La Guàrdia Urbana de Tarragona va celebrar l'11 de desembre el seu 167è aniversari, una llarga trajectòria de servei a la ciutat en què les dones només en formen part des de fa només 50 anys. El passat 5 de gener, es van complir cinc dècades des que les dones policies van fer el seu primer servei a la capital tarragonina. Va ser durant la cavalcada de Reis de l'any 1975, és a dir, ara fa 50 anys. Tarragona va ser la primera ciutat de l'Estat que es va plantejar la possibilitat d'incorporar dones a la plantilla de la policia municipi, tot i que finalment altres cossos locals, com Còrdova, Bilbao o Elx, es van avançar.
Malgrat això, Tarragona va ser una de les capitals de l'Estat pioneres, tenint en compte també que altres cossos de seguretat encara van tardar anys a incorporar dones a les seves plantilles, com la Policia Nacional (1984) o la Guàrdia Civil (1988). L'any 1974, el consell plenari de l'Ajuntament de Tarragona va aprovar l'expedient que va donar origen a la "secció femenina de la policia municipal", incorporant-se vuit dones que farien història en ser les primeres a vestir l'uniforme de la Guàrdia Urbana de Tarragona.
En aquest sentit, es va fer un procés selectiu que van superar vuit dones, que van ser contractades amb la mateixa remuneració que els homes. Entre els requisits que fixaven les bases, les aspirants havien de tenir entre 18 a 35 anys, una alçada mínima d'1,60 m, ser solteres o vídues i superar les proves que fixava el Reglament. Les pioneres van ser Anna M. Blaya Martínez, M. Antònia Barberà Samaniego, Glòria Garcia Piñol, M. Dolores Navas Barea, Concepción España Grisaleña, M. Teresa Roca Navarro, M. Pilar Berenguer Rojas i M. Carme Manero Segura.
"Al principi els companys no acceptaven que estiguéssim al cos, no va ser fàcil"
La Maria Teresa Roca Navarro treballava en una fàbrica tèxtil quan va decidir fer les oposicions per entrar a formar part de la Guàrdia Urbana. Tenia 20 anys quan s'hi va incorporar i en va treballar 42 al cos policial, fins que es va jubilar. En aquest sentit, recorda que "els inicis van ser durs, però la cosa va anar canviant amb el temps. Al principi els companys no acceptaven que estiguéssim al cos, no va ser fàcil". Roca explica que "per ser dona em van posar en un encreuament durant molts anys, gestionant el trànsit durant vuit hores cada dia, fins que no hi va haver semàfors. Tant si feia fred com si plovia havies d'estar allà, no podies abandonar el lloc".
Sobre la vestimenta, apunta que "les dones portàvem minifaldilla, botes i una jaqueta primeta. Recordo que el dia de la cavalcada de Reis del 1975, quan vam sortir per primera, ens vam quedar gelades. Allò no era un uniforme per estar al carrer a ple hivern, però és el que hi havia en aquell moment". Fent una comparació entre el passat i el present, celebra que "s'hagi avançat molt en l'equiparació entre homes i dones perquè tenen els mateixos drets i poden fer les mateixes coses".
"Al principi costava que els ciutadans respectessin una dona amb uniforme"
Pili Berenguer Rojas va entrar amb 18 anys a la Guàrdia Urbana i va estar al cos en dues etapes. Quan portava quatre anys, als 22, va demanar excedència per motius personals i després d'estar un temps fora del cos va tornar a formar-ne part del 1990 fins al 2008. Explica que quan va entrar "va sentir una mica de por perquè el món de l'uniforme era dels homes, la realitat és que érem molt jovenetes i ells sentien que els anàvem a envair un espai que era seu". A més, afegeix, que "al principi costava que els ciutadans respectessin una dona amb uniforme, però a poc a poc va anar canviant".
Tal com comentava Roca, Berenguer també recorda que les primeres feines que els van assignar era vigilar la circulació a diferents punts fixos com la plaça Ponent o l'avinguda Ramon y Cajal amb Prat de la Riba. Pili Berenguer manifesta que al cap tres o quatre mesos d'ingressar a la Guàrdia Urbana, la van traslladar a una oficina, com a secretària d'un tinent d'alcalde. Quan va tornar, en la segona etapa, la van col·locar a atenció al públic fins al 2008, "un lloc on em sentia molt a gust perquè m'encanta l'atenció al públic i el ciutadà de Tarragona és molt agraït".
En aquest sentit, considera que hi ha una diferència abismal entre l'any 1974 i l'actualitat, ja que "hi ha molta més preparació física i de coneixements, hi ha més companyonia i més respecte cap a les dones, tant dels companys com de la ciutadania, i l'aplicació de molta més tecnologia".
Hi haurà diversos actes per celebrar l'efemèride
L'Intendent de la Guàrdia Urbana, Manel Vázquez, ha destacat que aquesta efemèride és molt important "perquè ens recorda una fita històrica per a nosaltres i que en el seu moment va suposar un pas endavant per la Guàrdia Urbana". En aquest sentit, ha manifestat que "estem molt orgullosos de les nostres pioneres, van ser unes grans representants per al cos". El cap de la policia tarragonina ha assegurat que "estem preparant diferents coses per celebrar aquesta efemèride durant aquest 2025 i que ja anirem explicant".
Vázquez ha reiterat que un dels objectius més importants que es va fixar quan va agafar les regnes del cos policial "és la feminització de la Guàrdia Urbana", destacant que "hem anat guanyant terreny en aquest sentit, ja que hem doblat el nombre de dones, actualment n'hi ha 36". Ara bé, també ha afirmat que "ens queda molta feina a fer en aquest sentit perquè encara no arribem a percentatges d'altres cossos policials estatals ni europeus".