i processal, i els policies dient la veritat en els seus atestats i declaracions i no mentint ni deixant mentir als seus companys. I totes aquestes infraccions es van poder observar clarament al tribunal Suprem durant el judici farsa a Madrid.

- A què es refereix?

- Per posar un exemple real, mentre que, per una banda, el jutge acceptava com a prova les declaracions dels policies que en qualitat de testimoni van anar a declarar al Judici farsa, per l'altra, també s'acceptaven com a proves documentals, vídeos que contradeien totalment les declaracions dels policies i que per tant es demostraven declaracions falses. Davant d'aquesta evidència, el president del Tribunal Suprem, Marchena, la resta de jutges i els fiscals haurien d'haver actuat contra aquests policies per fals testimoni, i no ho van fer. I podríem posar moltíssims exemples d'irregularitats com aquestes.

- Creu de veritat que una part de la ciutadania realment està disposada a desobeir i a lluitar per la independència o que prefereixen el "llirisme"?

- No tinc cap mena de dubte que una bona part de la societat civil està per la desobediència civil i institucional, una altra cosa és si hi estem preparats avui per avui. Però també és cert que si m'haguéssiu preguntat el 30 de setembre del 2017 si la ciutadania estava preparada per respondre a la repressió tal com ho va fer l'endemà, segur que us hagués dit que no. Dit això, tot i creure que cal preparar-nos per la lluita no violenta, i aprofundir en l'aprenentatge de les seves principals armes com són la no-cooperació i la desobediència civil, no dubto que la gent ja comença a ser conscient del poder que té. Per altra banda no em preocupa tant el llirisme com em preocupen els incomprensibles actes de fe de la gent respecte a determinats partits polítics i entitats, sobretot després de la que ens està caient i de tot el que han fet i el que no han fet. I com diria el Juan Antonio -una de les moltes persones sàvies del "Silenci"- "només el poble salva el poble" i "que no baixi el suflé".

[blockquote]​"No tinc cap mena de dubte que una bona part de la societat civil està per la desobediència civil i institucional, una altra cosa és si hi estem preparats avui per avui"[/blockquote]
- No tothom està disposat a rebre cops de porra.

- Bé, això no se sap fins que t'hi trobes. La porra pica, sí, però el que fa més mal, i entristeix de veritat, és veure les cares de les bèsties quan l'utilitzen o ja abans d'utilitzar-la. I quan dic les bèsties em refereixo a bona part, potser no tots, dels policies que integren les unitats BRIMO i ARRO així com a la resta d'unitats antidisturbis de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil i també als seus amos -els comandaments-. Segons tinc entès, a ningú se'l pot obligar a formar part d'aquestes unitats. O sigui que es tractaria d'una opció voluntària. M'imagino que són persones amb un grau d'autoestima molt baix, molt porucs i una total manca de criteri. Éssers que creuen que no poden pensar per si mateixos i que només són capaços d'obeir ordres. I dic això perquè en mirar-los fixament als ulls, sovint, ells mateixos es delaten.
 
- Els polítics estan a l'alçada del poble?

- Polítics ho som tots, fins i tot els que es diuen apolítics. Però si et refereixes als militants de partit que viuen de la política, sigui com a diputats, senadors o càrrecs en els respectius governs o administracions públiques i que es van fent favors els uns als altres, siguin del partit que siguin, aquests ni ho estan ni ho estaran mai a l'alçada del poble, per això són polítics.

- Què diria als Comuns i a Ada Colau?

- Que fer la puta i la Ramoneta és més propi dels antics convergents i que aquesta actitud els acabarà passant una factura molt més cara del que es pensen. A l'Ada Colau donar-li les gràcies per haver-ho intentat, però que ja fa temps que fa un trist paper, que s'ho plantegi.

- I al PSC i a Miquel Iceta?

- El PSC que jo vaig conèixer no existeix i els ara anomenats socialistes catalans, tenen tant de socialistes com els senyors de Ciutadans i del PP, tots són 155. Però és clar, d'alguna cosa han de viure, pregunteu-li a algun diputat socialista per Tarragona que tota la seva vida ha viscut del partit. A Miquel Iceta i de passada al Ministre de l'Interior Grande-Marlaska, tan defensors de la legalitat i de l'ordre, els diria que si no fos per aquells gais i lesbianes que van lluitar infringint precisament aquesta legalitat i aquest ordre que tant defensen, avui estarien condemnats a l'heterosexualitat o a exercir la seva opció sexual clandestinament o probablement, en aquests moments del partit, condemnats a l'onanisme o solitària masturbació.

[blockquote]"l PSC que jo vaig conèixer no existeix i els ara anomenats socialistes catalans, tenen tant de socialistes com els senyors de Ciutadans i del PP, tots són 155"[/blockquote]
- Han rebut ja la cinquena denúncia per la seva acció a Madrid. Que n'opina?

- Es tracta de denúncies falses, que sempre fan referència a supòsits que no s'han donat. Per exemple, com que no poden denunciar el fet de travessar per un pas de vianants amb el semàfor en verd, s'inventen que hem travessat les línies de seguretat, i com que en l'àmbit administratiu existeix el que es coneix com a presumpció de veracitat de l'autoritat, llavors és gairebé inútil recórrer la sanció. Però això, ho fan igualment els agents de la Policial Nacional que els Mossos d'Esquadra. En general són gent sense cap escrúpol i sense cap tipus d'ètica professional ni moral.

- Vostè va ser agredit mentre portava a terme l'acció a la capital espanyola. Com ha acabat el tema?

- Sí, vaig ser agredit per una persona que pertanyia o havia pertangut a l'exèrcit, però en aquell moment actuava com un ciutadà qualsevol. Se'l veia fora de si, com molts altres transeünts que ens insultaven, però també als jutges se'ls veia fora de si i ens insultaven -a cau d'orella això sí- i després veies com quan entraven al recinte del Tribunal Suprem i els policies se'ls quadraven. L'agressió es va acabar amb un intent de denúncia, a la qual vam renunciar després d'estar esperant més de dues hores a comissaria sense que ens atenguessin.

Però ja he comentat en alguna ocasió, que les agressions que ens fan més mal són les que es produeixen per part dels Mossos, infligint tots els principis els quals estan obligats a respectar -idoneïtat, oportunitat, proporcionalitat i un llarg etcètera- i entristeix molt veure agents de la BRIMO o dels ARRO amb els ulls fora d'òrbita, com si haguessin ingerit alguna substància rara que els hi girés el cervell, em refereixo a algun caramel de menta o eucaliptus o alguna Coca-Cola, i ara que ningú s'imagini el que no dic.
 
- Vostè que va viure de prop el judici de l'1-O, quina sentència n'espera i quina desitjaria?

- No espero l'absolució, que seria la que desitjaria i la sentència obligada si s'actués impartint justícia. Espero una sentència totalment injusta. Si pensem en la totalitat dels jutjats, o sigui 12 persones, crec que entre l'absolució o quasi absolució -sense presó- per uns -Vila, Mundó i Borràs-, i entre 7 i 14 anys pels altres.

- Quina reacció de l'independentisme preveu un cop es conegui la sentència?

- Dir de l'independentisme és no dir res, perquè no sé a qui et refereixes. Si et refereixes a partits i entitats, majoritàriament volen cobrir l'expedient i que no passi res i excusar-se amb la ciutadania, argumentant que encara no estem preparats i si la ciutadania torna a sorprendre com ho va fer l'1 d'octubre del 2017, llavors es voldran penjar les medalles.

En canvi, si et refereixes a la resposta civil, estic segur que majoritàriament tothom farà el que podrà i més. Per posar-vos un exemple, durant l'acció a Madrid davant del Tribunal Suprem, que va durar quatre mesos, la immensa majoria de persones que hi van participar, no tenien cap preparació pel que fa a la no-violència o desobediència civil i en canvi van respondre superant qualsevol expectativa i em vaig sentir com en els anys 70 en les lluites antimilitaristes de l'objecció i la insubmissió.

- Reformulant una pregunta anterior, els polítics estaran a l'alçada per donar una resposta a la sentència?

- La resposta a la sentència serà la del poble o no serà. Majoritàriament, els polítics ja ens han demostrat per enèsima vegada de què són capaços i de què no són capaços de fer -barallar-se entre ells i no pensar en el poble-. Només estan esperant que les aigües es calmin per tornar a estabilitzar la seva situació socio-econòmico-laboral i la dels seus partits. I quan parlo de polítics em refereixo tant als actius com als teòricament retirats, sovint tertulians.

[blockquote]"La resposta a la sentència serà la del poble o no serà. Majoritàriament, els polítics ja ens han demostrat per enèsima vegada de què són capaços i de què no són capaços de fer"[/blockquote]

- Una marxa fins a Barcelona és una acció prou contundent de protesta?

- No, de cap de les maneres. Però de moment això és el màxim que estan disposats a fer bona part de partits i entitats per cobrir l'expedient.
 
- Quina resposta serà la del col·lectiu del Silenci?

- Des del dia de la publicació de la sentència i durant la setmana següent continuarem amb el format actual davant del Tribunal de Justícia i participarem en totes les accions que es facin a nivell "unitari" que considerem adequades.

Immediatament després començarem la segona fase de l'acció, amb una nova ubicació, nous destinataris de l'acció i nou format. A la vegada, començarem una nova campanya que vol ser assumida també a nivell de país i que s'anunciarà en els pròxims dies. I abans d'acabar l'any començarem l'última fase de la campanya que consistirà en una acció encara molt més contundent que l'anterior i que esperem que també s'assumeixi a nivell de país. Com pots veure hi ha corda per estona.

- Quina creu que serà l'actuació dels Mossos d'Esquadra i de la resta de cossos policials davant la reacció de la ciutadania?

- Com sempre repressiva si no ens portem bé és clar. Previsiblement actuaran al marge de la Constitució espanyola, al marge de les lleis, al marge dels reglaments i al marge dels seus propis codis d'ètica. És clar que, no té cap sentit que existeixin codis d'ètica, per aquells col·lectius en els quals majoritàriament l'ètica professional i la moral són pràcticament inexistents. Resumint, els amos deixaran anar les bèsties. I quan dic amos, em refereixo als comandaments i comissaris dels diferents cossos repressius, així com als responsables polítics com el subdelegat del govern espanyol, Joan Sabaté, per cert comunista de l'històric PSUC -és que té trons la cosa- o com el conseller Buch, que no sé que fa que no dimiteix d'una vegada.

- Es va reunir amb Puigdemont a Waterloo fa temps. Què li va traslladar? Ha canviat alguna cosa des de llavors?

- Li vaig anar a explicar l'acció del Silenci i les properes campanyes. Li vaig suggerir que donés un cop de puny damunt la taula. Que si volia, podia tenir tot un poble al darrere, i que jo havia anat a Waterloo a veure el President del meu País, al President del meu Poble i que lamentablement m'havia trobat al President d'un Partit. També li vaig dir que no sé què feia al costat d'en Mas i que, en aquests moments, creia que era un error la seva significació amb un partit. Si ha canviat alguna cosa, li hauríem de preguntar a ell.

- Quina sortida veu al procés d'independència de Catalunya?

- No-violència, desobediència civil, no cooperació, lluita, lluita i lluita fins a esgotar l'adversari. No ens rendirem. Ja vaig dir a la "Santa Inquisición", quan vam ser a Madrid davant el Tribunal Suprem, el Congrés, el Senat i el Tribunal Constitucional, que abans es cansarien ells que nosaltres.
 
- Confia que amb el govern de Torra s'arribarà a aconseguir fer un pas més per a la independència?

- El que necessitem és el president d'un poble. Mentre hi hagi un president de la Generalitat a les ordres dels interessos d'un partit, sigui quin sigui, no donarem cap pas definitiu cap a la independència.

[blockquote]"El que necessitem és el president d'un poble. Mentre hi hagi un president de la Generalitat a les ordres dels interessos d'un partit (...) no donarem cap pas definitiu cap a la independència"[/blockquote]
-Creu que està preparat el govern per arribar fins al final?

- És que crec que aquest Govern i aquest Parlament no volen arribar al final.

- I el poble català?

- És qui obeeix que manté en peus a qui mana. El poble pot fer el que es proposi. Ho va demostrar l'1 d'Octubre, per què ho continuem dubtant?